Als capítols 17-20 d'Apocalipsi llegim sobre la derrota del sistema de l'Anticrist, el regne mil·lenari de Crist i la victòria final de l'Anyell. El capítol 17 comença amb l'anunci de la destrucció de Babilònia, amb la qual l'Anticrist i els seus seguidors s'havien engrandit, participant de pecats contra la santedat de Déu. La descriu Joan com “Una dona que cavalcava en una bèstia de color escarlata, plena de títols blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i grana, i enjoiada amb or, pedres precises i perles; tenia a la mà una copa d’or plena de les abominacions i brutícies de la seva prostitució. Sobre el front duia una inscripció enigmàtica: Babilònia, la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.” APOCALIPSI 17:3-5*. La descriu el verset 18 com “la gran ciutat que regna sobre els reis de la terra”, donant a entendre que exerceix influència sobre els governants de tot el món. Va veure Joan que venia muntada sobre el drac, que si recordes, és Satanàs, la serp antiga. En aquests temps, Satanàs portarà als seus lloms a aquesta institució descrita aquí amb abillament ostentós i “embriagada de la sang dels sants.” A aquesta se li atribueixen crims contra els cristians, referint-se a aquells que han perdut la vida per causa de l'evangeli. I ens diu Joan que està asseguda sobre set muntanyes, i set reis.
Són molts els que han intentat assignar la identitat d'aquests personatges a persones i entitats de la nostra esfera mundial. En els temps que es va escriure l'Apocalipsi, l'Imperi romà dominava el món. Molts van creure que aquest era el rei actual de què parlava el text i el que estava per venir vindria aviat. A cada segle s'ha pensat que aviat arribaria el moment del compliment, però Déu encara continua donant oportunitat al pecador per penedir-se'n.
En els nostres dies també podríem entendre que el temps de la fi és a prop. És cert que a les Escriptures veiem que el govern de l'Anticrist tindrà influència global, però també és veritat que durant dècades, o podríem dir segles, han estat molts els que han pensat que diferents institucions globalistes com la Unió Europea, les Nacions Unides o el nou ordre mundial de què parlen els polítics actuals poden ser el compliment d'aquestes profecies.
La veritat és que la nostra societat va en la direcció d'unificar criteris mundialment, però no podem afirmar amb seguretat que aquest és el moment del compliment de la profecia d’Apocalipsi. Déu ens diu que vindrà com a lladre a la nit, però al mateix temps, ens dona senyals perquè notem que la fi és a prop.
Llegim al capítol 17 que deu reis vindran amb un mateix propòsit, i recolzaran el govern de l'Anticrist, que rebrà el poder de tota la terra. Veiem també que Babilònia, la ciutat que els ha fet rics, serà destruïda en una hora. Déu farà que això passi, encara que no sabem si serà per un desastre natural o per obra humana. La veritat és que avui dia no ens costa imaginar, amb l'armament existent al món, com això podria arribar a succeir tal com ho narra el llibre.
Després de la caiguda de Babilònia, l'Anticrist i els seus vassalls pensaran que la victòria és seva. Però ens narra Joan al capítol 19 que va sentir “al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu,”(19:1*) “Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada.” Apocalipsi 19:6-7 BCI.
“Aleshores un cavall blanc va entrar a l'escena que Joan contemplava, seguit d'un exèrcit celestial; i el qui muntava el cavall “es deia Fidel i lleial, perquè obra en justícia quan jutja i guerreja” (19:11*). Aquest sí que era el genuí vencedor, no com aquell cavall blanc del primer segell. Vindrà amb la roba tenyida en sang, però no és la sang d'un altre, sinó la seva pròpia, ja que la seva sang és la que ha donat la victòria sobre la mort i el pecat. Aquest és el Verb de Déu que Joan havia presentat al primer capítol de l'evangeli. “Al mantell i sobre la cuixa porta aquesta inscripció: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.”(19:13-16*).
Van venir davant seu reunits la bèstia, i els reis de la terra amb els seus exèrcits, per guerrejar contra el que muntava el cavall, i contra el seu exèrcit. Però l'exèrcit de Crist els va vèncer, “la bèstia fou capturada, i també el fals profeta que havia obrat prodigis sota la seva autoritat, i amb els quals havia enganyat els qui acceptaven la marca de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren llançats de viu en viu al llac de foc atiat amb sofre. Els restants foren morts amb l’espasa del qui muntava dalt del cavall, (19:19-21*).
En aquest punt pensaríem que això marcaria la fi del maligne, Satanàs, però llegim al capítol 20 que aquest no és destruït en aquesta escena, sinó capturat i lligat durant mil anys, temps en què Crist mateix regnarà a la terra. Aquells que hagin estat fidels a Déu, no prenent la marca de la bèstia, podran gaudir un govern just on el mal no regna. Però llegim que després de mil anys, Satanàs serà deixat anar, i molts el tornaran a seguir.
Per molt increïble que sembli, després de tenir un sistema bo i just ja establert, la gent s'haurà oblidat de tot el mal que havia portat el caos al món al cap de mil anys. Quan Satanàs sigui deixat anar, vindrà i enganyarà els regnes i ens diu el verset 9 que “Es van aplegar al llarg i a l’ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar, i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.” (20:10*).
Aleshores el gran judici del tron blanc tindrà lloc, i tots els habitants de tota la terra i de tots els temps es presentaran davant del gran tron, i seran tots jutjats, cadascun segons les seves obres, però per les seves obres ningú serà declarat just.I ens diu Joan que “Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc. I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.” (20:14-15*).
Aquest és el llac de foc que alguns volen negar, pensant que Déu no podria enviar ningú a aquest lloc. Però un cop més, si som honestos en llegir el que Déu ha mostrat a la Bíblia, arribem a la conclusió que el caràcter Sant de Déu no pot permetre que el mal segueixi i segueixi per l'eternitat. Només quan el maligne i tots els que el segueixen al seu cor siguin tirats al llac de foc podrem dir que el mal que ha turmentat la humanitat durant segles i segles ha estat radicat per sempre.
Com hem vist, ni mil anys de cadena perpètua del maligne no podrà aconseguir que els humans busquin la bondat de Déu. Sens dubte, com expressa la Paraula, el mal no és només a Satanàs, sinó que és a cadascun de nosaltres, i no n'hi ha just ni un. Només Crist, l’anyell redemptor, el Fidel i Veritable, Rei de Reis i Senyor de Senyors que vindrà triomfant sobre el mal, és veritablement just. Ell, com llegim a l'escena celestial, és l'únic digne de portar el judici sobre la terra, i establir-ne el regne etern. I tenim la certesa que ho farà. La victòria de Crist és segura, i aquells que el seguim gaudirem la victòria eterna amb Ell.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
