A la segona part del capítol 6 de Corintis, Pau continua responent aquelles qüestions que els creients a Corint no semblaven tenir clares encara. Pau parla aquí de la importància de donar glòria a Déu amb els nostres cossos. Comenta el verset 12 dient “Tot m’és permès, però no tot és convenient. Tot m’és permès, però jo no em deixaré dominar per res. El menjar és per al ventre, i el ventre per al menjar, però tant l’un com l’altre han de ser extingits per Déu. I el cos no és per a la passió sexual, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.” 1 CORINTIS 6:12-14*.
Al mateix temps que som lliures en Crist i no depenem d'una obediència a lleis sobre coses com el menjar, hem de recordar que no hauríem de deixar que res terrenal prengui el domini de la nostra vida. Pau està dient que hem de recordar que les coses d'aquesta vida són passatgeres, i per tant seran destruïdes, però allò que fem amb el nostre cos té efectes duradors. El cos és per al Senyor, i el Senyor per al cos. I un dia el mateix que va aixecar el cos de nostre Senyor aixecarà el nostre amb el seu poder.
“No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?” pregunta Pau per si no se n'han assabentat. Així que, si el meu cos és un membre de Crist, pregunta Pau:
“Haig de prendre els membres a Crist per fer-los membres d’una prostituta? Ben cert que no! No sabeu que el qui s’uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè l’Escriptura diu: “Seran els dos una sola carn.” En canvi, el qui s’uneix al Senyor forma un sol esperit amb ell.” 1 CORINTIS 6:15-17*.
Aquest text és una mica explícit. Parla de la unió sexual, i com quan dues persones s'uneixen físicament arriben a ser-ne un. No és una cosa que cal prendre a la lleugera. El sexe no és una activitat de lleure per practicar-la amb qui vingui de gust en el moment. Déu deixa clar a la seva Paraula que Ell va dissenyar el sexe per al matrimoni. Per això quan parla de la unió matrimonial, diu “i seran una sola carn”. Això, encara que no es limita a la relació sexual, sens dubte deixa clar que el matrimoni és l’àmbit per a la culminació de la intimitat en parella.
Pau va més enllà, i compara aquesta unió íntima amb la nostra unió al Senyor. "El qui s'uneix al Senyor, un esperit és amb ell" I és que aquest no és l'únic lloc a la Bíblia on la unió matrimonial és utilitzada per presentar la unió espiritual entre Crist i la seva església.
Pau diu, compte a qui dones el teu cos, perquè en donar el teu cos, ho estàs donant tot. Així com la nostra unió a Déu ha de ser exclusiva, cal reservar la unió física més íntima per al matrimoni, i no compartir-la amb qualsevol.
El fet que la unió física representi l’íntima unió espiritual existent entre Déu i el qui s'entrega a Ell és suficient argument per demanar que aquesta mantingui la seva exclusivitat, però Pau ofereix encara una altra raó en els versets següents: “Fugiu de les passions sexuals. Qualsevol altre pecat que l’home cometi es queda fora del cos, però el qui fornica peca contra el propi cos. ¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres? Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.”1 CORINTIS 6:18-20*.
El nostre cos no és el nostre; pertany a Déu. Si has rebut Crist a la teva vida, l'Esperit Sant de Déu habita en tu, i el teu cos és el seu temple.
Ja ho havia dit Pau al capítol 3:16-17* “¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.”
Crist ha pagat un alt preu per tu; la seva vida. Té sentit que tot el nostre ésser, cos i ànima, portin glòria a Déu. Si al capítol 3 tractava la importància de cuidar el cos, perquè era propietat divina, ara està tractant la importància de preservar la puresa sexual per a l'àmbit que Déu ha marcat.
Mostrem la nostra dedicació a Déu en com tractem el nostre cos. Podríem dir que és impossible separar el cos de la nostra ànima interior. Si no li ho donem tot, estem sent infidels. Amb això com a base, Pau continua al capítol 7 parlant del matrimoni, establert per Déu perquè sigui una unió indivisible, en què un pertany a l'altre, i cadascú tracta l'altre com a part del seu propi ésser.
Recordem que Pau era solter. En el pla de Déu, ell no tindria aquesta unió amb la seva esposa, però deixa clar que aquells que no estan casats poden donar glòria a Déu a la seva solteria, dedicant el seu cos i ànima al Senyor.
Aquells que Déu dirigeix al matrimoni hem de romandre fidels a la nostra parella, gaudint d'una relació exclusiva, perquè aquest és el pla de Déu.
Pau parla sobre el divorci en aquest text, però només per a situacions tristes, en què un home o una dona que ha pactat amor i respecte, ha trencat el pacte i no consenteixen a viure junts. Però és el desig de Déu que l'home i la dona gaudeixin de la seva relació i glorifiquin Déu al matrimoni. Que Déu ens ajudi a estimar i respectar, de manera que en la nostra unió i convivència en santedat, puguem mostrar Crist davant d'altres. Recordem que no som nostres, que som del Rei de Reis, i que Ell té un pla per a la nostra vida. En la situació en què ens trobem avui, lliurem-nos a Ell en cos i ànima i deixem que dirigeixi el nostre camí.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
