A la segona part de la primera carta als Corintis, Pau tracta una sèrie de temes pels quals l'església de Corint havia preguntat. Havien preguntat sobre si era millor servir el Senyor casat o solter, o si era lícit menjar el que era sacrificat als ídols. Pau contestaria aquests temes, però abans, al capítol 6, els amonesta sobre alguna cosa que havia arribat a les orelles. Alguns de la congregació, havent tingut algun desacord amb un altre creient, havia denunciat el cas perquè un jutge decidís sobre l'assumpte. Pau considerava això com a desencertat, ja que dos cristians que estan en desacord haurien de poder arribar a un acord sense necessitat que un jutge hagi de mediar. Diu Pau en els primers dos versets: “Com és que, quan algú de vosaltres té diferències amb un altre germà, s’atreveix a fer-se jutjar pels no-creients, en lloc de recórrer a l’arbitratge dels creients? ¿No sabeu que els creients jutjaran el món? I si el món ha d’ésser judicat per vosaltres, no sereu aptes per a solucionar les qüestions banals?” 1 CORINTIS 6:1-2*.
Si Déu ha anunciat que al judici final, nosaltres jutjarem la Terra amb Ell, diu Pau, com no podrem jutjar les petiteses que ens divideixen? “Tanmateix, (diu Pau) ja és prou fracàs que hi hagi plets entre vosaltres. Per què, més aviat, no deixeu que us defraudin? Però no, sou vosaltres els qui ofeneu i defraudeu, i això ho feu a germans vostres!”1 CORINTIS 6:7-8*.
Té sentit que dos creients hagin d'anar a judici? L'ideal seria que entre cristians, primerament, no hi hagués plets; que com diu el text intentéssim per una banda no defraudar el germà, i quan ens sentim defraudats, suportéssim el greuge sense causar plets. Però quan aquests sorgeixin, busquem ajuda entre germans, per arribar a un acord sense haver de portar les discussions a les institucions públiques.
Els aclariments de Pau sobre diversos temes es troben a diferents capítols. Els corintis havien preguntat sobre què era millor, si servir el Senyor estant casat (com ho estava Pere), o si era millor estar solter, com era el cas de Pau. Específicament sembla que la seva pregunta tractava la situació de vidus i vídues. Hi ha fins i tot bons motius per creure que Pau havia perdut la seva dona en la seva joventut abans de conèixer Crist. Pau és molt proper i sincer en la resposta, donant tant els beneficis com els inconvenients de cada situació. Expressa que seria millor si un vidu o una vídua no es tornés a casar, perquè així tindria més llibertat per servir el Senyor, sense haver de repartir el temps entre les coses de Déu i de la família, però assegura emfatitzar que això era la seva opinió personal, i que la relació íntima pertanyia exclusivament a l'àmbit matrimonial. Pau emfatitza que si un estava casat, havia de romandre amb la seva dona, i atendre la seva família fidelment. És probable que alguns, després de rebre l'evangeli, haguessin sentit el desig de sortir com Pau a compartir i ajudar els altres, però Pau volia deixar clar que els que estan casats tenen una obligació personal a la seva família, i no és correcte desatendre'ls per "fer l'obra de Déu."
Un altre tema que va tractar amb ells va ser el de no ser d’ensopec als altres. Així com va haver de parlar als de Roma sobre el principi del respecte per sobre dels drets personals, Pau adverteix els corintis al capítol 8:8-9*: “És clar que la carn no és pas el que ens fa acceptables davant Déu; de fet, no tindrem res de més si en mengem, ni tindrem res de menys si no en mengem. Mireu, però, que aquest dret vostre no es torni un entrebanc per als febles.”
Pau diu, que no pequem per menjar carn que algú ha sacrificat els ídols, però podríem pecar contra el nostre germà per ser desconsiderats. Seria millor abstenir-se de “menjar el que és sacrificat als ídols” per tal de respectar la consciència del qui està amb nosaltres que gaudir de les llibertats que ens permeti la nostra consciència. Per això diu l'apòstol al capítol 8:13* “Per tant, si un menjar és ocasió d’escàndol al meu germà, no tastaré carn mai més, per no esgarriar el meu germà.”
El capítol 10 conclou: “Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu, però no sigueu entrebanc a jueus ni a pagans, ni a l’Església de Déu. Feu com jo, que miro de complaure tothom amb tot el que faig, no cercant el meu profit, sinó el de molts altres, a fi que se salvin.” 1 CORINTIS 10:31-33*
L'apòstol tenia com a prioritat el benestar espiritual del proïsme.
Durant les instruccions a l'observança de la taula del Senyor, Pau adverteix: “Si, doncs, ens examinéssim nosaltres mateixos, evitaríem el judici” 1 CORINTIS 11:31*
Aquesta és una pràctica que podem fer sovint i no només els dies que planegem prendre el sant sopar del Senyor; fem-ho cada dia, tantes vegades sigui necessari. Examinem-nos, no a la llum del que altres fan o no fan, sinó a la llum de la Paraula que Déu ens ha revelat.
Examinem-nos perquè no siguem jutjats. Seria millor que suportéssim l'oprobi quan es tracti de qüestions personals reconeixent que Déu ens pot lliurar si vol, o donar-nos el que necessitem durant la prova. Escollim respectar el proïsme per animar-lo en el Senyor, i demanem a Déu que ens ajudi a viure segons la seva justícia i el seu amor.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
