Podríem dir que aquesta és una invitació atrevida. Quan diem a un altre que ens imiti, se suposa que la nostra conducta és no només acceptable, sinó admirable. Quan aprens un idioma, intentes imitar algú que tingui bon domini de l'idioma. Si estàs aprenent un esport, vols imitar-ne un que el jugui bé.
Pau diu al capítol 4:16* “Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus.” i a l’11:1* “Sigueu imitadors meus, com jo ho sóc de Crist.” Pau era una persona fiable per imitar, perquè ell mateix imitava el Mestre. Quan nosaltres imitem Déu, altres ens poden imitar amb confiança. Pau repeteix aquest imperatiu en altres cartes. Ho diu als Tessalonicencs, als Filipencs, i als Efesis directament els demana que imitin Déu.
Qualsevol de nosaltres que visquem imitant Déu podríem dir als altres igual que Pau que ens imitin a nosaltres.
Alguna vegada has estat perdut en una ciutat, i baixant la finestreta has demanat direcció al cotxe del costat. La manera més segura d'arribar-hi és quan aquesta persona sap on vas i et diu: “Segueix-me”. De la mateixa manera, si nosaltres sabem allò que Déu desitja i ho estem fent, els que ens segueixin arribaran a port amb nosaltres.
Què havien d'imitar? Per veure-ho hem de llegir el final del capítol 10: “Feu com jo, que procuro de complaure’ls tots en tot, no cercant el meu propi bé, sinó el bé de tots, perquè se salvin.” 1 Corintis 10:33 BCI.
Amb això no volia dir que intentava agradar a tothom, una fita impossible d'assolir, i no allò que Déu demana de nosaltres. Més aviat els estava dient que havien de glorificar Déu amb les seves vides, intentant no ser d'entrebanc a ningú,
Pau, al capítol 10 els havia advertit contra la idolatria. Curiosament, l'exemple que dona al poble ens pot sorprendre, perquè no els recrimina aquí que adoressin altres déus, cosa que el Senyor condemna, sinó que els acusa de rendir culte a un mateix. Diu el verset 7: “I no sigueu idòlatres, com alguns d’ells ho van ser, tal com diu l’Escriptura: El poble es va asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se.”
Podríem pensar, què hi ha de dolent? No hi ha res de dolent en el sol fet de menjar o beure, o jugar, però el text denunciava que alguns vivien per a ells mateixos, posicionant-se ells com el centre del seu univers, i donant-se culte a ells mateixos. En lloc de viure per agradar a Déu, vivien per agradar-se a si mateixos.
Pau mostrava amb la seva vida una cosa molt diferent, procurant el bé dels altres i desitjant per a ells la salvació de l'ànima.
Així hem de viure, conscients que encara desitjant fer el que és correcte, el que és natural per a nosaltres és la idolatria, i fàcilment ens queixem i temptem Déu amb el nostre egoisme. “Així, doncs, qui pensi que està ferm, que miri de no caure.”Així, anima l'apòstol a estar alerta si no volem caure. Però el més bonic és que les situacions que se'ns presenten les podem enfrontar amb èxit si seguim l'exemple de Crist, el mestre suprem. Aquest ens diu:
“No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més enllà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.”1 CORINTIS 10:13*.
Fins i tot Jesús va ser temptat, i va resistir fent bon ús de la Paraula de Déu. La sortida sempre hi és, al nostre abast. Només l'hem de prendre, confiant en qui ens l'ha proveïda. Pau resistia la temptació de mirar pel seu benestar perquè valorava més la salvació d'ànimes, i Déu li va permetre mantenir-se fidel a l'evangeli pel seu bé i el nostre.
Fidel és Déu, que no ens deixarà sols a la temptació. Si el seguim, no ens perdrem; arribarem al nostre destí; si l'imitem, serem més i més com Ell és.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
