Si recordem, a la carta als creients de Roma Pau va parlar dels diferents dons espirituals que Déu ha regalat a cadascú, i com poden ser usats per a l'edificació del cos de Crist, és a dir, el conjunt de cristians a cada congregació, i a l'església de Crist repartida pel món.
Un cop més, temes similars per a diferents esglésies, ja que a tot arreu i en tot temps, l'ésser humà pateix de limitacions i temptacions similars. També al capítol 12 de Corintis Pau parla de com els cristians, cadascun amb diferents dons, ens complementem els uns als altres, formant un cos en Crist. Aquí l'apòstol presenta diferents dons espirituals amb què el Senyor permet que ens edifiquem mútuament a la congregació. Pau nomena alguns en el text, i cadascú com bé diu, per a profit del cos que és l’església: “Tenim diversitat de dons, però l’Esperit és el mateix; i encara que els serveis estan repartits, el Senyor és el mateix; les funcions són variades, però és el mateix Déu qui opera totes les coses en tots nosaltres.” 1 CORINTIS 12:4-6*. Alguns dons són de coneixement, pels quals poden ajudar els altres a entendre la Paraula, altres de servei, amb els quals donen un cop de mà en les necessitats físiques de la congregació, altres de generositat, i que noten les necessitats especials per ser de benedicció de tantes formes. Els dons són diferents, els ministeris en què aquests són utilitzats són diferents, però el Déu que dona els regals amb què servim a altres és el mateix, i tots els dons són útils i profitosos.
El desig de Déu és “que tots els membres tinguin igual cura els uns dels altres. Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.” Conclou l’apòstol dient: “Vosaltres, doncs, sou el cos de Crist, i cadascú per la seva part n’és un membre.” 1 CORINTIS 12:25-27*.
Així que després de donar una llista dels regals que Déu ha repartit a la seva església, Pau els obre les portes a un regal que tots hem rebut de Déu. Acaba així el verset 31: “us vull presentar un camí més excel·lent.” 1 CORINTIS 12:31*.
Al famós capítol 13 sobre l'amor, Pau presenta la importància d'estimar com Déu ens ha estimat. L'apòstol diu que encara que l’home pogués parlar l'idioma dels àngels, el do de llengües no serviria per a res si no es té amor. Seria soroll, no seria més que una campana que retruny o els platerets que dringuen. “I si tingués el do de profecia i comprengués tots els misteris i tota la ciència, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.” 1 CORINTIS 13:2*.
Fixa't; ni el do de profecia, ni el coneixement de la Paraula i ni tan sols la fe capaç de moure muntanyes arriba a ser eficaç si no ve acompanyada d'amor a Déu i al proïsme.
Podries ser tan generós que repartissis tots els teus béns; tan entregat que acabessis a la foguera per les teves conviccions, però si no tens amor, diu la Paraula de Déu que de res et serveix.
Tots hem conegut algú amb creences fermes, o amb un talent increïble, o amb formació que supera la de la majoria, però que no arriba a tenir un impacte positiu en aquest món perquè li falta afecte envers els altres.
Déu diu que l'amor genuí és molt més valuós que qualsevol d'aquests dons. L'apòstol descriu així l'amor que Déu dona: “és sofert, és benigne.” Pau acabava de tractar el tema de l'ofensa, de com alguns ofenien sense pensar-ho, i com alguns se sentien ofesos fàcilment. I aquí afirma que l'amor no s'ofèn fàcilment per les accions dels altres (és sofert). I a l'altra banda de la moneda, és benigne, per la qual cosa procura no ofendre.“l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós; no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu; no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;” 1 CORINTIS 13:4-6*. L'apòstol s'està referint a actituds derivades de l'orgull, que ens fan envejar els altres, desitjar allò que altres tenen, intentar pujar-nos a nosaltres mateixos per sobre de qualsevol, i a qualsevol preu, i permet la injustícia en lloc de desitjar la veritat. L'amor cerca el bé del proïsme i s'alegra de l'èxit dels altres.
Torna a emfatitzar la paciència i la humilitat de l'amor dient: “tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.” 1 CORINTIS 13:7*.
Per si no ha quedat clar, ens recorda que l'amor és sofert i benintencionat. Per això és crucial per a l’èxit interpersonal.
Quan tractem les diferències personals mitjançant el filtre de l'amor, és molt més fàcil entendre i ser entesos correctament.
Els de Corint havien preguntat sobre temes que causaven discussió i divisió. Alguns creien que la dona havia de portar vel a l'església, d'altres no; alguns creien que els que predicaven la Paraula no havien de rebre remuneració, altres que sí. Alguns tenien problemes amb la carn que havia estat prèviament sacrificada als ídols, d'altres no, i així, les diferències d'opinions estaven minant l'eficàcia del cos de Crist a la ciutat. Pau, a la conclusió de la carta, recorda que quan hi ha amor genuí, les diferències es poden superar.
El capítol conclou mostrant la supremacia de l'amor, presentant-lo com el regal més gran que Déu ens ha donat. “L’amor mai no decau; però les profecies s’acabaran i les llengües cessaran, i la ciència finirà. Perquè el nostre coneixement és imperfecte i la profecia és incompleta, però, quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és incomplet.” 1 CORINTIS 13:8-10*.
Pau acaba el capítol de l'amor tot recordant-nos que encara que els dons terrenals s'acabaran al nostre pas a l'eternitat, l'amor perdura.
“Ara hi veiem confusament, com per mitjà d’un mirall, però llavors hi veurem cara a cara. Ara conec parcialment, però llavors arribaré a conèixer d’igual manera com sóc conegut. Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.” 1 CORINTIS 13:12-13*
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
