“Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.” 1 CORINTIS 13:13*.“Sigueu perseverants en l’amor, però aspireu als dons espirituals, sobretot el de profecia.” 1 CORINTIS 14:1 *.
Així s'entrellacen els capítols 13 i 14 de la primera carta als Corintis, marcant allò que hauria de definir cada congregació a l'església de Crist. Amb una base comuna del gran amor que Déu ja ha donat a cadascun dels seus fills, i apreciant cada do espiritual, el do que Pau voldria promoure aquí és el de la profecia. El do de profecia es refereix a la capacitat de prendre allò que Déu ha donat a la Seva Paraula i comunicar el missatge de Déu als oients.
Hi havia un altre do que Déu havia donat a Pentecosta i que es mantenia en els temps dels apòstols que cridava l'atenció de molts; el do de parlar llengües que no havien estudiat. Quan això va passar per primera vegada durant el lliurament de l'Esperit Sant, veiem que les llengües de què tracta el text són idiomes reals, parlats a diferents parts del món. Els oients van testificar haver sentit la Paraula en el seu propi idioma de la boca d'estrangers. Molts procuraven aquest do de llengües, i alguns parlaven a la congregació en llengües que altres no entenien; recordem que a Corint hi havia persones de moltes nacionalitats. En aquests casos, encara que la Paraula de Déu fos compartida, no tenia cap profit, com diu Pau en aquest text, perquè allò que un altre no entén no pot edificar.
Diu en el verset 2 “Perquè qui parlar en llengües no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l’entén, puix que les coses misterioses que diu les diu en esperit.” 1 CORINTIS 14:2*. I als versets 21 i 22 explica el propòsit de les llengües i el de la predicació: “A la Llei hi llegim: “Amb altres llengües i amb llavis d’estrangers parlaré a aquest poble, i ni així m’escoltaran, diu el Senyor.” Per tant, les llengües són un senyal per als qui no creuen, i no va dirigit als creients; en canvi, la profecia va dirigida als creients més aviat que als no creients.” Diu Pau. 1 CORINTIS 14:21-22*.
Les llengües i les sanacions miraculoses de Fets havien estat donades per autenticar l'Esperit Sant que Déu havia enviat, i en compliment del profetitzat a l'Antic Testament. Però l'església havia de ser edificada des de dins, creixent en el coneixement de Crist. I per a l'edificació de l'església calia bona doctrina. Per això, parlar idiomes o llengües no era el pla per al benefici dels altres. El missatge havia de ser comprensible per créixer en el Senyor.
Al verset 4 Pau diu: “El qui parla en una llengua desconeguda s’edifica a si mateix, en canvi, el qui profetitza edifica l’església.” 1 CORINTIS 14:4*.
Recordo una amiga molt estimada, que quan ens ajuntàvem a pregar, demanava si ho podia fer en un idioma de Guinea Equatorial, la seva terra natal. Per a ella, parlar amb Déu en castellà resultava estrany, i es comunicava millor amb Déu en el seu prop idioma. Però per descomptat, jo no podia entendre res del que deia a menys que ella ho traduís després.
Per tractar sobre la importància d'entendre el missatge, Pau utilitza un llenguatge musical: “I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? Doncs, igualment vosaltres, si per mitjà del llenguatge arcà no doneu paraula ben entenedora, com es podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu al vent. Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit. Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi.”1 CORINTIS 14:8-11*.
Si hem de créixer en coneixement, el més important és rebre el missatge de la Paraula en un idioma que coneixem i de manera que comuniqui el significat.
Hi ha profit al missatge de la predicació. Però si només sentim soroll i no s'entén el missatge, poc s'entendrà el que dieu.
“Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, diu la paraula, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit.” No siguem insensats, perquè si parlem en llengua desconeguda, quin profit serà per a mi aquella llengua.
Pau els diu “Suposem, germans, que quan jo us visito us parlés en llengües: de què us serviria, si no us comunico cap revelació, coneixement, missatge o ensenyament?” 1 CORINTIS 14:6*.
Pau presenta la conclusió de l’assumpte dient: “prefereixo més parlar cinc paraules amb el meu enteniment, que puguin instruir també els altres, que no pas deu mil paraules en una llengua desconeguda.” 1 CORINTIS 14:19*.
Demanem a Déu que ens doni saviesa per discernir entre allò que és bo i el millor per a les nostres vides i que ens doni enteniment per comprendre el que Ell ha compartit amb nosaltres a la seva Paraula. Portem als altres aquest missatge de manera que el puguin entendre i els sigui d'edificació així com ho és per a nosaltres. A Ell sigui tota la glòria.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
