Les següents dues cartes que trobem al Nou Testament van dirigides als creients de Corint. Pau els va escriure amb estima i confiança, desitjant que ells poguessin, igual que els creients de Roma, viure la vida cristiana en santedat, agradant a Déu.
A Fets 18 llegíem com Pau va arribar a Corint per compartir l'evangeli de Crist, i va estar treballant amb Aquila i Priscil·la fabricant tendes al mateix temps que predicava l'evangeli a la sinagoga. La llavor de l'evangeli a Corint va brollar i va créixer, de manera que Pau va escriure aquesta carta des d'Efes a l'església que era a Corint per encoratjar-los i guiar-los en la seva vida cristiana. A les referències i salutacions de la carta veiem que saluda als qui va conèixer a Corint mentre era allà, i envia salutacions d'alguns que Pau havia conegut a Corint i estaven ara amb ell a Efes, com és el cas d'Aquila, Priscil.la i un tal Sòstenes. Pau comença la carta dient que té al seu costat el “germà Sòstenes.” En diu germà perquè aquest havia arribat a creure en Crist com el seu Salvador personal, i havia arribat a formar part de la família de la fe. Sembla que quan Crisp, principal de la sinagoga de Corint s'havia convertit a l'evangeli de Jesucrist, Sòstenes va prendre el seu lloc com a principal de la sinagoga, i pel que sembla, poc temps després, Sòstenes també havia cregut en Crist. Per aquest motiu, hauria hagut de deixar el seu lloc com a principal de la sinagoga, i ara era a Efes amb Pau.
Qui eren els creients a qui Pau dirigeix aquesta carta? L'apòstol els saluda amb aquestes paraules precioses: “a l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Crist Jesús, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui en qualsevol lloc invoquen el nom de Jesucrist, Senyor d’ells i nostre. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.” 1 CORINTIS 1:2-3*.
Corint era una ciutat costanera, cosmopolita, i amb molta activitat comercial. Era també coneguda pel culte a moltes divinitats, entre elles la deessa Afrodita, a la qual oferien culte per mitjà de pràctiques obscenes.
La veritat és que els creients que vivien a Corint no eren gaire diferents de qualsevol creient en una ciutat de les d'ara, i Pau ho diu en aquest text, “cridats a ser sants, amb tots els que en qualsevol lloc invoquen el nom de Crist.” No era fàcil brillar en un lloc de foscor moral; tanmateix, la llum a la foscor pot ser fins i tot més evident que a la penombra o que a la llum del dia.
Pau havia anat a Corint a compartir la Paraula de Déu. Diu en els primers versets del capítol 2: “Jo, germans, quan vaig venir a vosaltres a anunciar-vos el testimoniatge de Déu, no vaig venir amb llenguatge de superioritat o de saviesa. Em vaig proposar no saber altra cosa entre vosaltres sinó Jesucrist, i aquest, crucificat.”1 CORINTIS 2:1-2*.
Pau no va arribar a Corint com a guerrer ni com a erudit, sinó que va venir a ells compartint el missatge de l'evangeli: Crist va ser crucificat per salvar el món del seu pecat i va ressuscitar el tercer dia segellant la victòria sobre la mort. Ell va compartir la Paraula, i va deixar que Déu actués a través del seu Esperit. Aquest és el que ens mostra la veritat, ensenyant-nos el caràcter de Déu. Aquells que hem convidat l'Esperit Sant a habitar en les nostres vides, com diu el verset 16 “tenim la ment de Crist”.
Com ja vam veure a Romans, quan veiem el món com Déu el veu, i veiem el proïsme com Déu el veu, les discussions sobren. Pau tracta en aquesta carta amb els que discutien amb altres sobre la base de la persona que els havia predicat l'evangeli i de qui seguien. Alguns s'identificaven amb Pau, altres amb Apol·los, i altres amb Cefes, que és Pere. Però havien de fixar els seus ulls a l'autor de la salvació i no a qui portava el missatge. Veiem al capítol 4 que Pau i Apol·los havien parlat d'aquest problema, entenent tots dos que d’ells no provenia la salvació, sinó que tota honra i glòria ha d'anar a Crist. Al capítol 3:6-7* diu:“Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu ha donat la creixença. Per tant, no compten ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer.” I al 1:13* pregunta: “¿És que el Crist està repartit? ¿Tal volta fou crucificat Pau per vosaltres? ¿O fóreu batejats en el nom de Pau?” Pau deixa clar que el fonament de la fe és Crist. I al verset 9 afirma: “Déu és fidel, per ell heu estat cridats a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, el nostre Senyor.” 1 CORINTIS 1:9*.
Pau s'identifica al capítol 4 com a servidor de Crist, i cadascú que porta la Paraula a altres som servidors de Crist, simplement administradors, i els administradors, afirma l'apòstol, s'han de mantenir fidels, perquè Crist ve, “i manifestarà les intencions de cada cor,” com llegim al verset 5.
Si ets un creient en un entorn de penombra o de plena foscor, demana-li a Déu que la llum de l'evangeli brilli a través teu, perquè altres vegin Crist.
Cal que ens examinem a nosaltres mateixos, per assegurar-nos que som fidels administradors de la gràcia de Déu. Potser ens hem de preguntar: Visc la meva vida per a Déu, o estic seguint una persona, una associació, o una religió? Hem d'estar agraïts per aquells que ens han presentat Crist i ens ensenyen el camí de Déu. Gràcies a Déu per administradors fidels que pateixen perquè altres coneguin Crist. Però no ens hem de despistar; Crist és qui dona la salvació, i no una afiliació a qualsevol entitat humana. L'evangeli és la veritat de Déu per a salvació a tothom que creu, i aquesta salvació no la pot donar ni Pau, ni Apol·lo, ni Pere, ni cap altre. Només Crist salva.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
