A Mateu del capítol 5 al 7 i a Lluc 6 trobem el sermó de la muntanya que Jesús va compartir amb els seus deixebles. Allí van anar molts a escoltar, i Jesús va exposar lliçons que fins al dia d’avui criden la nostra atenció i ens impacten.
A les benaurances, trobem una sèrie de paradoxes.
El Senyor diu: Feliços els pobres en esperit, els afligits, els humils, els que tenen gana i set de justícia, els compassius, els de net cor, els pacificadors, els que pateixen persecució.
Si la paraula “benaventurats” significa feliços i afortunats, com podríem considerar feliços aquells que pateixen?
La clau per entendre les benaurances de Jesús és que a cadascuna de les afirmacions anteriors, li segueix una promesa del Senyor:
«Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel. Feliços els afligits, perquè seran consolats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran sadollats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu. Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.» MATEU 5:3-10*
Podem dir que feliç és qui confia en Déu, perquè no importa la situació en què es trobi (pobresa, tristesa, o injustícia), aquest podrà trobar la pau i el descans en qui controla tot per al nostre bé; en aquell que ens ha donat la promesa de la vida eterna en la Seva presència.
Mateu 5:11-12* ens diu: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.» Jesús els estava dient a aquells que patirien per defensar la fe que quan patissin injustament, estiguessin “feliços i contents” no perquè la persecució fos agradable; això seria incorrecte. Diu el Senyor: «Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.»
Quan patim per fer el que Déu vol, podem mantenir el goig i la pau, perquè no estem sols a la lluita; la vida d'aquells profetes de Déu a l'antic testament, i dels que apareixen a la llista d'herois de la fe a Hebreus 11 ens confirma que el patiment per Crist en aquesta terra no es pot comparar amb el goig de la glòria que s’ha de reflectir en nosaltres.
L'essència de les benaurances és que a diferència dels principis pel qual aquest món és governat, al regne de Déu, tenim les promeses segures del Senyor.
A la nostra societat, feliços i benaurats semblen ser els que estan per sobre d'altres, els que no els falta res, els que sempre estan de festa, els que no es deixen dominar, els que evadeixen la justícia, els que no tenen escrúpols, els qui no els importa el bé dels altres, sinó que lluiten pel seu propi.
Aquells que són pobres, humils, compassius i de net cor són vistos com a febles o falsos. Però Déu ensenya un altre camí, i Jesús ens ho va demostrar. El qui era propietari de tot, va donar voluntàriament la seva vida per tothom. Qui era Senyor de l'Univers, va servir als qui se li van acostar. I ens va ensenyar així, que feliç és aquell que confia en Déu malgrat les circumstàncies, perquè la nostra recompensa està assegurada en Crist.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
