Al sermó de la muntanya, Jesús compara els seus seguidors amb la sal i la llum.
Diu a Mateu 5: 13* «Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.»
I a Mateu 5:14-16* ens diu: «Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa. Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.»
Què volia dir Jesús Quan va dir que som sal i llum?
En primer lloc, pensem una mica en la utilitat de la sal. És cert que s'utilitza per curar carns i peixos, per així conservar-los. Molts han parlat d’aquest ús de la sal. Tot i això, Jesús no fa esment de les propietats conservants de la sal. Parla més aviat de la propietat d'aportar gust.
La sal, en petites quantitats, fa que tot tingui un milor gust. Si preparem un plat amb tots els ingredients adequats, però no hi posem sal, es veurà igual, fins i tot farà olor igual, però quan el provem, notarem immediatament que està insípid. La sal no ha de ser el primer sabor que notem en tastar un plat. Quan és així, diríem que ens hem passat de sal. Tot i això, la sal té l'habilitat de realçar els sabors dels ingredients principals d'un àpat.
Així podem comparar la nostra funció aquí a la terra amb la de la sal. El nostre caminar diari a la terra hauria de realçar Crist. Crist és l'ingredient principal, si ho podem dir així, i nosaltres ens hem d'assegurar que Crist és exalçat i tothom en pugui gaudir.
«Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.»
La sal en els temps de Jesús no era gaire pura. Quan la sal, barrejada amb altres substàncies acabava esvaint-se, ja no servia per cuinar. Jesús adverteix amb aquest text sobre la importància de mantenir-nos eficaços a l'hora de condimentar l'evangeli de la fe. Que cap sabor estrany no arruïni el missatge de l'evangeli.
Jesús també va comparar els seus seguidors amb la llum. Curiosament, veiem a Joan 6 com Ell mateix és la llum del món. Podríem dir que nosaltres som reflexos de la Seva llum. Quan en plena nit la lluna il·lumina a la foscor, entenem que la lluna en si no és la font real de llum, sinó que està reflectint la llum del sol a l'espai.
Mateu 5 proclama: «Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa. Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.»
Si portéssim una llum enmig de la foscor, no la guardaríem sota una manta. Al contrari, quan portessim un canalobre o una torxa, la portariem enlaire, perquè tothom pugui veure la realitat al voltant. La finalitat en realitat no és veure la llum en si. La finalitat és que es vegi allò que la llum està il·luminant. El Senyor diu que la nostra llum davant de tothom ha de donar llum de manera que tothom al nostre voltant pugui glorificar Déu.
En contemplar aquesta lliçó, em pregunto a mi mateixa: Realço el sabor de l'evangeli, fent-lo desitjable als qui m'envolten? Enlluerno de manera que a través de la meva vida altres proclamin el nom de Crist donant-li a Ell honor?
Efesis 5:8* ens diu «Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Comporteu-vos com a fills de la llum»
Complim el propòsit que Déu ens ha donat en aquesta terra, condimentem i il·luminem amb la nostra vida l'evangeli de Crist.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
