A la muntanya, Jesús va prendre la llei que Déu havia donat als jueus i va explicar l'essència de la llei, la qual reflectia el caràcter de Déu. Sembla que els jueus eren molt bons a complir lleis. De fet, a l’ésser humà en general sembla que ens agradi tenir la llista de lleis, obligacions i prohibicions, perquè aquestes ens ajuden a organitzar la nostra conducta. Tanmateix, al sermó de la muntanya, Jesús va tocar certes normes a la llei dels jueus per mostrar l'essència de la llei de Déu. Perquè a Déu li interessa més el cor que no pas la conducta. Com ja vam veure a l'Antic Testament, Déu està més interessat que el coneguem a ell que en els sacrificis que li puguem oferir. Per això Jesús va començar dient que la llei s'havia de complir, però per entrar al regne del cel, s’havia de ser més just que els escribes i els fariseus. Això va molestar els líders religiosos, que creien que ells sens dubte tenien el cel guanyat perquè complien i feien complir la llei de Déu.
Jesús va donar exemples del que estava intentant ensenyar, al·ludint a diverses lleis: «Heu après que es va dir als avantpassats: No mataràs, i aquell qui mati serà sotmès a judici.» MATEU 5:21*. Però Jesús va continuar explicant que el manament no es limita a llevar la vida a una persona. Qualsevol que insulta el seu germà o calúmnia contra ell, ja ha trencat el manament. Això anava més enllà del que la llei exposava, i arribava al que era al cor, però que Déu podia veure.
«Sabeu que es va dir: No cometis adulteri.»MATEU 5:27*Tot i això, va continuar explicant Jesús, l'adulteri comença quan mires amb luxúria, desitjant adulterar. A la nostra societat on sembla que s'utilitzen al·lusions de caràcter sexual gairebé en qualsevol context, aquest principi sembla cobrar especial sentit. Jesús ensenyava que la puresa es porta al cor, i d'aquí surten les nostres intencions; les normes poden modelar la nostra conducta, però si no venen d’un interior pur, no és puresa.Veus la diferència?
A nosaltres ens agrada saber on és la línia, per no passar d'aquí i sentir-nos justos quan guardem les normes, però Déu vol cors purs, que no permetin la immoralitat i guardin la vista i la ment de pensaments impurs.
A Mateu 5:31-32, Jesús en la mateixa ocasió els retreu la tendència a enumerar els motius permesos a la llei per validar el divorci, i els recorda que la ruptura del matrimoni porta conseqüències, per la qual cosa no qualsevol motiu és una bona base pel divorci. Jesús continua parlant a Mateu 5 sobre la importància de complir els pactes, prioritzant la fidelitat sobre els juraments oficials. I és que encara que la llei permetia el concepte equitatiu d’ “ull per ull i dent per dent” l'essència de la llei que Crist compartia defensava l'amor pel proïsme, que era capaç de donar sense esperar res a canvi i perdonar les ofenses, com Crist ens ha perdonat. I per això Jesús els va poder dir a Mateu 5:43-45*: «Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic. Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen, i així sereu fills del vostre Pare celestial, que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.»
No és de sorprendre que Jesús causés revoltes. Els que seguien la llei de pa a pa, es van sentir insultats perquè això anava més enllà del simple compliment. Aquesta manera de veure la llei anava massa lluny per a ells. No semblava justa. Però Jesús estava deixant clar que el perdó de Déu cap a la humanitat tampoc no és just.
Ens alegrem quan rebem misericòrdia de Déu, oi?; aleshores, exercitem també aquesta misericòrdia.
Aquells que buscaven Déu podien adonar-se que seguir el camí del regne de Déu era impossible en forces humanes. I tenien raó. Per ser fills de Déu, necessitem Déu. Per seguir les instruccions de Jesús, necessitem Jesús. Dia a dia, pas a pas.
Que cada dia puguem romandre en Ell, coneixent-lo millor i caminant com Ell va caminar, vivint en l'essència de l'evangeli.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
