Durant el sermó de la muntanya, Jesús va parlar sobre la importància de la pregària, la forma natural que tenim de parlar amb Déu. La veritat és que en pensar-ho, hauríem de notar la grandesa del concepte. Que el Déu de l'Univers hagi proposat una manera que puguem parlar-li en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I Ell ha promès que sempre ens escolta. Entre altres textos, 1 Joan 5:14-15 ens ho confirma.
Jesús va començar a parlar sobre la pregària dient-los com no havien de pregar.
Els va dir que no ho fessin per aparentar:Mateu 6:5* «Quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada pregar drets a les sinagogues i per les cantonades de les places per tal que la gent els vegi. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.»Jesús deixa clar que les pregàries no són perquè ens tinguin en alta estima els del voltant.
Al verset 7, Jesús els està dient també que les pregàries no han de ser repeticions que no venen del cor. Diu així: «Quan pregueu, eviteu de parlotejar com fan els pagans, creguts que a còpia de paraules es faran escoltar.»MATEU 6:7*
Òbviament, quan Jesús diu que els qui reciten pregàries boniques pensen que seran escoltades dona a entendre que aquest tipus de pregàries no és el que el Senyor al cel escolta.
Aleshores, en què consisteix la pregària que Déu escolta? Entenem per aquest text que a Déu li agrada que vinguem en reverència a parlar amb Ell, obrint el nostre cor.
El verset 6 diu: «Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.»Això ho diu en contraposició a la idea de recitar pregàries públiques dissenyades per mostrar a altres com de bé parlem. Jesús diu, entra a la teva habitació, tanca la porta, i aquí parla al teu Pare en secret. I Ell ja s'encarregarà de contestar-te de manera que fins i tot altres ho podran veure.
Al verset 8 Jesús adverteix contra els qui pregaven repetint peticions cop i volta pensant que per la repetició aquestes serien contestades. Jesús diu: «No els imiteu, perquè Déu, el vostre Pare, ja sap el que necessiteu abans que li ho demaneu».
Jesús introdueix aquí un concepte important en què hem de pensar una mica. És el fet que Déu sap què necessitem abans que li demanem. Així ens podriem preguntar: per què pregar llavors? Doncs hem de pregar perquè Déu ens ha mostrat a la seva Paraula que vol que anem a Ell en pregària, com ho veiem als evangelis i en molts altres textos a la Bíblia (1 Tessalonicencs 5:17).
Veiem que a Déu li agrada que anem a Ell en pregària. Fins i tot nosaltres apreciem un amic o familiar que davant d'una notícia especial, un problema o una necessitat tria venir a nosaltres a compartir-ho. Quan anem a Déu en pregària, per donar gràcies i per compartir necessitats o preocupacions, estem mostrant una intimitat amb Déu.
A través dels evangelis veiem que Jesús s'apartava per pregar. Déu Fill parlava amb Déu Pare. Creus que sent la mateixa essència hi havia necessitat de comunicació? Però Déu mostra que és un ésser comunicatiu, prioritzant la comunió entre les persones de la trinitat.
De la mateixa manera, Déu es delecta que anem a Ell en pregària. No per cridar l’atenció; no recitant poesia apresa, sinó en humilitat, obrint el nostre cor a Ell.
Has parlat amb Déu així alguna vegada? T'animo a posar en pràctica aquests dos principis i comprovar que la teva vida de pregària personal obrirà els ulls de la teva ment, i et permetrà veure més del caràcter de Déu.
* BEC;. Bíblia Evangèlica Catalana
