Després d'explicar conceptes bàsics sobre la pregària, Jesús va compartir una pregària model que molts de nosaltres hem memoritzat. Es troba a Mateu i Lluc, i en diem El Pare Nostre. No tinc res en contra de la memorització de les Escriptures; al contrari. Però basat en allò que Jesús ens va advertir sobre recitar pregàries apreses, hem de tenir cura de com utilitzem aquesta pregària.
El Pare Nostre a Mateu 6: 9-13* diu:
«Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen; i no deixis que caiguem en la temptació, ans deslliura’ns del Maligne.”»
Aquesta pregària té diferents components que podem incloure en les nostres pregàries. En primer lloc, comença amb la suposició que reconeixem el Pare que és al cel com el nostre Pare, al qual podem venir en confiança. La frase “sigui santificat el teu nom” és significativa. No només reconeixem que el nom de Déu és sant, sinó que amb la nostra pregària i la nostra vida volem santificar-lo, és a dir, proclamar-ne la santedat. És clar que cap de nosaltres no podem fer Déu més sant del que és, perquè Ell és la santedat personificada. Però amb la nostra actitud i comportament, podem i hem de proclamar la seva santedat, no permetent que la immundícia s'infiltri a la nostra vida.
La segona frase d'aquesta pregària demana “vingui el teu Regne” i “faci’s la teva voluntat com al cel, així també a la terra.” T’has parat a pensar aquesta petició? Déu ha promès que regnarà a la Terra com ara regna al cel. Però avui dia, quan fem la Seva voluntat aquí a la terra, reconeixem a Ell com el veritable i legítim rei. Moltes vegades, les pregàries acaben sent més aviat un intent que la voluntat d'aquí a la terra, és a dir, la nostra, sigui feta al cel. Insistim a demanar allò que volem que succeeixi com si estiguéssim parlant al geni de la làmpada, quan el que hem de fer és demanar-li a Déu que es faci la seva voluntat, reconeixent-lo així com sobirà rei, i realment desitjant que el seu regne sigui establert a la Terra.
Així que veiem fins aquí que la pregària model ens porta a donar a Déu la seva merescuda glòria i a posar-nos a nosaltres al Seu servei, i no esperar que Ell estigui al nostre.
És amb aquesta actitud de submissió que Jesús introdueix el prec per les necessitats físiques. “Dona’ns avui el nostre pa de cada dia.” La pregària demana que les necessitats diàries siguin suplides, però és preciós veure que Déu sovint dona molt més del que necessitem. És important que notem això, perquè passem moments en què sentim que les nostres necessitats bàsiques perillen, i això ens pot causar ansietat. Però que bonic és saber que Déu sap, Déu supleix, i és fidel cada cop. Podem esperar confiadament en Ell.
La pregària continua amb penediment. “i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen.” Fàcilment, podríem començar la nostra pregària amb aquesta frase, ja que és bo reconèixer que tenim deutes amb Déu. La petició ve vinculada a una mena de condició, i és que nosaltres també hem de practicar el perdó cap a aquells que ens ofenen. Jesús torna a aquest verset en acabar la pregària per recordar-los que si un no està disposat a perdonar les ofenses del proïsme, no ha d'esperar perdó per les seves pròpies. Déu és fidel per perdonar, i no importa les vegades que l’ofenguem, sempre que venim a Ell reconeixent la culpa i demanant perdó, Ell ens perdona. Així hem de perdonar nosaltres.
La darrera part de la pregària és una petició de protecció contra el mal i el maligne. Un cop més, demanem la protecció implica que ens adonem que en nosaltres mateixes no podem vèncer la temptació. Novament, veiem que la pregària és el moment ideal per reconèixer la grandesa de Déu i la nostra necessitat d'Ell.
Pregues tu així? Prego jo així? Proveu d’escriure el Pare Nostre en les vostres pròpies paraules, amb els vostres propis detalls.
“Pare, tu ets sant; quant desitjo que el teu regne vingui a la Terra. És el meu desig que la teva voluntat, la qual és perfectament feta al cel, sigui també feta aquí i ara, en la meva vida. Tu saps les meves necessitats actuals. Si us plau, atén-les com només tu pots. Jo procuro sempre estendre el perdó als qui m'ofenen, i m'adono de com és de difícil. Et prego que tu perdonis les meves moltes ofenses i que m'ajudis a perdonar els qui m'han ofès; és fàcil caure en la temptació, i n'hi ha tantes; deslliura'm de les que sigui possible i ajuda'm a superar aquelles que em faran veure el teu poder; protegeix-me de les urpes del maligne. Vinc a tu perquè tu ets poderós per suplir més enllà del que jo pugui necessitar, tu ets el Rei de reis; el poder i la glòria et pertanyen ara i eternament. Amén Senyor, així sigui.”
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
