Jesús va ensenyar a Mateu 6:24* «Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.»
Això vol dir que per ser un bon cristià cal prescindir de béns materials o prendre un vot de pobresa, com alguns han suggerit? No necessàriament.
Vegem què més diu la Bíblia sobre les riqueses.
Proverbis 27:24* «perquè no durarà sempre la riquesa, ni els honors totes les generacions.»
Com llegim a Mateu 6:19-20, les riqueses terrenals són efímeres; es poden esvair o ens les poden treure. Ni les riqueses ni el poder són per sempre.
A Marc 4:19 llegim que les riqueses poden enganyar a qui les posseeix, perquè com diu també Proverbis 10:15 «La fortuna del ric és la seva fortalesa» Podem posar la nostra confiança a les riqueses pensant que aquestes ens donen la seguretat.
Aprenem a la Bíblia que es poden fer servir les riqueses de manera que agrada a Déu. Lluc 16:9 ens recorda que podem guanyar amics pel bon ús de les riqueses, i tenim exemples a la Bíblia de persones de diners que van servir Déu amb les seves vides, entre ells Marta, Maria i Llàtzer, amics de Jesús. Podem concloure que les riqueses no són ni bones ni dolentes, tret que les riqueses s'hagin guanyat de forma deshonesta. Quan Proverbis 28:6* diu: «Més val el pobre que camina en integritat que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.»
Com a éssers humans podem jutjar algú com a més important quan té més riqueses, però a Déu li interessa la integritat.
El ric insensat de què Jesús parla a Lluc 12 no ho va fer bè, no perquè va prosperar en el seu negoci, sinó perquè va posar la seva confiança en les seves riqueses, i com ens recorda el verset 21 no es va fer ric envers Déu.
La Paraula de Déu no ensenya que el pobre estigui més a prop de Déu que el ric. Quan diu Crist a Mateu 19:24* «Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.» No diu que és impossible. Recordem que seria impossible que qualsevol de nosaltres pogués entrar al regne de Déu. És només per l'obra de Déu que qualsevol ésser humà que creu en Ell pot entrar al seu regne. Jesús comenta que les riqueses poden robar-nos el cor, i com el verset 24 de Mateu 6 ens diu, si fem de les riqueses el nostre déu, no podrem servir el Déu veritable. Ningú no pot servir dos amos,… No podeu servir Déu i el diner.”
Com aleshores hem de veure les riqueses?Com un regal de Déu, com la bona salut, un bon intel·lecte, o qualsevol altre do que Déu ens hagi donat. Es podria dir que allò que posseïm no ens ha de posseir, sinó que hem de fer ús per servir Déu millor.
Com David va dir al salm 62:10* «Si les riqueses augmenten, no hi poseu pas el cor.» Aquest principi es veu resumit a la primera carta a Timoteu 6:17* on diu: «Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.»
El gran manament diu: «estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu enteniment i amb totes les teves forces.»
Déu ha de ser nostre Senyor, i les riqueses, siguin escasses o nombroses, han d'ocupar un lloc molt inferior a les nostres vides, i mai no han de prendre el lloc de Déu arribant a ser la nostra font de confiança o robar-nos el temps i l'atenció que només Déu mereix.
Tens riqueses? Gaudeix-les en la seva justa mesura, fent ús per fer el bé que Déu vol.Estàs passant escassetat? Déu és Senyor. Honra'l a Ell amb la teva vida i persevera en la confiança que Déu no t'abandonarà; Ell cuida de tu.
Tingues molt o en tinguis poc, posa el teu esforç a servir Déu. Busca ser ric en allò que dura per sempre. Mateu 6:19-21* ens adverteix: «No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben. Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben. Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.»
Fes-te ric en tresors celestials. Busca Déu i el coneixeràs millor, perquè on és el teu tresor, allà hi haurà el teu cor.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
