Potser penseu que l'ansietat és un mal del segle XXI, però no és així. Sembla que l'ésser humà ha patit moments d'afany i ansietat des que Adam va desobeir Déu i va triar el camí de perdició. Imagino que quan Déu va baixar aquella tarda a conversar amb ells i es van intentar amagar, experimentarien per primera vegada aquest sentiment que pessiga l'estómac i fa difícil la respiració.
Com a humans, moltes situacions ens afecten de manera que desperten al nostre interior pors o inquietuds que afecten el nostre cos físic. Podem sentir-ho als òrgans del cos, o podem notar-ho a les articulacions. La veritat és que moltes vegades l'afany o l'ansietat s'acaba manifestant físicament abans que siguem conscients del que estem experimentant mentalment. La veritat és que l'estudi personal de les emocions i la seva manifestació al propi cos és molt interessant.
El salmista, segles abans que Jesús vingués a la Terra, comparteix els moments d'ansietat i com els solucionava anant a la presència de l'Altíssim.
Jesús, a la seva ensenyança recull aquest tema i parla a les multituds reunides. Ho podem llegir a Mateu 6 i Lluc 12.
Diu així a Mateu: «Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells? I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada? Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells. I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda? Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem? Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat. Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més. Per tant, no passeu ànsia per l’endemà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.»MATEU 6:25-34*
En primer lloc, Jesús tracta la realitat del nostre afany pel que hem de menjar, beure o vestir. Moltes vegades no pensem molt en aquestes decisions, però hi ha ocasions en què les necessitats bàsiques de la vida son motiu d'ansietat. Jesús diu: “la vida és molt més que menjar i el cos més que vestir” i procedeix a donar-nos l'exemple de les aus. Aquestes no treballen el camp, no esperen la collita, però Déu mateix les alimenta. Si Déu té cura de les aus, com no tindrà cura de mi?Dona un altre exemple, el dels lliris del camp. Si a aquests que són molt més efímers que nosaltres, Déu els vesteix de bellesa, per què ens preocupem pel que vestirem?
En segon lloc, Jesús relata un fet molt significatiu; que l'afany no pot produir la solució al problema. Jesús diu: “per molt que t'afanyis, no augmentaràs la teva alçada.” Hi ha situacions que no podem controlar, i per aquestes mai no ens hauríem d'afanyar. Podem ocupar-nos a resoldre aquelles coses que estan al nostre abast, i allò que està fora del nostre control, ho hauríem de deixar en mans de Déu.
El verset 31 ho torna a repetir: “no passeu ànsia” i explica al 32: perquè el vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat. Si Déu és el teu Pare celestial, pots descansar a la promesa que Ell coneix les teves necessitats.
Com ha d'afectar aquesta realitat les nostres vides? Jesús ho explica així: Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
De la mateixa manera que havia ensenyat sobre les riqueses, ens torna a recordar que Déu ha de ser el Senyor de les nostres vides. Res no ha d'ocupar el nostre cor per sobre de Déu. Això inclou l'afany per allò que no tenim o l'ansietat pel que pretenem controlar.
Com que Déu sap les nostres necessitats i l'hem deixat a càrrec del que sigui que ens està intentant robar la pau en aquests moments, declara Déu “Per tant, no passeu ànsia per l’endemà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
No es tracta de la filosofia del carpe diem, viu avui, perquè demà morirem, sinó més aviat, fes allò que és a les teves mans, sigues diligent i prudent, però no deixis que l'afany del que encara no és realitat et robi l’energia que has de fer servir avui. No t'afanyis pel que penses que pot passar demà, perquè no podràs afrontar les lluites d'avui, ni gaudir del que és bo d'aquest dia.
Un dels meus versets favorits és Eclesiastès 9:10*: «Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni saviesa, en el sepulcre on t’encamines.»El savi Salomó anima el lector a aprofitar el dia, sabent que la nostra vida aquí a la Terra és limitada; a viure activament, però confiant en Déu.
L'afany i l'ansietat són símptomes de desconfiança. Quan els detectis al teu cos o a la teva ment, porta'ls davant Déu, al tron de la gràcia. Quan deixis les teves càrregues als seus peus, podràs córrer amb energia la carrera que tens al davant.
*BEC. Bíblia Evangèlica Catalana
