Jesús va posar èmfasi en la importància de l'evidència d'una pertinença a Crist. Com ja hem vist, a diferència del que podríem haver conclòs segons la nostra pròpia lògica, la Paraula de Déu ensenya que no tothom qui professa conèixer Déu és en realitat fill de Déu. Un veritable fill de Déu és aquell que, acceptant els termes de Déu, ha entrat al regne de Déu a través de l'única porta, l'únic camí, l'única veritat, Jesucrist. Qualsevol altra forma d'entrada Jesús la va qualificar d’assalt o usurpació. (Joan 10:9)
Jesús, que coneixia els cors, sabia que l'ésser humà es pot enganyar a si mateix i establir una base errònia per a la fe.
Entre les comparacions que Jesús va compartir perquè aquells que escoltaven poguessin entendre aquesta lliçó. Jesús va explicar la història de dos homes que van edificar sobre dos fonaments diferents. (Mateu 7:24-29 i Lluc 6:46-49)
A Lluc llegim que Jesús els va dir: «Per què em dieu ‘Senyor, Senyor’, i no feu el que us dic? Tothom qui ve a mi i escolta les meves paraules, i les practica, us explicaré a qui s’assembla. S’assembla a un home que edificà una casa: va cavar, va enfondir i va assentar els fonaments damunt la roca; en venir l’aiguat, la torrentada va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè era ben construïda. En canvi, el qui les ha escoltat i no les ha practicat, s’assembla a un home que va edificar la casa sobre la terra, sense fonaments; la va envestir la torrentada, i de seguida s’esfondrà, i la ruïna d’aquella casa fou total.» LLUC 6:46-49*
Jesús presentava dos tipus de persona, representats per dos tipus d'edificació. Dues persones havien edificat cases, aparentment de característiques semblants, però sobre dos tipus diferents de fonament. Un havia edificat fonament sobre la roca. Aquest havia cavat fins a arribar a pedra ferma, i hi havia ancorat casa seva. Probablement va portar esforç, determinació i hores de constància, i tot això abans de poder dedicar temps a allò que realment es veuria, el seu projecte de vida, casa seva. Però la seguretat que la casa estaria ferma portaria pau i tranquil·litat al descans.
La segona persona probablement va arribar a construir casa molt abans que el primer, ja que no va prendre el temps de cavar per arribar a la roca ferma sota el terra on construiria. Mentre el seu veí construïa els fonaments que ningú no veuria, ell estava avançant en els seus projectes, construint una casa preciosa que tots podrien admirar.Recordem que les cases, una vegada construïdes, semblaven de les mateixes característiques, però aquest darrer s'havia estalviat el temps i l'esforç en allò que ,al cap i a la fi, ningú no podria veure, els fonaments.
Quan va arribar l'època de les pluges, les dues cases van ser posades a prova. La pluja va caure sobre elles. El riu va créixer, arribant a les cases. I va ser en aquests moments, els moments de dificultat quan la diferència entre aquestes dues cases es va fer notar.Davant els ulls dels qui passaven, les dues cases eren iguals, però la casa que no estava fonamentada sobre la roca no va poder aguantar els desastres naturals, aquells desastres que venen a l'un i l'altre sense excepció. La casa va caure, ens narra el text, i va ser gran la seva ruïna.
El mateix desastre va castigar la casa del veí, però aquesta no es va moure. Ens diu el text que la tempesta “no la va poder moure, perquè estava fundada a la roca”.
Les hores buscant la roca ara es feien evidents. La diferència entre el gran desastre d'una casa i la resistència de l'altra no tenia cap altra explicació que la diferència de fonaments. La roca va salvar la casa.
En molts textos a la Bíblia Déu s'identifica com La Roca, i el salmista escriu al Salm 73: «El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!» Quan estava passant per dificultats, Déu era la roca que el mantenia ferma.
L'ensenyança de Crist està basada clarament a l'obediència a la Paraula de Déu. La diferència entre aquests dos homes era que hom sentia la Paraula, però no la posava en pràctica. Aquest no va poder resistir la prova; tots els seus esforços a edificar van ser derrocats per les tempestes de la vida. però qui sentia la Paraula i feia allò que Déu li indicava, ancorant la seva vida a la Roca, aquest va poder gaudir del fruit de la seva feina, perquè estava ancorat en Crist, la Roca de la Salvació. Que Ell sigui la nostra Roca; que la nostra vida estigui ancorada en Crist.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
