En acabar el gran sermó de la muntanya, on Jesús havia estat compartint tot el que hem estat veient, Jesús es va trobar amb persones que necessitaven atenció. Els que no havien pujat a la muntanya per escoltar la Paraula, venien a buscar-lo. Recordem que Jesús no havia vingut per guarir el món de les seves malalties, però llegim a Isaïes 53:8 que el Messies portaria les nostres malalties, i patiria els nostres dolors. A través de les guaricions, Jesús va mostrar la seva identitat divina i el seu amor per la humanitat en termes que la gent podia entendre.
Al capítol 8 de Mateu llegim que Jesús va guarir molts malalts i endimoniats que eren turmentats per esperits malignes, perquè aquesta profecia es complís. Ens explica amb més detall la trobada amb un leprós, un centurió romà que va venir a demanar ajuda per al seu servent i la sogra de Pere que s'havia emmalaltit i estava al llit.
Amb aquestes històries podem observar que Jesús no va venir a una part de la societat, sinó a tothom. Del leprós no en sabem gaire. A la societat jueva, la immundícia s'evitava, i un leprós representava el més immund. La llei establia que si un leprós guaria de la seva malaltia, havia d'anar a oferir sacrifici al temple. Jesús s'hi va acostar, el va tocar, tot i ser immund, i després de guarir-lo el va enviar al sacerdot, demanant-li que no digués res de la trobada amb Jesús. Però tot i això, la veu s'estendria, i molts van venir a Jesús a ser guarits.
En entrar a Capernaum, ciutat on vivien Pere i Andreu, se li va acostar un centurió. Aquest romà juntament amb altres centurions que veiem aparèixer als evangelis, havia sentit de Jesús i sabia del seu poder. El seu criat, el qual seria jueu, havia patit alguna desgràcia, ja que era a la casa paralitzat i greument turmentat de dolor. Jesús es va oferir a anar a la casa i curar-lo, però el centurió, mostrant la seva fe i respecte pel Senyor Jesús, li va dir que no calia que anés fins allà.«Senyor, jo no sóc prou digne perquè entris a casa meva; només que ho diguis de paraula i el meu criat es posarà bo. Ja que també jo, que sóc un simple subordinat, tinc soldats a les meves ordres; i si dic a un que se’n vagi, se’n va; i si a un altre que vingui, ve; i si dic al meu criat que faci una cosa, la fa.” En sentir això, Jesús s’admirà i digué als qui el seguien: “Us asseguro que no he trobat tanta fe en ningú d’Israel.» MATEU 8:8-10*Aquest centurió entenia bé l'autoritat de Jesús, i per això sabia que era suficient en que aquest donés l'ordre de guariment. Jesús el va posar d'exemple de fe, molt més gran que la fe que havia vist al poble jueu. El tercer cas que trobem al capítol 8 és la sogra de Pere. Jesús s'allotjaria allà, i la pobra dona, en lloc de poder atendre Jesús, era al llit, malalta. M'agrada la imatge, perquè quan ella volia fer alguna cosa per Jesús, Jesús li va mostrar que Ell hi era per fer alguna cosa per ella. Aquesta es va sanar, i va poder atendre els convidats com ella havia desitjat.
Jesús hi va ser per atendre jueus, gentils, homes i dones. El veiem més endavant a la terra dels gerasens, guarint un estranger (Mateu 8, Marc 5, Lluc 8), donant vida a la filla d'un principal de la sinagoga, i una dona afligida per flux de sang durant anys. Aquests, més que veure la mà guaridora de Jesús, van tenir l'oportunitat de conèixer el Messies salvador de pecats. I és que l'evangeli no és només per a alguns; l'evangeli és per a tothom, i tots tenim necessitat de Crist. Aquestes persones guarides, temps després d'aquesta experiència, encara van haver d'arribar al moment de la mort, però la salvació de l'ànima per la fe dipositada en Crist és eterna.
L'evangeli encara és eficaç, i funciona per a tothom que s'acosti a Déu per fe. Vindràs a Crist per a salvació?
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
