Llegim a Mateu 9:35-37* que «Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres. Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor. Aleshores digué als deixebles: Hi ha bona collita, però hi han pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir més segadors als seus sembrats.»
Veiem a través d'aquest text l'actitud que Jesús tenia envers aquelles multituds que trobava a ciutats i llogarets. La majoria no eren persones interessades en l'evangeli que Jesús oferia. Venien a Jesús a veure si aquest els donaria pa per menjar o guariria les seves malalties. I molts altres, ni per això. No volien saber res de Jesús ni el missatge.Però Jesús no mostra mai menyspreu cap a ells, ni el veiem amb una actitud negativa. Ens diu clarament el verset 36 que “va sentir compassió”. No va sentir compassió perquè estiguessin malalts, que alguns ho estaven. No va sentir compassió perquè no tinguessin què menjar; alguns no tindrien. Diu que en va sentir compassió “perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.”
Sens dubte, entre les multituds en aquestes ciutats i llogarets n'hi havia molts que aparentment no necessitaven res del que semblava que Jesús podia oferir. Molts estarien bé, contents amb les coses materials que posseïen i gaudint de bona salut. però Jesús, qui veu més enllà del que veu l'ull, que veu el cor de les persones, sabia que tots aquests, els saludables, els malalts, els rics i els pobres, tenien alguna cosa en comú: anaven pel seu compte, dispersos i desemparats, com les ovelles que no tenen pastor. El Bon Pastor caminava entre ells, i ara tenien l'oportunitat de formar part del ramat.Jesús es va dirigir als seus deixebles, perquè volia que ells també veiessin la gent al seu voltant de la mateixa manera compassiva amb què Ell les veia. Els va dir “hi ha bona collita”, fent ara al·lusió als camps plens de cultiu, “però hi han pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir més segadors als seus sembrats.” Jesucrist era Senyor de la collita. Ell podia recollir tota ell mateix o enviar a qui volgués a segar tot aquest fruit llest per ser recollit. Però crec que volia que els deixebles veiessin les multituds de manera positiva. Volia que els veiessin amb compassió i ells també sentissin la urgència de presentar-los al Senyor de la collita, de guiar-los al Bon Pastor que els podia donar l'amor i la direcció que aquests necessitaven, si bé aquests encara no se n'havien adonat.
És fàcil mirar al nostre voltant; observar com la gent va d'aquí cap allà, embolicats en les feines de la vida, embolicats en els afanys diaris, i desanimar-nos en veure que no hi ha interès en l'eternitat. Però hem de veure la gent com Jesús ens va veure a nosaltres, i sentir allò que Jesús va sentir, compassió per les ànimes cansades i abatudes. Els éssers humans som propensos a anar sovint com a ovelles que no tenen pastor, sense una direcció fixa, sense un propòsit de vida.
Crist convida cadascú a trobar en ell el nostre propòsit de vida. L'apòstol Pau va dir a Filipencs 1:21* «Perquè Crist és la raó de la meva vida» No és que no fes res més en aquesta vida. Vivia, treballava, tenia una vida social, fites per assolir, però l'enfocament de la seva vida era el Bon Pastor, i això era el que donava direcció i sentit a la seva vida. Jo no entenc gaire de bestiar, però imagino que quan una ovella pertany a una cleda, està confiada que té un pastor que vetlla per ella i té bons plans per a ella. Entenc més d'éssers humans, i quan per exemple una nena sap que té algú que vetlla per ella, desitja el millor per a ella i donaria el que fos per protegir-la i tenir-ne cura, pot viure la vida confiadament i realitzar els seus somnis amb una seguretat que li dóna les forces necessàries per enfrontar-se al que vingui.
Quan sabem que l'omnipotent i amorós Déu és el nostre Pastor, que ha donat la vida per salvar-nos, i viu per guardar-nos, que s'interessa pel nostre benestar present i etern, podem viure aquesta vida amb direcció i confiadament. I podem veure altres amb el desig que ells també tinguin Jesús com el seu Pastor.
Tingues compassió i preguem, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir més segadors als seus sembrats.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
