No es parla gaire obertament del temor, però la veritat és que molts en patim. Per el que és desconegut, temors a allò que no puguem controlar, temor de què diran, què pensaran de nosaltres o com es resoldrà una situació concreta.
Jesús, després d'avisar als seus deixebles de la persecució que se'ls acostava a causa de la seva fe, els va dir clarament a Mateu 10:26* «Així és que no els tingueu por, perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber.»
Allò que passa en secret, serà manifestat un dia. Allò que encara desconeixes, es resoldrà un dia. Jesús està dient en aquest text, aquell mal que et puguin fer sense que sembli rebre una retribució justa, sortirà a la vista un dia. I tot el bé que facis sense experimentar els resultats dels teus actes serà conegut al seu moment. Els temps de Déu no són els nostres, però podem descansar en la seva justícia perfecta. Per aquest motiu podem viure una vida tranquil·la, en confiança, sense experimentar el temor a allò que ens envolta o allò que no sabem si vindrà. Però Jesús els diu al verset 28**: «I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.»
Una afirmació forta s'amaga en aquest text. Hi ha moltes circumstàncies que ens podrien fer sentir que el nostre cos físic perilla, però Déu diu que així com Ell cuida les aus i les plantes, no hi ha res de la nostra vida que s'escapi de la seva cura. Ens diu fins i tot que sap el nombre de cabells al cap, i això que varia diàriament. Però Jesús adverteix que hi ha algú que mereix el nostre temor; aquest té poder de salvar i de destruir. Ens pot semblar fort notar que parla de Déu. Déu dona vida i la treu. Molts poden destruir el cos, però només un té la darrera paraula sobre la nostra ànima. Déu és l’únic que pot destruir l’ànima.
Però com pot ser? La meva idea de Déu no pot concebre un Déu que destrueix!A Mateu 10:32-33* «Doncs, tot aquell qui es declari a favor meu davant dels homes, sàpiga que també jo em declararé a favor seu davant del meu Pare celestial; però tot aquell qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu Pare celestial.» I Joan 3:36* ens avisa: «El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu.»
Recordem que Déu és Sant. A través de la història bíblica hem vist que Déu odia el pecat. Déu no pot coexistir amb el pecat, i no hi ha pecat més gran que rebutjar la gràcia de Déu. Només l'ànima d'aquells que rebutgen Déu serà destruïda al llac de foc, com esmenta el text a Mateu. Déu pot perdonar el pecat del qui ve a Ell penedit, però si algú rebutja aquest perdó, com es pot reconciliar amb Déu?
La Bíblia parla molt del temor de Déu, i aquest temor és el principi de la saviesa. Salomó el savi va concloure el seu llibre de saviesa amb aquestes paraules: «Conclusió del discurs, atès tot el que s’ha dit: reverencia Déu i guarda els seus manaments, que això és cabalment ser un home. Perquè Déu portarà a judici totes les obres, ni que siguin amagades, tant si foren bones com si foren dolentes.» L’ECLESIASTÈS 12:13-14*
I el senyor Jesús segles més tard repeteix aquest missatge, recordant-nos que si temem Déu i triem caminar del seu costat, no hi ha res que hàgim de témer, perquè el nostre cos i ànima estan segurs en Ell.
Salm 62:5-8«Reposa només en Déu, ànima meva,que d’ell ve la meva esperança. Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré! En Déu tinc la meva salvació i la meva glòria; la roca del meu baluard, el meu refugi es troba en Déu. Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi.»
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana** BCI: Bíblia Catalana Interconfesional
