Al capítol 12 de Mateu trobem el relat de dos incidents en què es va acusar Jesús de fer feina el dia de repòs dels jueus. El quart manament dels deu que Déu va donar al seu poble era que guardessin el dia de repòs. En l'explicació de la llei, s'especificava que havien de tenir tot preparat al capvespre de divendres perquè dissabte, el dia de repòs observat pels jueus no s'hagués de fer cap feina, ni tan sols cuinar. Vam poder experimentar aquesta pràctica quan en estar visitant Israel, vam anar a veure el capvespre a la Muntanya del Precipici, a Natzaret cap a les 5 de la tarda. Quan vam acabar de contemplar la bella posta de sol, vam baixar de la muntanya per descobrir que tots els comerços havien tancat i no teníem un lloc on menjar o comprar menjar.
En temps de Jesús, especialment els fariseus, prenien molt seriosament el dia de repòs. Tot i això, Jesús, que deia ser el Messies, semblava estar desafiant la llei de Moisès. Ens diu el text que...«Per aquell temps, Jesús passava en dissabte per uns sembrats, i els deixebles tenien gana i es van posar a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho van veure, li digueren: “Mira, els teus deixebles fan el que no és permès de fer en dissabte.”» MATEU 12:1-2*
Jesús va prendre aquesta oportunitat per ensenyar-los l'essència de l'ordenança sobre aquest dia que els havien de guardar relatant-los com David, mentre fugia del rei Saül, quan va tenir gana, havia menjat dels pans sacrificats Déu a l'altar. També va al·ludir Jesús al fet que el dia de repòs, els sacerdots del temple treballaven per complir els ritus establerts, i això es podria considerar com una profanació del dia de repòs segons ells. Però Jesús conclou la seva defensa amb una clara afirmació sobre si mateix i el dia de repòs (12:6-8*): «Doncs us dic que una cosa més gran que el temple es troba aquí.» Aquí Jesús declara la seva deïtat, i continua dient-los: «Si haguéssiu comprès què vol dir: el que vull és compassió i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns innocents. Perquè el Fill de l’Home és senyor del dissabte.”»
Què volia dir Jesús amb això? Aquest principi de “el que vull és compassió i no sacrificis” venia de l'Antic Testament. El trobem tal com a Osees 6:6, una de les ocasions en què Déu recorda al seu poble que el que vol no són sacrificis i holocaustos, sinó que el coneguin a Ell i facin el que li agrada. Déu havia afirmat això a Saül a 1 de Samuel 15, quan aquest l’havia desobeït per oferir-li sacrificis que a ell no li corresponia fer.
Un cop més Jesús ensenya que el secret no és guardar ritus i tradicions, sinó viure una vida d'obediència a Déu.
El mateix dia de repòs, i arribant a la sinagoga, ens narra Mateu que va passar un altre incident: «Allí hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Aleshores, per tal de poder-lo acusar, li van preguntar: “És permès de guarir en dissabte?”». I Jesús va respondre: «“Qui de vosaltres, si un dissabte li cau en un clot la seva única ovella, no l’agafa i la treu? Doncs bé, quant més valuós no és un home que no pas una ovella! De manera que és permès de fer el bé en dissabte.”» MATEU 12:10-12*
Estaven intentant trobar alguna cosa de què acusar Jesús segons les seves lleis, però Jesús va fer servir la llei per mostrar-los que així com es podia treure un animal d'un forat en el dia de repòs si aquest queia, molt més just seria treure un ésser humà d'una aflicció com la que patia aquest home. La idea no era ser completament inactiu o inútil el dia de repòs, sinó mostrar per les seves activitats durant el dia de repòs que respectaven al Creador del dia.
Déu va crear el món en sis dies, i el setè ens diu que va descansar. Déu no estava cansat, però va prendre un dia per contemplar la bellesa del que havia creat. Des del principi, el Creador ha volgut que parem sistemàticament a contemplar el que Déu està fent a les nostres vides. Davant aquest manament, podem seguir rituals de forma dogmàtica, causant més tensió que repòs, i jutjant altres per les seves accions, o podem, com Jesús va fer, gaudir d'un dia de descans atenent aquelles coses que agraden a Déu i gaudint de la companyia d'altres creients.
Hem de fer el bé cada dia, però hem de cercar sistemàticament el temps per contemplar aquelles coses que Déu està fent, i donar-li gràcies pel descans que podem gaudir en Ell.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
