De vegades comento la benedicció que és ser usada per Déu, i cada vegada que ho faig, em pregunto si algú pensarà en el concepte de ser “usada” com una cosa negativa. Veiem amb indignació com algunes persones amb influència utilitzen altres perquè facin la feina que ells no volen fer, o per arribar a brillar ells a costa d'altres.
Aquests abusos reflecteixen la manera com Satanàs utilitza a molts. El maligne fa servir qui es posi a la seva disposició per als seus propis beneficis i després els deixa tirats. Molts joves que flirtejaven amb vicis i plaers prohibits acaben sent esclaus als vicis que al principi venien camuflats de plaer. Molts es troben amb les seves vides destrossades després d'haver abandonat el bon camí i haver servit als plaers d'aquest món. Aquests plaers que tant prometien resulten ser ceps que empresonen.
Però això no s'assembla gens a la manera com Déu actua. Quan Déu convida algú a seguir als seus camins, és sempre per al benefici de la persona que el segueix. Diguem que Déu no necessita servents ni seguidors. Déu és autosuficient. Tot i això, en la seva bondat, ens permet ser part del seu preciós ministeri, usant les nostres vides per fer la Seva perfecta i agradable voluntat, com ens diu Romans 12:2.
A Mateu 12:15-21* llegim que després de guarir Jesús un home en el dia de repòs, els fariseus volien destruir-lo. «Però Jesús, que ho sabia, se’n va anar d’allí. Molts el van seguir i ell els guarí tots.» Curiosament, els que el seguien buscant curació, la van rebre; no obstant això, no ho va fer Jesús per guanyar fama. Ens diu el text que Éll «Però els va manar que no el descobrissin». MATEU 12:16*
No necessitava que anessin proclamant que Jesús els havia curat. Jesús no havia vingut per començar un moviment de guariment. Això ho feia per proclamar la seva deïtat. En la seva bondat va guarir a qui se li acostava, i en humilitat, els va demanar que no ho anessin anunciant.
Ens explica Mateu que Jesús va fer això “perquè es complís el que havia dit el profeta Isaïes, quan va dir: «Mireu el meu servent, que jo he escollit; el meu estimat, en qui m’he complagut íntimament. Damunt seu posaré el meu esperit i anunciarà el dret a les nacions. No disputarà ni cridarà, ni li sentirà ningú la veu pels carrers.» MATEU 12:18-19*
Aquesta poesia d'Isaïes ens presenta al Messies. Jesús va venir en humilitat, com un servent. Déu l’enviava com l'Escollit, el seu Estimat. Va venir a anunciar judici, i va venir a donar la seva vida per nosaltres, els pecadors.
Filipencs 2 ens explica que Crist, sent Déu, va venir en forma d'home per viure amb les limitacions d'un ésser humà durant el seu temps aquí. Va pagar amb la seva pròpia vida el preu del perdó per a aquells que ni tan sols l’havien buscat. Ens diu Joan que Crist ens va estimar primer, abans que nosaltres l'estiméssim a Ell. Però a tots els qui creuen en El seu nom, ens ha donat vida que dura per sempre.
Aquells que li serveixen, segueixen el seu exemple, perquè Crist és el servent Estimat, el servent per excel·lència. Però quan posem la nostra vida al seu servei, ho podem fer en confiança, perquè Ell no és un Senyor que s'aprofiti dels qui el serveixen. Quan Jesús va venir a la terra, va rentar els peus dels seus seguidors. No hi ha millor Senyor que aquell que es presta a suplir les necessitats dels seus treballadors. I no hi ha millor Senyor que aquell que es dona de si pel benestar dels seus servents.
Amb ganes vull servir a qui s'ha donat per mi, perquè a més sé que servint-lo a Ell sortiré mil vegades millor que servint els meus propis desitjos. És un honor ser serventa de Déu, útil al Seu servei.Gràcies, Déu per permetre'm ser un dels teus utensilis. Gràcies per fer-me servir en amor per proclamar la teva glòria.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
