Creus en l'Esperit Sant? Alguns no tenen idea de qui és, i altres posen tant èmfasi en l’esperit sant, que basen la seva fe en emocions que creuen sentir més que a la Paraula revelada de Déu.
La Bíblia ens mostra Déu en tres persones diferents, Pare, Fill i Esperit Sant. Totes tres presenten l'essència de la Deïtat, i una no és més Déu que l'altra. Tot i que la paraula Trinitat no apareix a la Bíblia, el concepte en si és present des de la creació a Gènesi fins a les darreres paraules de l'Apocalipsi.
A Déu Pare el veiem a través de les Escriptures, a Déu Fill ja hem emfatitzat que també el trobem de principi a fi, però no oblidem que l'Esperit Sant també és clarament present a les pàgines de les Escriptures. L'Esperit de Jehovà apareix de retruc, parlant als profetes i guiant l'ésser humà cap al coneixement de Déu.
Molts passatges bíblics presenten l´obra de l´Esperit Sant. En primer lloc, és Ell qui convenç del pecat, pas imprescindible per a la salvació per fe (Joan 16:8). Però la seva obra no s'acaba. També produeix un canvi positiu a la vida del creient, manifestant el seu fruit: amor, goig, pau, paciència, benignitat, bondat, fe, mansuetud i temprança (Gàlates 5:22-23). També les Escriptures ens diuen que intercedeix per nosaltres en la pregària quan no sabem com demanar (Romans 8:26). Veurem més endavant que quan Jesús va pujar al cel, va prometre als seus deixebles que amb ells es quedava “El Consolador”. Aquest és l'Esperit Sant de Déu, que està al cor de cada creient.
A Mateu 12, els fariseus van acusar Jesús de fer fora dimonis pel poder de Beelzebú, això és Satanàs. És clar, que aquesta pràctica de fer fora esperits la practicaven els fariseus igualment, per la qual cosa Jesús els va qüestionar la seva acusació «Si, doncs, jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres seguidors, per quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.» MATEU 12:27*
Jesús va explicar que no tenia sentit que Satanàs fes fora a Satanàs, perquè el seu regne estaria dividit. Aquest tema ens pot semblar una mica estrany, però vull que vegem com Jesús va aprofitar l'ocasió per presentar-los la realitat de Déu. Els va dir: «En canvi, si és per l’Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.» MATEU 12:28*. Jesús actuava amb el poder de l'Esperit de Déu. Quan aquests fariseus dubtaven de l'Esperit Sant de Déu, estaven blasfemant contra aquest.
Quan l'Esperit Sant està amonestant una persona, fent-li sentir la necessitat de penediment, i aquesta no respon a aquesta crida, la seva oportunitat de perdó s'esvaeix, i per això no hi ha perdó, perquè el perdó ve després d'escoltar i atendre l'obra de l'Esperit Sant de Déu. Podem dubtar durant un temps, i per la gràcia de Déu reconèixer la nostra necessitat de Déu que ens mostra l'Esperit, i rebre l'obra del Fill a la creu per tenir accés al Pare. Però si ignorem contínuament l'Esperit, pecant contra Ell, la perdició de l'ànima és inevitable.
Així, veiem que les tres persones de la Trinitat estan involucrades en el procés de salvació d'una ànima.
Déu Pare ha ideat el pla pel qual podem ser reconciliats amb Ell, l'Esperit Sant ens convenç de pecat perquè puguem penedir-nos, i en Crist Déu va carregar el pecat de tots nosaltres perquè per fe puguem ser salvats i tenir accés directe al Pare.
Gràcies a Déu que Ell és molt més gran que la nostra ment.Pot ser que no entenguem tots els detalls de la seva essència, però podem confiar en Déu per a la salvació de la nostra ànima.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
