En diverses ocasions vam trobar persones que després de rebre un encàrrec de part de Déu, van dubtar, i Déu els va donar un senyal. Podem esmentar Moisès, a qui Déu li va demanar que tirés la vara a terra per mostrar-li el poder amb què es presentaria davant faraó; o Gedeó, el qual va demanar dos senyals diferents abans d'enfrontar-se a l'immens exèrcit enemic amb tan sols 300 soldats. I Déu els va donar senyal, i això va servir d'afirmació que allò que Déu els estava prometent era fiable.
Tanmateix, als evangelis trobem persones que malgrat veure els senyals miraculosos de Jesús, encara no volien creure. Mateu 12 ens narra «Llavors el van interpel·lar uns mestres de la Llei i uns fariseus, i li digueren: “Mestre, voldríem que ens fessis un senyal.”» MATEU 12:38*
Curiosament li diuen Mestre, però no volen sotmetre's a la seva autoritat i ensenyament, no fins que aquest els mostri senyal. Però no en tenien prou amb tot el que estaven veient? Aquests homes havien estudiat les Escriptures. Haurien de ser els primers a reconèixer el Fill de l'Home enviat a la Terra. Haurien d'estar reconeixent allò que els profetes havien anunciat del Messies i ser els primers a seguir-lo. No obstant això ,estaven escollint dubtar, i demanar senyal.
La resposta de Jesús no va ser el que buscaven, segurament. Ell va dir: «Una generació dolenta i adúltera demana un senyal, i no li serà donat cap més senyal que el de Jonàs.» MATEU 16:4*
Una resposta similar rebrien altres com aquests que uns capítols més tard demanaven senyal del cel. Jesús els va amonestar dient-los bàsicament: Estudieu el cel per predir el temps, però no sou capaços d'estudiar els temps per reconèixer el Messies. No tindreu més senyal del que ja us ha estat donat; la del profeta Jonàs (Mateu 16:4). Quin era el senyal del profeta?
Quan llegim la història de Jonàs, no pensem que seria un senyal profètic sobre què passaria al Messies. Diu el Senyor: «Perquè, així com Jonàs va passar tres dies i tres nits en el ventre del monstre marí, així el Fill de l’Home passarà tres dies i tres nits dins del si de la terra.» MATEU 12:40*. Jesús els estava donant un senyal que no podrien identificar fins després de mort Jesús, i en arribar el moment de la resurrecció. Però el Senyor sabia que la incredulitat d'aquests homes no els permetria veure la realitat, perquè quan hom decideix no creure, els seus ulls estan encegats a la veritat.
Aquests que demanaven senyal per poder creure van rebre aquesta reprimenda:«Els ninivites s’alçaran en el judici contra aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es penediren amb la predicació de Jonàs; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Jonàs.» LLUC 11:32*«La reina de Migjorn s’alçarà en el judici contra els homes d’aquesta generació i els condemnarà; perquè va venir des dels confins de la terra per escoltar la saviesa de Salomó; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Salomó.» LLUC 11:31*
Jesús els compara als habitants de Nínive i a la reina de Mitjorn. Els de Nínive, en rebre paraula del profeta, van creure i es van penedir. La reina de Mitjorn, havent sentit del Déu Veritable, va deixar els seus déus falsos i va viatjar llarga distància per sentir de Déu per boca del rei Salomó. Jesús diu que el dia del judici, quan aquests escribes i fariseus donessin excuses que no sabien, que no ho havien entès bé, que no havien tingut senyal, l'exemple dels de Nínive i de la reina de Mitjorn, figures que aquests considerarien pagans, els condemnarien.
I és que ara tenien davant a un molt més gran que Jonàs i Salomó. I no obstant això, en lloc de creure, demanaven senyal.
Què et faria falta a tu per creure a Crist? Quin senyal n'hi hauria prou perquè, deixant els déus falsos d'aquesta època, et tornessis a Déu?
Ens han estat donats senyals. El senyor Jesús va ressuscitar, i van ser molts els que el van veure. Hi ha prou evidència per creure en el Veritable Déu, per la qual cosa, com ens diu Romans 1:20, no tenim excusa. Tenim com a senyal la Paraula escrita de Déu, tenim com a senyal l'evidència plasmada a la creació. Tenim com a evidència el poder de Déu a la vida dels qui s'acosten a Ell.
Han de creure amb confiança; no hi ha cap motiu per dubtar que Déu és, i que és fidel, com llegim a Hebreus 11:6.
«Ara bé, sense la fe és impossible d’agradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recompensa aquells qui el busquen.»
* BEC: Bíblia Evangelica Catalana
