Quan entrem al període de Quaresma, molta gent decideix privar-se d'alguna cosa en preparació per a la celebració de la Setmana Santa. No és una celebració que Déu demani a la Seva paraula. No entraré a jutjar si és bona pràctica o no, però per descomptat, no és una cosa que ens doni més favor davant de Déu. Sabem que Déu mira el cor més que no pas els nostres sacrificis, i a Ell li agrada que visquem en harmonia amb la seva voluntat. Així que, si et prives o no, és entre tu i Déu, i els teus motius per fer-ho també.
Ara bé, val la pena notar a Mateu 12:43-45 i a Lluc 11:24-26 uns versets que ens ensenyen del perill que hi ha a treure vicis de la nostra vida sense afegir bons hàbits.
Jesús presenta el cas parlant de «Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels sequerals buscant repòs i, no trobant-ne, diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Arribat allà, la troba desocupada, escombrada i endreçada. Llavors pren amb ell altres set esperits pitjors que ell, hi entren i s’hi estableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer.» MATEU 12:43-45*
No se'ns dona explicació d'aquest relat curt, però la lliçó que Jesús estava compartint queda clara. Una persona pot treballar per si mateixa per treure mals hàbits, pot netejar la seva vida, traient aquelles coses que no li convenen, però si ho fa sense omplir la seva vida d'allò que en realitat necessita, es pot comparar amb aquesta casa que Jesús descriu, desocupada, escombrada i adornada. Quan aquest esperit immund, representació d'aquests mals hàbits que ha tret de la seva vida s'adona de com està de bé la casa, truca set amics més i s'hi instal·la, fent que el darrer estat sigui molt pitjor que l'inicial.
Podem trobar-ne il·lustracions d’això en molts àmbits. A l'alimentació, les dietes restrictives que tenen aliments prohibits, si no se substitueixen aquests per aliments sans que sacien i nodreixen, acabarà fallant, deteriorant la salut de l'individu.
A l'àmbit social, si algú decideix deixar amics tòxics per millorar la seva vida, però no busca bons amics per substituir-los i formar un cercle d'amistats saludable, arribarà a sentir-se sol i es tornarà a trobar envoltat d'amistats perilloses.
Puc pensar en l'àmbit de l'educació, on es vol substituir valors negatius per aquells que edifiquen la persona. En tots els àmbits, quan es buida per una banda, s'ha de reemplaçar amb una mica millor que el que has rebutjat. Si no, no hi ha creixement positiu.
Però Jesús no vingué a aquesta Terra amb el propòsit d'ensenyar-nos sentit comú. Ell tenia al cap una cosa molt més gran que una lliçó sobre el canvi d’hàbits a la vida.
Jesús va venir a salvar els perduts, a treure el pecat del món, i això ho fa persona a persona. Quan Jesús va compartir aquest ensenyament, volia que els que estaven escoltant entenguessin que la salvació no consisteix només a despullar-nos d'allò que ens impedeix seguir-lo. El penediment és requisit indispensable per a la salvació; tanmateix, un cop deixem els nostres pecats als peus de Crist, hem d'omplir la nostra vida de Déu. Quan Crist ocupa cada racó de la nostra vida, no hi ha lloc per a aquelles coses que van contra la seva voluntat.
A Filipencs 1:21* l’apòstol Pau diu: «Perquè Crist és la raó de la meva vida.» Pau, com veurem més endavant, havia canviat el tema de la vida; ja no vivia per a la religió que abans el consumia; ara vivia per a Crist. Encara vivia la seva vida, però la vivia de manera diferent, perquè el propòsit principal de la seva existència era agradar a Crist.
Potser no has pres aquesta decisió que Pau va prendre, de substituir el tema principal de la teva vida. Crist et convida a fer-ho avui, a deixar de ser portat pel sistema establert del mal i ser ple de Crist, el Rei de reis.
Si ja has triat el tema de la teva nova llar interior, és probable que notis coses que no pertanyen a aquesta nova vida. Ara comença una nova reorganització, permetent que l'Esperit de Déu et guiï a deixar allò que no és digne d'un cristià, i substituir-lo pel que a Déu li agrada.
Les epístoles estan plenes de referències a “deixar” unes coses i “prendre” unes altres. T'animo a llegir les llistes que apareixen a Gàlates 4, Efesis 4 i Colossencs 3 i veure aquelles coses que haurien de desaparèixer a la teva vida i aquelles altres que han d'anar apareixent en el teu caminar diari amb Déu.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
