Un bon matí des d'una barca a la vora del mar de Galilea, Jesús va explicar una història sobre un sembrador «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i, per la poca fondària de la terra, va brotar molt aviat; però en sortir el sol, es va marcir, i com que no tenia arrels s’assecà. Una altra part va caure entre els cards, i quan els cards van créixer la van ofegar. Però altres llavors van caure en terra bona i van donar fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta.»MATEU 13:3-8
Jesús, en acabar d'explicar aquesta paràbola, va dir a tota la gent que estava a la platja escoltant-lo: «Qui tingui orelles [per a escoltar] que escolti!»
Marcs 4 ens diu que «Quan es va quedar sol, els qui l’envoltaven, amb els Dotze, li preguntaven sobre les paràboles. I els digué: ¿No compreneu aquesta paràbola? Com comprendreu, doncs, totes les altres?» Però per ajudar-los a comprendre el que estava intentant ensenyar-los, Jesús els va dir: «El sembrador va sembrant la paraula.» És a dir, cada persona que comparteix allò que Déu ensenya a la seva Paraula està representada pel sembrador. Déu és el mateix avui, ahir i pels segles, i Sa Paraula no canvia. És tan actual i eficaç avui com fa dos mil anys.
Aleshores, què marca la diferència entre aquells que en sentir-la atenen la seva veu i aquells en què la Paraula no té cap efecte? Jesús ho va explicar així: «Els uns són aquells d’arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l’han escoltada ve Satanàs i s’emporta la paraula sembrada en ells.» MARC 4:15. Nosaltres diríem aquells que per una orella els entra, i de l'altra els surt, i no retenen el missatge de Déu.
«De manera semblant són els qui han rebut la sembra en terreny pedregós; en escoltar la paraula, l’acullen de seguida amb goig, però, com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeixen.» MARC 4:16-17*. És a dir, escolten allò que Déu ha dit en la seva paraula, però no ho interioritzen; no hi ha un canvi en la seva vida pel que han escoltat, i per tant, quan venen les afliccions, així com el que va edificar la casa a la sorra, tot allò “après” s'oblida, deixant evidència nul·la que hi havia llavor.
Els que van ser sembrats entre els cards són els que han rebut la paraula, «però els afanys per la vida, la seducció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.» MARC 4:19*. Aquests sembla que sí que han rebut la Paraula; potser assisteixen a una església, i que es considerin cristians; tanmateix, no tenen fruit a la seva vida. Van sempre embolicats per les tasques diàries, els preocupa més tenir èxit en els seus propis negocis que fer la voluntat de Déu, i el sistema d'aquest món els té tan ocupats que no hi ha evidència de Crist a les seves vides. Aquests que Jesús descrivia eren com a arbres sense evidència de vida. Jesús havia ensenyat que allò que identificava un arbre sa era el seu fruit, i cap d'aquests no portava bon fruit.
Jesús va descriure un quart grup; «aquells qui han rebut la sembra en bona terra; aquests escolten la paraula, l’accepten i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta i uns altres el cent per u.» MARC 4:20*
Val la pena repartir la llavor, compartir la paraula, perquè aquesta és bona.Si sembla que no canvia una vida, no és perquè la llavor sigui dolenta. La Paraula de Déu és viva i eficaç, ens diu Hebreus 4:12. Quan la Paraula de Déu no produeix una transformació per bé, hem d'examinar el terreny, treure qualsevol duresa que impedeixi que la llavor broti, arrencar qualsevol arç que la pugui ofegar, i assegurar-nos que el nostre cor és terra fèrtil.
Preguem perquè l'Esperit Sant prepari el terreny on la llavor serà sembrada. Així veurem fruit que brolla en abundància.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
