Després d'haver parlat de les diferents reaccions a la Paraula de Déu, Jesús, «Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp. Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.» MATEU 13:24-25*
He llegit que en els temps dels romans, sembrar zitzània estava prohibit. La zitzània és una planta que s'assembla a la planta del blat, però que no produeix res útil per a l'ésser humà. Quan se sembrava al camp, solia ser en camp aliè i per perjudicar. Jesús va continuar explicant el que va passar després.
«I quan el bri va créixer i va granar, hi va aparèixer també la zitzània. Llavors els mossos van anar a veure l’amo i li van dir: Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? Com és, doncs, que hi neix la zitzània? Ell respongué: Això és obra d’un enemic. Els mossos li digueren: ¿Vols que anem a arrencar-la?» MATEU 13:26-28*
Com podem llegir, els mossos s'adonaven que la zitzània faria difícil la tasca de recollir el fruit, ja que a primera vista, aquestes dues eren molt semblants, però estaven disposats a anar planta per planta intentant identificar-les i arrencar les que no eren profitoses . Però l’amo va dir: «No, no fos cas que tot collint la zitzània arrenquéssiu alhora el blat. Deixeu-los créixer junts fins a la sega, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner.”» MATEU 13:29-30*
El seu pla era bo. Hi havia prou nutrients i prou terra perquè tot creixés. Quan arribés el temps de la sega, recollirien el blat i aquelles plantes sense el gra de blat serien clarament identificades com a zitzània. Un cop més, el fruit seria l'element distintiu entre totes dues.
Els deixebles, quan la gent ja havia marxat, es van acostar a Jesús i li van demanar: “Aclareix-nos la paràbola de la zitzània en el camp.” «Ell els respongué: “El sembrador de la bona llavor és el Fill de l’Home; el camp és el món. La bona llavor són els hereus de regne; la zitzània, els seguidors del Maligne. L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels. De la mateixa manera com la zitzània és recollida i cremada al foc, així serà també la fi del món. El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal, i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti!”» MATEU 13:37-43*
Paraules clares i molt fortes. El Senyor està advertint al llarg dels segles que ve una sega final, on quedaran clarament identificats aquells que són de Déu i aquells que no l´han acceptat com a Senyor i Salvador.
Jesús llavors va compartir una altra paràbola similar, parlant d’una xarxa, «que és calada al mar i recull tota mena de peixos. Quan és plena, la treuen a la platja, s’asseuen i recullen els peixos bons en paneres, i els dolents els llencen.» I conclou el Senyor la paràbola dient: «Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos, i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.» MATEU 13:47-50*
Ens agradaria pensar que el final és feliç per a tots, però fins i tot a les nostres històries comprenem que si el mal triomfa, el final no és feliç; un Déu de justícia ha de castigar el mal. Això no obstant, Déu està donant oportunitat d'una conversió. La zitzània no es pot convertir en blat en cap etapa del seu creixement per si sola, però Déu pot transformar un pecador en un just pel miracle de la salvació, com ha fet amb cadascun dels que hem cregut en Ell. És una preciosa realitat.
Desitjo que en el dia de la fi del segle, el sembrador pugui identificar-nos com a seus perquè hem confiat en Ell. Aleshores resplendirem com el sol en el regne del Pare. Qui tingui orelles, que escolti!
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
