Per si els oients que es reunien a escoltar i els doctors de la llei que hi eren per criticar no havien entès la paràbola de l'ovella perduda, Jesús els va donar una altra història.
Aquesta vegada va parlar d'una senyora casada que va notar un dia que havia perdut una cosa de gran valor i simbolisme. Va dir així el Senyor: «si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba? I quan la troba, fa venir les amigues i les veïnes i els diu: ‘Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma que ha-via perdut.’ Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix.» LLUC 15:8-10*
Al costum dels jueus, una dona rebia quan es casava deu dracmes, monedes que eren part del dot i simbolitzaven el seu matrimoni. Perdre una moneda no implicava una gran crisi econòmica, però sí sentimental. Ella no voldria tenir el set incomplet. Així que la veiem netejant per tots els racons de la casa, cercant diligentment fins a trobar la moneda perduda.
Al cap de poc temps d'haver-nos casat, David, el meu marit, va perdre la seva aliança de casament. Havíem estat a diferents botigues comprant roba. En algun moment de la tarda, el meu marit es va adonar que no portava la seva aliança al dit, però pensava que potser se l'havia oblidat a la casa. Aquella tarda va mirar al cotxe i a la casa, i com que no la va trobar enlloc, vam trucar al centre comercial on havíem estat per veure si li havia caigut allà. Gràcies a Déu, algú l'havia trobada al terra de la botiga i l'havia lliurada a la caixa. Sens dubte vam celebrar amb alegria quan la vam poder recuperar. No estàvem preocupats de trobar l'anell simplement pel valor que tenia. La veritat és que no havíem invertit una gran quantitat de diners en aquesta aliança, però per al meu marit i per a mi representava la nostra unió. Estàvem molt contents per haver-la trobat.
Aquesta senyora de la història, quan va trobar la seva moneda, va trucar a les seves amigues i veïnes per celebrar que havia trobat la dracma que havia perdut.
I així Jesús conclou recordant-nos que de la mateixa manera, hi ha molt de goig al cel per cada pecador penedit. Ho hem llegit anteriorment; els àngels hauran de separar el gran dia de la fi els justos dels pecadors. Per això, cada cop que un pecador és justificat per la seva fe en Crist, els àngels celebren que aquesta ànima gaudirà de vida eterna amb Crist. Gràcies a Déu pel do de la salvació.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
