La paràbola d’avui és una de les més conegudes; se la coneix com la paràbola del fill pròdig, però voldria emfatitzar que la història tracta de dos fills perduts, als quals el pare estima volent la reconciliació amb tots dos.
Vegem la història que va explicar Jesús. «El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda.» LLUC 15:12*
Curiosament, podem notar que encara que va ser el fill petit qui va demanar la seva part de l'herència, el seu germà gran, el qual s'hauria d'haver aixecat a defensar l'honra del seu pare, va accedir a la proposta amb la condició que ell rebés també la seva part de l'herència. Per això, la història ens diu que “els va repartir (a tots dos) els béns. El jove, que volia marxar, s'enduria efectiu, i el gran es quedaria, imaginem, amb la hisenda familiar.
Jesús va continuar amb la paràbola: «Pocs dies després, el fill petit, aplegant-ho tot, se’n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa. Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana. Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d’aquell indret, que el va enviar als seus camps a guardar porcs.» LLUC 15:13-15*
Recordem que segons la llei moral dels jueus, el porc és un animal immund. Sens dubte, aquest noi havia arribat molt lluny, si havia d'alimentar els porcs a terra aliena per poder treure'n diners. I ens diu el text que «I hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res.» LLUC 15:16*. Estava disposat a menjar el mateix que menjaven els porcs, però allò que li donaven era estrictament per als seus animals, així que ni això podia menjar. «Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: ‘Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta’m com un de tants jornalers teus.’» LLUC 15:17-19*
Havia perdut tots els diners de la seva herència. Tornar a casa ara seria per demanar feina, no en condició de fill. Això ho tenia clar. Es va aixecar i se’n va anar a trobar el seu pare. Segurament anava amb temor, preguntant-se què diria el seu pare, com ho veuria la resta de la família. El rebutjarien ells també? Quina humiliació!.
«Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commogut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà. Llavors el seu fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu.’» LLUC 15:20-21. I ja no va poder dir res més, perquè el seu pare va prendre la paraula. «Però el pare va manar als seus criats: ‘Porteu de seguida la roba millor i vestiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i sandàlies als peus. Agafeu el vedell gras, mateu-lo i festegem-ho amb un banquet, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure; s’havia perdut, i ha estat trobat.’ I es van posar a celebrar-ho.» LLUC 15:22-24*
Aquest pare que havia patit humiliació de part dels seus dos fills. Havia passat molt de temps i no en sabia res del petit que havia marxat, però quan torna a veure’l vol restaurar-lo.
Però ens explica el Senyor que «El fill gran era al camp, i de tornada, mentre s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball, i, cridant un dels mossos, li preguntà què era allò. Aquest li digué: ‘El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i bo.’ Llavors s’enfurismà i no volia entrar, però el seu pare va sortir a persuadir-lo. Però ell va contestar al seu pare: ‘Mira, tants anys com et serveixo sense haver desobeït mai una ordre teva, i mai no m’has donat ni un cabrit per fer un festí amb els meus amics; en canvi, quan ha vingut aquest fill teu, que s’ha cruspit els teus béns amb males dones, has fet matar per a ell el vedell gras.’» LLUC 15:25-30*
Sembla que aquest pare no havia perdut només un fill. El petit se n'havia anat, però el gran, que també havia rebut la seva part de l'herència, s'havia quedat a casa amb el pare. El fill gran mentia si deia que treballava per al pare, ja que el pare ja li havia cedit la seva herència. Els cabrits eren seus; podia prendre el que volgués, però, tot i això, acusava el seu pare de no deixar-lo celebrar res. La seva manera de veure les coses era negativa i errònia.
«Ell li digué: ‘Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és per a tu; però ara hem de festejar i celebrar que aquest germà teu, que era mort, ha tornat a viure; s’havia perdut i ha estat trobat’.”» LLUC 15:31-32*El seu germà havia tornat a casa. Havia malgastat els diners del seu pare, però estava disposat a començar una vida nova, tot restaurant la seva relació amb el pare.
Els fariseus que escoltaven la paràbola podrien haver identificat aquest fill amb els publicans, aquells pecadors que per a ells no mereixien perdó. Però Jesús volia que s'adonessin que ells, com el germà petit, estaven igual de perduts; necessitaven una reconciliació amb el pare també. Estant tan propers al Pare, eren realment lluny, separats de Déu pel seu orgull.
Jesús acaba la història deixant-nos sense la conclusió.Es penediria el fill gran de la seva amargor i entraria a la festa a celebrar? o per contra s'allunyaria encara més, donant l'esquena al pare i lamentant la reconciliació del germà penedit?
Aquest era el dilema dels que escoltaven. Quina seria la resposta a la nova vida que Déu oferia? Quina és la nostra actitud cap a la misericòrdia de Déu per a nosaltres? i per a altres?
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
