Si poguéssim viure sense ofendre ningú ni ser ofesos, seria fantàstic. Però tots sabem que això és impossible. Per molt bones intencions que tinguem, és inevitable tenir conflictes personals, perquè som humans, i els humans fallem per acció o per omissió.
La Paraula de Déu tracta les relacions interpersonals en diferents textos. Podem intentar evitar els conflictes practicant l'amor al proïsme, però quan passen, i passaran, la Bíblia també ens dona pautes per restaurar. Mateu 18:15-22 ens ensenya com hem d'actuar quan un altre cristià ens ofèn. Per descomptat que els principis es poden aplicar amb qualsevol persona, però el text tracta específicament de conflictes entre germans en la fe, on tots dos han de tenir el desig de viure justament davant de Déu. Comença dient: «Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.»MATEU 18:15*
En primer lloc, instrueix que si t'has sentit ofès per algú, que vagis directament a aquesta persona, i intentis arreglar-ho sense involucrar ningú més a l'assumpte. Si el problema es pot solucionar entre tots dos, la restauració és molt més senzilla i la relació pot sortir enfortida. Nota que no diu que parlis amb altres de com aquesta persona t'ha ofès. Quan això es fa, el problema s'estén, i la reconciliació es fa menys probable.
El text continua amb el supòsit que la persona que havent fet alguna cosa malament t'ha ofès, després que hi has parlat, no accepta la reprensió i no desitja la restauració. Aleshores, i amb la suposició que el que la persona ha fet va en contra dels principis de la Paraula de Déu, hauries de tornar a parlar amb ella, però aquesta vegada en companyia d'algú que pot mediar entre vosaltres dos. Notem aquí que la finalitat és la restauració, involucrant en el problema el mínim de persones necessàries. Els versets 19-20 ens ho aclareixen dient: «Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial. Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.”» MATEU 18:19-20*.Allà on ets tu i aquesta persona practicant el perdó i la restauració, Déu és present. No cal portar-ho més enllà si podeu arribar a un acord que agrada a Déu.
Només quan l'ofensor, sent bíblicament responsable, insisteix en els seus camins rebutjant la restauració, s'hauria de portar el cas davant de la congregació, i si la seva actitud no és la d'un seguidor de Crist, hauríem de suposar que realment no és un cristià. És clar, que si hi ha penediment, com hem vist a través de les Escriptures, la nostra única reacció correcta seria el perdó i la restauració.
Lluc 17:3-4 ho resumeix així: «Tingueu compte de vosaltres mateixos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l. I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.”» LLUC 17:3-4*i a Mateu: «Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?” Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.» MATEU 18:21-22*
L'actitud del cristià ha de ser de constant penediment i perdó, disposat a disculpar-se per allò en què ofèn, i ràpid per perdonar aquells que havent-lo ofès, demanen perdó. Si vivim així, estarem vivint la voluntat del cel aquí a la Terra.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
