De vegades podem pensar que les persones espirituals es mantenen completament al marge dels assumptes de la vida quotidiana. Però Jesús no va ensenyar que com a cristians hàgim de viure totalment apartats de la societat en què vivim. Per ser llum i sal a la terra hem de saber relacionar-nos amb els del voltant. La nostra relació vertical amb el Pare és la base perquè les nostres relacions en el pla horitzontal amb els què ens envolten puguin funcionar. I el més curiós és que a través d'aquestes relacions horitzontals podem rebre benediccions verticals. Molts cops els tresors celestials els trobem aquí a la Terra. Veurem què Jesús va ensenyar sobre com actuar sagaçment a les situacions més quotidianes.
A Lluc 16:1-15* «Jesús va dir també als deixebles: “Hi havia un cert hisendat que tenia un administrador, i li van anar amb l’acusació que malversava els seus béns. El va cridar i li digué: Què és això que em diuen de tu? Prepara la liquidació de la teva gestió, perquè ja no pots continuar administrant més.»
Curiosament, se li dona el títol d’“administrador astut” a aquesta paràbola, però el que trobem és una acusació que ha arribat a l’amo que aquest encarregat està dissipant els seus béns. No queda clar si l'acusació era certa o no, i no hi ha cap càrrec legal contra ell, però aquest administratiu sembla que havia de lliurar els llibres i ja no podria continuar treballant a aquella casa. La història continua relatant allò que aquest administrador va decidir fer per salvar la seva situació de la manera més favorable.
«Llavors l’administrador es va dir dintre seu: ‘Què faré ara que el meu amo em treu l’administració? Per anar a ca-var, no m’hi veig amb forces; per anar a captar, me’n dono vergonya. Ja sé què faré perquè hi hagi qui em rebi a casa seva quan m’hagi tret l’administració.’ Va fer venir un per un els deutors del seu amo, i preguntà al primer: ‘Quant deus al meu amo?’ Aquest li digué: ‘Cent garrafes d’oli.’ Ell va dir: ‘Aquí tens el teu albarà: seu i escriu-hi ara mateix cinquanta.’ Després preguntà a un altre: ‘I tu, quant deus?’ Ell li contestà: ‘Cent sacs de blat.’ Li diu: ‘Aquí tens el teu albarà; escriu-hi vuitanta.’» LLUC 16:3-7*
L’administrador no va criticar el seu amo ni es va justificar a si mateix davant d'aquests deutors. El que va fer va ser idear un pla per tancar els llibres de la manera més sàvia possible. Aquest va tenir una reunió un per un, els va proposar una reducció del deute, aconseguint que paguessin un bon percentatge al seu amo, i va cancel·lar així els deutes.
És probable pel que llegim que aquest senyor ja estigués gran per fer treball físic, i no voldria haver de dependre d'altres per al seu suport, per la qual cosa va fer la seva feina de mediador financer, arribant a una situació que era favorable tant per al seu antic amo com per a cadascun dels seus deutors, els quals podrien contractar-lo quan quedés sense feina.
I ens diu la paràbola que «l’amo va elogiar l’acció de l’administrador deslleial, per l’habilitat que havia tingut.» LLUC 16:8*. L’amo va haver de reconèixer que la manera de negociar del seu encarregat havia estat sàvia. No ens diu si va decidir acomiadar-lo o no. És possible que no volgués que treballés per a ell perquè havia perdut la confiança a causa de les acusacions que havia rebut, però havia d'admetre que aquest havia actuat astutament.
Jesús va concloure la paràbola amb aquesta afirmació: «Perquè els fills d’aquest món són més astuts amb la pròpia gent que no pas els fills de la llum.» LLUC 16:8*
Alguna vegada has pensat així? Moltes vegades veiem persones que no reconeixen Déu com a Senyor, però saben tractar amb els seus semblants de manera més sàvia que aquells que proclamen el nom de Déu. Hi ha persones que no creuen en Déu que viuen vides mínimament ordenades, que respecten les diferències i opinions dels altres, que admeten crítica i ofereixen suport, que no semblen buscar conflicte sinó que l'amainen. I tanmateix, hi ha cristians que busquen enfrontaments on no n'hi ha, que no poden ignorar ofenses, que barallen guerres innecessàries i no semblen poder viure en pau amb el proïsme. Però això no hauria de ser així.
I va continuar el Senyor dient: «I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes. Qui és fidel en coses sense importància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua. Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica? Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre?» LLUC 16:9-12*
És difícil entendre tot allò que Jesús pugui estar fent referència aquí, però la idea que ens deixa aquesta història és que si en les coses petites perdem l'oportunitat d'actuar sàviament, com podrem ser savis en els assumptes més seriosos? Extrapolem la situació a qualsevol conflicte interpersonal. Si per qualsevol assumpte quotidià perdem el nostre sabor (al·ludint a la sal) i la nostra llum disminueix (atenent la necessitat de ser llum al nostre entorn), com podrem ser d'edificació als altres?
Aquí a la paràbola Jesús està cridant l'atenció específicament als fariseus, i ens diu al verset 14 que ells es burlaven de Jesús; però aquest els respongué: «Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.» LLUC 16:15*. Els fariseus es justificaven davant de tots, però Jesús els va confrontar.
Et trobes a tu mateix defensant-te i justificant-te constantment? L’administrador podria haver-se defensat contra les acusacions que havia rebut. Es podria haver intentat justificar, però el que va fer va ser mostrar per les seves accions que ell sabia administrar les riqueses del seu amo. No va haver de respondre a les acusacions amb paraules acusadores ni burladores, com feien aquests fariseus, sinó que amb els seus fets va proclamar la seva saviesa.
Faríem bé nosaltres a deixar que les nostres accions i no les nostres paraules siguin la mostra de la nostra saviesa. Siguem més astuts que els fills d'aquest segle. No deixem que les “riqueses injustes”, és a dir, aquells assumptes que no són eterns, ens treguin la pau i el goig del Senyor i ens posin en guerra amb el nostre proïsme. Potser podem guanyar amics per mitjà de les riqueses injustes, perquè quan al dia final aquestes ja no comptin, aquells davant els quals hem estat llum i sal ens rebin a l’eternitat. I si per la nostra reacció a situacions que puguem qualificar d'injustes algú arribés a dipositar la seva fe en Crist i un dia ens el trobarem al cel? Que Déu ens ajudi a actuar i reaccionar de manera que portem glòria al seu nom.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
