Hi ha només una condició per entrar al regne de Déu, i és fe en el que Crist ja ha completat. Crist va fer tot el necessari per donar-nos salvació. Ell ja va pagar el deute amb la seva sang preciosa, i els nostres pecats són cancel·lats quan confiem en la seva obra redemptora, és a dir, la substitució de la seva vida per la nostra per oferir-nos vida eterna. És per això que fins i tot un nen pot venir en fe a Déu, perquè l'únic que hem de fer és confiar plenament en Déu per a la nostra salvació eterna.
Jesús va explicar la història del ric i Llàtzer per reforçar aquesta veritat. Si recordes que vam dir que les paràboles no solen donar nom als personatges, notaràs que aquesta història crida per nom un pobre captaire que menjava de les engrunes que queien de la taula d'un home ric del qual no se'ns dona el nom. Podria ser que aquest Llàtzer fos un personatge que el poble coneixia, però és més probable que Jesús estigués donant nom a un indigent per donar-li la importància que Déu li dona, deixant el ric anònim.
Se'ns presenta la història així: «Hi havia un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids, mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres, desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.» LLUC 16:19-21*
Els fariseus, com hem vist, veien el món des d'un punt de vista diferent del de Crist. Com que aquests depenien de les donacions de la gent, tractaven els rics amb preferència i els pobres com a abandonats de Déu. Jesús no presenta una visió inversa a aquesta com molts han fet en la història de la humanitat, glorificant els pobres i condemnant els rics. Saps per què? Perquè Jesús veu més enllà de les riqueses. Seria tan injust condemnar un pobre per ser pobre com condemnar un ric per ser ric. Jesús diu a Joan 14:6* «Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.» L'únic camí al Pare és Jesucrist; ni les riqueses, ni la pobresa. És el que fem pel que fa al regal de salvació de Crist allò que determina el nostre destí.
La història explica que aquest pobre Llàtzer va morir i va anar al si d'Abraham, on els fariseus jueus creien que anaven els “beneïts de Déu”, que per a ells eren aquells pròspers a la Terra. Però també va morir el ric i ens diu el text que sepultat va ser a l'Hades, un lloc de turment.
Això era impensable per als fariseus. Com podria ser que tot estigués al revés? Òbviament, Llàtzer havia escoltat el missatge de Déu revelat a Moisès i els profetes i estava confiant en el promès Messies, mentre el ric vivia al marge d'aquestes veritats.
Jesús va continuar dient: «Llavors el ric va cridar: Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.» LLUC 16:24*
Notem aquí que aquesta història no està basada en allò que la Bíblia ensenya, sinó en allò que els jueus creien. Per descomptat que el lloc etern no és regit per Abraham, com presentava aquesta tradició jueva. Aquest pobre ric patia, i demanava que Llàtzer vingués a ajudar-lo. Com que no era possible, va pregar que aquest anés a la Terra dels mortals a advertir la seva família del patiment que ell estava vivint, perquè no haguessin d'anar-hi. I Abraham en la història els va contestar: »Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin«. Ja tenien la llei escrita, i tot l'evangeli que els profetes havien proclamat. El que volia creure, podia.
El ric «va insistir: No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien. Però Abraham digué: Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts.» LLUC 16:30-31*
Curiosament, el ric va pensar que si algú tornava de la mort a anunciar l'evangeli, que tothom creuria. Però Abraham a la història el corregeix, dient-li que si no creuen el testimoniatge escrit, tampoc creuran si alguna cosa miraculosa passés. El cert és que poc temps després, Crist moriria a la creu, i després de tres dies ressuscitaria. Però aquells que van creure les Escriptures van creure en Ell, i molts que han vist i sentit el que Jesús va fer, encara no creuen.
Aquest cas que Jesús va proposar exposava les fal·làcies de les creences populars i deixava clar que la salvació de l'ànima està basada únicament en allò que hem fet amb Crist en vida. Joan 3:36* ho ratifica: «El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu». No les teves riqueses, ni la teva pobresa; no els teus ritus ni els teus sacrificis; és la teva fe en Crist allò que compta per a l'eternitat.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
