Escolteu, i enteneu: «No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”» MATEU 15:11*
Amb aquestes paraules, Jesús va contestar a aquells que criticaven que els seus deixebles no es rentessin les mans abans de menjar segons la tradició jueva.
«Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?”» MATEU 15:12*
Els fariseus es van sentir ofesos per la resposta de Jesús. Ells vivien una vida basada en la tradició, i qualsevol que qüestionés els seus costums havia de ser assenyalat. Però Jesús no se sentia amenaçat per les tradicions dels jueus, sent ell mateix jueu.
Quan els fariseus van qüestionar el fet que els deixebles no continuessin la tradició jueva, Jesús els va qüestionar a ells una cosa encara més seriosa. Ells feien servir la tradició per desobeir la llei de Déu.
Llegim a Mateu 15:3-9* que Jesús els va dir: «I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició? Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement. En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro donació sagrada, ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.» MATEU 15:3-6*
La llei demanava que cadascú mantingués els seus pares quan aquests no poguessin proveir més per a si mateixos, però els fariseus, sempre preocupats pels diners, havien ideat una manera de saltar-se aquesta obligació, i estipulaven que podien designar diners per “el Senyor” , i així no complien aquesta llei. Jesús els va acusar de no honrar els seus pares, un dels deu manaments, utilitzant com a pretext la seva tradició. Jesús els anomena Hipòcrites dient: “Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes, quan va dir:Aquest poble de llavis m'honra; però el seu cor és lluny de mi. Doncs en va m'honren, Ensenyant com a doctrines, manaments d'homes.”
És en aquest context que Jesús va dir: «No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.» MATEU 15:11* Pere va demanar que els expliqués el que volia dir amb això, encara que sembla força clar, no? Jesús ho explica als versets 17-20* «No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina? En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home. Perquè del cor surten els mals pensaments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries. Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.»
Quan estem conscienciats a cuidar la higiene i guardar-nos de contaminació, donem gran importància a actes com ara rentar-nos les mans abans de dinar. Tanmateix, amb la importància que això té per no contaminar-nos, hi ha alguna cosa que contamina més que qualsevol cosa que puguem ingerir, i això és el que surt de la nostra boca, «L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la maldat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.» LLUC 6:45*
Examinem constantment el que surt de la nostra boca. Analitzem el que fem i per què ho fem, per saber si realment estem seguint manaments d'homes, o si estem vivint d'acord amb la llei de Déu. Que de la nostra boca surti només allò que és d'edificació per als altres i que dona la glòria a Déu.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
