Els fariseus, com altres vegades, van anar a Jesús amb una pregunta trampa per veure si aquest deia alguna cosa en contra de la llei jueva. Aquesta vegada, van preguntar a Jesús sobre el divorci, si era o no lícit a un home repudiar la seva dona per qualsevol motiu. Una escola de pensament dins de la tradició jueva permetia a l'home rebutjar la seva dona per qualsevol motiu, des d'un àpat cremat fins a haver trobat una altra dona més jove i voler un canvi. Curiosament, els mateixos drets no es concedien a la dona. Un cop més, la tradició estava molt lluny dels desitjos de Déu per al seu poble.
Jesús va deixar de banda la tradició jueva i va anar directament a l'essència de l’assumpte. «Els va respondre: “¿No heu llegit que el Creador, des del principi, els va fer home i dona? I digué: Per això l’home deixarà el pare i la mare per ajuntar-se amb la seva muller, i la parella esdevindrà una sola carn. De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”» MATEU 19:4-6*
Jesús presenta el matrimoni com un paquet indivisible. Com pot part del paquet decidir que no vol l'altra part? Quan Déu va dissenyar la unió d'un home i una dona en una sola carn, mostrava l'essència de la Deïtat. I quan aquesta carn unificada s'esquinça en dos, malmet aquesta imatge d'unitat que Déu volia representar.
És clar que aquells que no coneixen Déu no tenen el mínim interès a preservar la imatge mateixa de Déu. Tot i això, hauria de ser diferent amb aquells que han decidit viure les seves vides per a Déu. Per això és que un matrimoni entre una persona que pertany al regne de Déu amb una persona que no ha entrat al seu regne no és el pla de Déu. L'ideal de Déu és que un home i una dona que han posat la seva fe en Crist s'ajuntin en matrimoni per formar una unitat que busqui representar la unió i l'amor de Déu. Però que lluny estem sovint de fer això als matrimonis. Per això la taxa de divorci és tan elevada.
Els fariseus van apel·lar a la llei de Moisès per defensar el seu cas: «Per què, doncs, Moisès va ordenar de donar acta de divorci en repudiar-la? Els respongué: “Moisès us permeté de repudiar les vostres mullers a causa de la vostra duresa de cor; però al principi no era pas així.» MATEU 19:7-8 *
Quan cerquem el nostre propi bé ignorant o assaltant el benestar de l'altre, és quan la idea del divorci sorgeix. Som pecadors, com la Bíblia indica, i això es reflecteix en les nostres relacions interpersonals, començant normalment per aquelles més properes.
El pla de Déu és la unió que hi va haver al principi entre Adam i Eva, però la duresa del nostre cor, havia provocat una esmena en què es permetia el divorci per causes específiques, la infidelitat i la rebel·lia directa contra Déu, en què no es consentia a viure amb la parella creient. (Mateu 19:9; veure Jeremies 3:8)
Més tard, els deixebles van tornar a treure el tema. I Jesús els va explicar que tant l'home com la dona, si repudiaven el cònjuge per unir-se a un altre, estarien adulterant. Ni l'home ni la dona no tenien dret a trencar la unió que havien fet davant Déu simplement perquè n'havien trobat un altre que els agradava més.
Un cop més, Jesús emfatitza que si dues persones que donen fe de pertànyer a Déu estan unides en matrimoni, el pacte d'unitat ha de portar garantit l'amor que Crist té per a la seva església, un amor que cerca el benestar de l'altre. Quan això es fa mútuament, no sorgirà motiu de divorci. Les situacions de divorci arribaran només quan una de les parts del matrimoni deixi de buscar la voluntat de Déu, i per desgràcia, quan això passa, afecta tots dos, i moltes vegades altres fora de la parella, com els fills i altres familiars propers .
La Paraula de Déu parla del matrimoni mixt, en què un ha conegut Déu i l'altre encara no. Això ho trobem a 1 Corintis 7:14. Fins i tot en aquesta situació, Déu no recomana el divorci si hi ha respecte mutu. Aquí el creient ha de mostrar Crist a la seva vida, amb l'esperança que la seva parella vingui al coneixement de Déu.
Sí, és cert que en aquest món hi haurà situacions en què el divorci és inevitable. Déu pot restaurar vides destrossades pel divorci; pot en la seva misericòrdia beneir unions provinents de previs desastres matrimonials; però encara és molt millor, si estem en una unió entre creients o si l'espòs no creient està d'acord a conviure en harmonia, buscar agradar a Déu i no permetre que el pecat destrossi aquesta unió.
Que Déu ens ajudi a veure cada aspecte de la nostra vida com Déu ho veu, i que cada matrimoni cristià pugui reflectir la glòria de Déu al món.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
