Va anar a Jesús un jove ric que amb gran respecte li va fer una pregunta que l’inquietava.«Mestre, què haig de fer de bo per obtenir la vida eterna?”» MATEU 19:16*. Jesús li va contestar d'acord amb allò que s'ha escrit en la llei dels jueus: «si vols entrar en la vida, guarda els manaments.”» MATEU 19:17*
Aquest noi va preguntar: «Quins?” Jesús li respongué: “No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no posaràs fals testimoni, honra el pare i la mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.” El jove li va contestar: “Tot això ja ho he guardat, què més em falta?” Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”» MATEU 19:18-21*
Aquest jove volia garantir-se un lloc al cel pel seu propi mèrit. Ja hem vist a la Paraula de Déu que ningú no pot guanyar-se el cel. Aquest noi afirmava haver complert tots els manaments de la llei. Jesús, que coneix els cors, ja li havia dit només arribar que de bo no n'hi ha més que un, i aquest és Déu mateix. Als ulls de molts, aquest jove sens dubte era un ciutadà honorable. I tanmateix, aquest noi a qui res material li faltava, sentia que li faltava alguna cosa per poder tenir la seguretat de pertànyer al regne de Déu. Volia heretar la vida eterna.
Jesús no li diu que la llei no hagi complert fidelment. No li qüestiona les ocasions, que n'hi hauria, en què el jove hauria infringit la llei en fet o en pensament. El que fa és anar directament a allò que per al jove tenia més valor que seguir el Mestre. Li demana que vengui les seves possessions, reparteixi el que tregui als pobres i el segueixi.
Era aquest procedir que Jesús suggeria als seus seguidors? No, no ho era. Tenim evidència de Llàtzer, el seu amic, que juntament amb les seves germanes eren adinerats i amos d'una hisenda on el Mestre s'allotjava quan passava per Betània. No és que Jesús demanés com a requisit prescindir de riqueses per poder servir-li a Ell. Així i tot, això era el que retenia aquest jove. Jesús sabia que les riqueses el posseïen i no ell a les seves riqueses.
Jesús va dir que era difícil que un ric entrés al regne de Déu, «Quan els deixebles van sentir això, es van quedar molt desconcertats i digueren: “Així, qui es podrà salvar?” Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”»
Mateu 19:25-26* ens recorda que l'entrada al regne és impossible, per a rics i per a pobres. Però Jesús la fa possible, perquè allò que és impossible per a l'home, per a Déu és fàcil.
El que és preciós és que després d'explicar el camí a la vida eterna, els deixebles van obrir el seu cor preguntant al Mestre: «mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit, què ens tocarà?” Jesús els digué: “Us asseguro que vosaltres, els qui m’heu seguit, quan arribi la renovació universal, quan el Fill de l’Home s’assegui en el seu tron de Glòria, vosaltres us asseureu també en dotze trons per a jutjar les dotze tribus d’Israel. I tothom qui hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills, o terres per causa meva, en rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna.» MATEU 19:27-29
La vida eterna és l'herència de tots els qui de cor han rebut Crist, però Jesús els revela que els sacrificis fets pel Senyor aquí a la Terra no passaran desapercebuts. El fet d'haver sacrificat coses materials en aquesta vida o éssers estimats per fer l'obra de Déu no compra l'entrada al cel per a ningú. Però Déu no deixa sense recompensa allò que l’home fa per Ell. 1 Corintis 15:58* diu: «Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.»
Ja tens l'herència de la vida? Està disponible gratuïtament per a tothom que creu. I no t’angoixis pensant que el teu bé aquí a la Terra passa desapercebut.
Jesús va ensenyar així a Joan 12:24-26* «Us ho asseguro: si el gra de blat cau a terra i no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit. Qui estima la pròpia vida, la perd; qui menysprea la seva vida en el món present, la conservarà per a la vida eterna. Si algú em vol servir, que em segueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà.»
Aquesta és l’herència de la vida en Crist.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
