El Senyor Jesús, abans de pujar al cel, els havia demanat que romanguessin a Jerusalem fins que rebessin la promesa.
Lluc 24:49* diu «I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.»
I a fets 1:4* diu que «En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar»
Quina era la promesa que esperaven del Pare? Aquesta promesa, segons llegim als evangelis, era l'Esperit Sant de Déu. A Fets 1:8 Jesús els havia manat que escampessin el missatge de l'evangeli, però no ho farien en les seves pròpies forces, sinó que va dir: «però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.» FETS 1:8*
Des del principi del ministeri de Jesús havia estat anunciat que a diferència de Joan, el qual batejava amb aigua, Jesús batejaria amb l'Esperit Sant (Mt. 3.11; Mr. 1.8; Llc. 3.16; Jn. 1.33) d'aquí a no gaires dies .
A Joan 15:26* va dir «Quan vingui el Consolador que jo us enviaré des del Pare, l’Esperit de la veritat, que prové del Pare, ell serà testimoni a favor meu»
Llegim a Joan 16 com havia ensenyat Jesús dient: «Però jo us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Consolador no podrà venir a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. Quan vingui ell, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap a la veritat plena, perquè no parlarà pel seu compte, sinó que comunicarà tot el que senti i us anunciarà les coses que han de succeir. Ell em glorificarà, perquè rebrà del que és meu i us ho farà saber.»
Això passaria, segons Joan 7:39, quan Crist fos glorificat; és a dir, quan després de mort hagués ressuscitat i ascendit en glòria al cel. Un cop Jesús va pujar al cel, l'Esperit Sant vindria a habitar a la vida de cadascú que prèviament diposités la seva fe en Crist.
Aquesta promesa havia de donar alè als seguidors de Jesús que el veurien patir a mans dels jueus i romans, el veurien crucificat en una creu. Gràcies a Déu, al matí del tercer dia, havia vençut la mort, ressuscitant i trobant-se amb molts dels seus seguidors. Ens narra Fets 1 que «També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà moltes proves que ell era viu; durant quaranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu.»FETS 1:3*
Quin privilegi haver pogut asseure's una vegada més als peus de Crist per sentir les seves paraules. Després d'això Jesús havia ascendit al Pare, no sense donar abans, com diu el verset 2 del primer capítol de Fets «instruccions als apòstols que ell s’havia escollit.» FETS 1:2*,això és, que compartissin el que havien vist i viscut per tota Jerusalem, per Judea, i fins als fins de la terra (Mateu 28:19-20). Fins a rebre l'Esperit, havien de romandre a Jerusalem, com Jesús els havia indicat.
Però quan vindria aquest promès Consolador? Com el reconeixerien? No els havia donat aquests detalls. Havien d'esperar amb fe a la incertesa.
D'aquesta manera, i en aquestes condicions, trobem els deixebles al principi del llibre dels Fets, junts a Jerusalem, reunint-se i repassant les veritats que havien sentit i havien viscut, esperant la promesa del Consolador, aquest preciós baptisme de l'Esperit que Jesús havia promès i que tenim registrat als quatre evangelis (Mt. 3.11; Mr. 1.8; Llc. 3.16; Jn. 1.33).
Que difícil que es fa esperar quan no en coneixem tots els detalls! oi? Però Déu vol que confiem en Ell encara que no veiem el com i el perquè; quan no coneixem la ruta de sortida. Ells van confiar en comunió amb Déu i amb altres de la mateixa fe. Pots esperar tu a Ell en les circumstàncies en què et trobes?
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
