T'agrada rebre cartes? A la meva filla li encanta rebre cartes a la bústia, de manera que ella escriu cartes en paper quan la majoria de les persones han deixat de fer servir el mètode de correu tradicional per donar pas a missatges digitals. La veritat és que produeix una sensació agradable rebre una carta adreçada a tu, sabent que la persona ha pensat en tu amb antelació i ha gastat el temps i els diners a enviar-la.
La segona part del Nou Testament és una composició de cartes escrites per a diferents esglésies o individus començant en el temps del llibre dels Fets i continuant fins al final del primer segle. Aquestes cartes es van escriure en circumstàncies diverses, algunes des d'una presó i d'altres en territori hostil a l'evangeli. Eren enviades per mitjà de persones particulars que viatjaven travessant mar o terra, i enfrontant perills. Aquestes eren rebudes i compartides oralment perquè els cristians poguessin, no sols sentir el missatge, sinó aprofundir en els ensenyaments que contenien.
De les 21 cartes, o epístoles, com se les denomina tradicionalment, l'apòstol Pau en va escriure 13. Les altres van ser escrites pels apòstols Pere, Jacob (Jaume), Joan i Judes. La carta dels Hebreus, amb moltes característiques similars als escrits de Pau, no ve signada, i per tant, hi ha diferents idees sobre la seva autoria.
Hi ha cartes adreçades a diferents esglésies, com la majoria de les de Pau, les de Joan i la carta de Judes. S'hi tracten temes sobre la nova vida del creient en Crist. Unes són més extenses, com la carta als Romans o les dues cartes als Corintis. Altres són més curtes, com les epístoles als gàlates, els efesis, els filipencs o els tesalonicencs.
Les cartes de Jaume i Pere i l'epístola als Hebreus són dirigides específicament als jueus conversos. Aquests jueus estaven dispersats per l'imperi romà, en alguns casos patint persecució de part dels jueus no cristians, o dels romans.
Altres cartes són dirigides a persones específiques, com les de Timoteu, Titus i Filemó. Pau dona instruccions a Timoteu i Titus sobre com pasturar els cristians a la seva zona. A la carta a Filemó, Pau parla específicament a aquest per demanar-li que restauri al seu servent Onèsim, el qual s'havia escapat, i ara havia conegut Crist.
En estudiar les diferents cartes, podrem notar que més enllà de les salutacions personals que solen aparèixer en una carta, aquestes contenen el missatge etern de Déu per a la seva església. Tant se val que visquem segles després dels primers destinataris d'aquestes cartes. En començar a llegir-les notem que el seu missatge és tan vàlid per a nosaltres com ho era per a ells.
A la segona carta de Pau a Timoteu, aquest li diu que “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud, a fi que l’home de Déu estigui ben disposat i preparat per a qualsevol tasca noble.” 2 TIMOTEU 3:16-17*
Com que la humanitat no ha canviat gaire al llarg dels segles, el missatge de les cartes continua vigent i continua sent eficaç. Déu ens ha parlat a través de Sa Paraula, i amb ella ens ofereix instrucció i correcció, exhortant-nos i guiant-nos perquè puguem viure una vida que agradi a Déu, i així puguem estar completament preparats per a tota bona obra.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
