La carta als Romans va ser escrita l'any 57 de l'era cristiana, per l'apòstol Pau, i anava adreçada als cristians que vivien a la ciutat de Roma. Pau escriu aquesta carta, no a una església específica a Roma, sinó que diu “als qui són a Roma.” Aquests eren creients jueus i gentils que havien confiat en Crist i que es reunien a cases, sense haver format encara esglésies. Aquestes congregacions incloïen jueus conversos i gentils cristians que no practicaven ritus tradicionals jueus. A la carta, Pau emfatitza la unió a una família de la fe, i com havien de practicar l'amor cristià per poder servir el Senyor de tot cor.
Sabem pel capítol 15 de Fets que Pau no havia estat a Roma després de la seva conversió, i els creients aquí, encara que haurien sentit a parlar de Pau, no el coneixien. Llegim al començament del llibre una petita introducció de l'apòstol. Als capítols 1 i 15 de Romans Pau expressa el desig de visitar els creients a Roma, “més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.” diu al verset 12 del primer capítol.
Creiem que Pau va escriure la carta mentre era a Corint i Cèncrees, durant el seu tercer viatge missioner. Hi comparteix el seu desig d'anar a Roma, i d’allà estendre el seu ministeri fins a l'altra banda del mar Mediterrani, a Espanya.
Creiem que va enviar la seva carta a Roma de mà de Febe, una dona que activament ajudava els cristians de Cèncrees. En el comiat, Pau mana salutacions a molts que ja coneixia i que ara eren a Roma. Entre ells, saluda Aquila i Priscil.la. Recordem que Pau havia treballat amb aquests a Corint, en el seu primer viatge, i eren molt estimats per a ell. Aquests havien arribat des de Roma quan l'emperador Claudi va fer fora els jueus. Cinc anys després, quan aquest va morir, molts jueus van tornar a Roma. Sembla que per a quan Pau va escriure aquesta carta, Aquila i Priscil·la ja vivien de nou a Roma. Al capítol 16, entre les seves salutacions personals, Pau envia salutacions a aquesta parella que tant havia fet per ell i per l'avenç de l'evangeli. Inclou també salutacions de part dels seus col·laboradors, parents, i altres de l'església on es trobava, incloent-hi Terci, que va escriure a mà les paraules de l'apòstol.
El missatge de Romans des del principi de la carta emfatitza el regal de salvació de part de Déu. Romans presenta molt clarament l'evangeli, les bones noves de la salvació en Crist, per això és un dels primers llibres recomanats per a aquells que volen conèixer Déu i el seu pla per a la humanitat.
Ja des de la seva salutació al començament de la carta, Pau els fa un repàs de la benedicció de ser cridats i apartats per a l'evangeli, per l'obra del Senyor Jesucrist, “per virtut de l’Esperit santificador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d’entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre.” ROMANS 1:4*
Pau diu que ell va ser cridat de Déu per a salvació, i igualment cada creient a Roma, dient en el verset 6* “Entre aquests també hi sou comptats vosaltres, cridats a ser de Jesucrist.”
D'aquesta preciosa veritat en som part cadascun dels que havent estat cridats, hem respost a aquesta crida en fe. I és que al verset 16 Pau els afirma que l'evangeli mai no l'ha defraudat, doncs “és poder de Déu per a salvar tothom qui creu.” ROMANS 1:16*
Aquest regal no és un premi per alguna cosa que ells o nosaltres hàgim fet. En els següents versets i capítols, Pau deixa això ben clar. L'ésser humà mai no ha buscat Déu. Romans 1 explica clarament com l'home no té excusa. Diu així: “De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mitjà de les seves obres, de manera que no tenen excusa, ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment. Pretenien ser savis, però s’han fet necis;” ROMANS 1:20-22*. Aquesta és la condició humana.
En contrast, Pau mostra la justícia de Déu, explicant que estem en enemistat amb el Creador i el Senyor de l'Univers. Però no ens deixa sense esperança, perquè continuarà mostrant el gran amor de Déu en cridar-nos i apartar-nos, donant-nos la possibilitat d'una vida nova en Crist. Una nova vida, una nova família, un nou futur.
Pau conclou la seva carta amb una doxologia, cosa que és una lloança a Déu, tancant el missatge del llibre amb aquestes paraules: “A aquell qui pot enfortir-vos d’acord amb l’evangeli que predico i en la proclamació de Jesucrist, segons la revelació del secret guardat en el silenci des dels temps infinits, però manifestat ara, per disposició del Déu etern, d’acord amb les Escriptures profètiques, que s’ha fet conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe, a Déu, l’únic savi, sigui donada la glòria per mitjà de Jesucrist, pels segles dels segles. Amén.” ROMANS 16:25-27*
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
