Alguna vegada t'has sentit decebut per algú? Seria estrany que en cap moment no hagis tingut una situació en què una persona ha actuat contra tu sense que tu li hagis donat motius. Quan ens fan mal, pot ser difícil tornar a confiar en aquesta persona. Però hi ha situacions en què aquesta persona es penedeix de les seves accions i canvia la seva conducta de manera que hi ha possibilitat de tornar a intentar mantenir una relació amigable. La Bíblia ens ensenya que si el que ha pecat contra nosaltres se'n penedeix i torna demanant perdó, tenim la responsabilitat cristiana de perdonar-lo. Això requereix per part de l'ofensor penediment i canvi, i per part de l'ofès, perdó i confiança per deixar l'ofensa en mans de Déu.
A la carta a Filemó, Pau exposa una situació que havia passat feia un temps i que ara podia arribar a resoldre's. Filemó era un home de bona posició econòmica que confiava en Crist per a salvació. Tenia persones al seu servei, i suposem que no era un amo abusiu, sinó que tractava els seus criats com Déu volia, amb respecte i consideració. Onèsim, un dels seus criats, en algun moment en el passat s'havia tornat contra el seu senyor, i havia fugit de la hisenda, deixant Filemó de banda. Havia trencat un contracte, descuidat les seves obligacions i abandonat a qui mirava pel benestar. Filemó, d'acord amb les lleis del lloc i l'època, tenia dret a castigar aquest servent i fins a enviar-lo a la presó, però Pau escrivia demanant-li tot el contrari.
I és que Onèsim havia fugit de casa seva, i Déu, en la seva misericòrdia, havia orquestrat la seva situació perquè es trobés amb l'apòstol Pau i el jove Timoteu. Si Filemó li havia parlat de Crist a casa seva, en escapar-se d'aquí, Onèsim s'havia trobat amb altres que compartien la mateixa fe que el seu senyor, i havia confiat en Crist per salvar la seva ànima. Així és la gràcia del nostre Déu. Tot i que fugim, Ell ens busca per oferir-nos perdó i vida en Crist.
Després de conèixer Crist, Onèsim havia estat a prop de Pau i Timoteu, aprenent de la Paraula i ajudant en l'obra de l'evangeli. Quan Pau escriu a Filemó, li diu que Onèsim, el que anteriorment havia estat rebel i pràcticament inútil al seu servei, ara era una altra persona, fidel i servicial.
Pau ja estava gran, vivia presoner en una casa, i Timoteu i altres l'ajudaven amb les necessitats que pogués tenir. I veiem pel text que Onèsim havia estat de gran ajuda, atenent Pau en aquesta situació. Ara Pau demanava a Onèsim que tornés a casa d'on havia fugit per viure en llibertat, i que se subjectés de nou a Filemó. Onèsim havia de saber que el que havia fet no mereixia la reconciliació, però ara tenia l'oportunitat de tornar amb humilitat al lloc on havia sortit.
Al mateix temps, Filemó rep paraules força fortes de Pau, comprometent-lo a acceptar Onèsim, no com un esclau, sinó més aviat com un germà en la fe. Ara la relació entre Filemó i Onèsim seria diferent. Déu ja s'havia declarat pel que fa a aquest tema. Pau, en diverses cartes, a causa de l'existència d'un sistema d'esclavatge generalitzat, parlava als amos, donant clares instruccions de com havien de tractar els seus esclaus. Als qui no coneixien Crist, els havien de mostrar l'amor de Déu; els que sí, els havien de tractar com a germans en la fe. Podem comparar-ho a una situació de treball. Quan l’amo i l'empleat són creients, hi hauria d'haver un tracte de respecte mutu i apreciació entre tots dos, mostrant així l'amor de Déu.
No sabem com va acabar la història, però sí que veiem que Pau li va deixar ben clar a Filemó. La seva fe en Déu es mostraria en la seva reacció a la tornada d'Onèssim. Tots dos s'havien d'humiliar i confiar per resoldre la situació. A cap ens agrada fer això, però per resoldre conflictes interpersonals les dues coses són necessàries; la humilitat i la confiança són aspectes bàsics del perdó i la restauració.
Que Déu ens ajudi a actuar com a veritables cristians. Si hem estat perdonats i transformats per Crist, que es noti en el nostre tracte amb els altres.
