Quan estudio la vida de Josep, em quedo amb la frase aquesta al cap: Déu estava amb ell. Esteve ens ho diu també a Fets 7:9 "però Déu estava amb ell”, I no és que la vida de Josep fos sempre fàcil.
Repassem ràpidament els esdeveniments de la seva vida amb l'ajuda d'alguns passatges.
Gènesi 37:3 ens diu que "estimava Israel a Josep més que a tots els seus fills, perquè l'havia tingut en la seva vellesa"
Jacob, que estimava Raquel, filla del seu oncle Laban, treballa set anys perquè la tarda del casament Laban l'enganyi i li doni la seva filla gran, Lea. Quan Jacob es queixa, Laban ofereix a Raquel, així que acaba amb dues dones. Lea té fills, però Raquel no aconsegueix quedar-se embarassada durant molt de temps, però finalment té a Josep, que arriba a ser el preferit de Jacob.
Ens diu Gènesi 37:4 que "veient els seus germans que el seu pare l'estimava més que a tots els seus germans, l'avorrien, i no podien parlar-li pacíficament."
No ajuda que el pare li dona regals que no dona als altres, o que ell comparteix els somnis de grandesa que havia tingut. Fins i tot el seu pare el qüestiona sobre aquests somnis. Sens dubte eren somnis enviats per Déu i que es farien realitat un dia, però en aquest moment, Josep, com un jove que encara estava madurant, no ajuda a la situació amb els seus germans.
Fixem-nos que Jacob meditava en el que havia passat, mentre els seus altres fills meditaven en l'enveja que tenien de Josep, arribant fins i tot a voler matar-lo (37:11).
Els 10 germans planegen desfer-se de Josep. Rubén els convenç de no matar-lo, i el posen en una cisterna buida. El text ens diu que la intenció de Rubén era tornar per treure'l d'allà "per lliurar-lo així de les seves mans, per fer-lo tornar al seu pare" (37:22) Però Judà proposa vendre'l, i quan Rubén torna d'estar amb el bestiar, els seus germans ja l'han venut a uns ismaelites que anaven cap a Egipte.
La crueltat d'aquests fills cap al pare és gran. Li fan pensar que el seu fill ha mort a les urpes d'un animal salvatge, Jacob no pot ser consolat.
Josep acaba a casa de Potifar, un oficial de Faraó; Déu ho controla tot.
Ens diu Gènesi 39:3 que "va veure el seu amo que Jehovà estava amb ell, i que tot el que ell feia, Jehovà ho feia prosperar a les seves mans."
Josep servia a la casa de Potifar així com havia servit a casa del seu pare, mirant pels interessos del seu amo. Per això "ell el va fer majordom de casa seva i va lliurar al seu poder tot el que tenia". I diu la paraula que mentre Josep era majordom, Déu va beneir les possessions de Potifar, i aquest "no es preocupava de cap cosa" menys del que menjava. Tot anava genial fins que la senyora de Potifar "va posar els seus ulls a Josep". Aquesta li demana que dormi amb ella, però Josep li diu que no. El seu cap li havia confiat la cura de casa seva. Com podria trair-ho dormint amb la seva dona? Però més enllà de trair Potifar, Josep té temor de fer malament contra Déu. T'has fixat en el verset 9? Diu: "com, doncs faria jo aquest gran mal, i pecaria contra Déu? El que guardava a Josep de pecar no era el temor de l'home, sinó el temor de Déu. Aquest és el millor escut contra el pecat.
Aquesta senyora insistia cada dia, i ell es negava cada dia. Fins al dia que ell arriba a la casa i ella està sola. No hi ha ningú més al voltant. Segurament la presència d'altres servents l'havia frenat a l'hora de temptar Josep, però aquest dia va ser més atrevida i va agafar Josep de la seva túnica. Aquest va reaccionar i va sortir corrents, i ella va aprofitar que no hi havia testimonis per acusar Josep d'intentar violar-la.
Si Potifar hagués cregut la seva dona, hauria matat Josep. Tanmateix, el posa a la presó on hi havia els presos del rei, presó que a més estava sota el seu càrrec. Aquí no hi havia delinqüents de sang; aquí entraven els qui d'alguna manera havien ofès el rei. Per la gràcia de Déu, Josep acaba a càrrec de tots els presos. Un cop més veiem que quan Josep estava al càrrec de la presó, Déu el prosperava. "No necessitava atendre el responsable de la presó alguna cosa de les que estaven a càrrec de Josep, perquè Jehovà estava amb Josep, i el que ell feia, Jehovà ho prosperava."Gènesi 39:23.
Josep acaba quedant-se a la presó "treballant" més de dos anys, ja que el coper del rei s'oblida d'ell, fins que Faraó té un somni que ningú no pot interpretar.
Quan Faraó li demana que li interpreti els seus somnis, Josep ho fa, i no només li diu que hi haurà gana a la terra, sinó que li ofereix un pla per aprofitar les collites dels set anys bons que hi haurà abans dels set anys de crisi. Faraó l'escull a Josep per supervisar tota l'operació (imagino que hauria demanat referències del seu antic cap). Faraó diu que Josep seria el millor candidat perquè Déu estava amb ell. Faraó diu en el 41:38. "Trobarem un altre home com aquest, en qui estigui l'esperit de Déu?"
Va arribar Josep a Egipte amb disset anys i als trenta ja era el segon després del Faraó. Déu ho havia preparat i Josep havia estat fidel en cada situació on Déu l'havia posat. I no havia estat fàcil, oi?
Al final de Gènesi, quan revela la seva identitat als seus germans, i quan el seu pare mor i els seus germans tenen por d'una represàlia de part seva, Josep ho deixa ben clar una altra vegada: "No tingueu por; és que em puc posar jo al lloc de Déu? És cert que vosaltres vau pensar malament contra mi, però Déu ho va encaminar a bé, per fer el que veiem avui, per mantenir un poble nombrós." Gènesi 50:19-20
Per què podia Josep respondre amb tanta pau cap a aquells que li havien causat tant de mal?
Crec que la clau és uns capítols abans, a Gènesi 41
Veiem que quan Josep es casa i té els seus fills, dona testimoni de la seva vida en nomenar els seus fills Manassès i Efraïm. Diu així la Paraula:
"I va anomenar Josep el nom del primogènit, Manassès; això és, El que fa oblidar perquè va dir: Déu em va fer oblidar tota la meva feina, i tota la casa del meu pare. I va anomenar el nom del segon, Efraïm; d'una paraula hebrea que vol dir fructífer perquè va dir: Déu em va fer fructificar a la terra de la meva aflicció."
Josep reconeixia que Déu era qui dirigia la seva vida, i que tot el que ell havia passat estava en el pla perfecte de Déu, i tot era per a una finalitat més gran que ell mateix. En les paraules de l'apòstol Pau sonaria així: "I sabem que als qui estimen Déu, totes les coses els ajuden a bé, és a dir, als qui conforme al seu propòsit són cridats." Romans 8:28
És per això que Josep podia oblidar la seva aflicció passada, perquè Déu és qui el feia oblidar.
És per això que podia portar fruit a la terra d'aflicció, perquè Déu era qui l'havia fet fructificar.
Necessites avui oblidar l'aflicció passada? algun mal causat per un altre? Déu és el que et pot fer oblidar.
Vols ser fructífer, però la terra on ets és terra d'aflicció? Déu és el que et pot fer fructificar a la terra d'aflicció.
Posa la teva vida a les mans de Déu, perquè es pugui dir de tu com de Josep: "I Déu era amb ell".
