El llibre d'Hebreus presenta la importància de la salvació, el regal de Déu a la humanitat. Potser et preguntes: salvació? De què? Per què? Per a què?
Des del principi, Déu ha presentat la necessitat que l'ésser humà té d'un Salvador. Tot i que Déu va crear un món perfecte per a gent perfecta, Déu va donar a l'ésser humà llibertat de pensament i elecció. I com és sabut, tot grau de llibertat ve sempre acompanyat de responsabilitat. Quan Adam –i darrere seu, cada ésser humà– va triar rebutjar el camí de Déu per seguir el seu propi camí, la humanitat va entrar en una espiral de decepció i dolor que sempre acaba en la mort. Això és el que Déu havia advertit a Adam quan li va marcar una única restricció a Edèn, no menjar un dels arbres de l'hort. La desobediència a aquesta norma senzilla marcaria la caiguda de l'home i obriria la porta al Messies; Déu encarnat vindria a la Terra per salvar cada pecador que penedit acceptés Crist com a salvador. Aquest missatge ha estat predicat a través de la història, i n'ha salvat molts de l'abisme del mal, donant la promesa de la vida eterna i la pau amb Déu.
L'autor d'Hebreus avisa de la importància d'atendre el missatge que han anunciat els profetes i que ha estat proclamat en la persona de Jesucrist, el mateix autor de la salvació. I si no atenem el missatge de l'evangeli per apropiar-lo al nostre ésser, correm el risc de lliscar-nos, com adverteix Hebreus 2. Què trist seria que havent sentit, algú no assolís la salvació per descuidar el missatge de salvació de Crist.
La salvació eterna ha estat anunciada pel Senyor, proclamada pels qui ja han sentit i atès, i com vam veure al llibre dels Fets, evidenciada a través de senyals, prodigis i miracles, així com del repartiment inicial de l'Esperit Sant. La veracitat del missatge i el poder de Déu ens donen la seguretat del nostre destí etern.
Aquesta salvació no és ni gratuïta ni capritxosa. Déu, com indica Hebreus 2:2, ens ensenya que tota transgressió rep la seva justa retribució. Això vol dir que el Déu Just dona la retribució merescuda a cadascú. A Romans llegíem que la paga del pecat és mort. Només una de les nostres transgressions és suficient per condemnar-nos, però la veritat és que no podem viure un dia sencer sense pecar contra Déu i el nostre proïsme. La nostra merescuda retribució és mort eterna, però Crist va morir perquè nosaltres no hàgim de morir. Així és com Déu ha proveït la salvació per a cadascú de nosaltres. Crist ha pagat la nostra salvació. Està disponible per a qualsevol persona, sense importar allò que aquesta hagi fet. Ni les obres bones ni les obres dolentes ens poden ajudar a assolir aquesta salvació, ja que Déu ho ha dissenyat perquè no sigui pel nostre propi mèrit, sinó pel mèrit de Crist. A través d'Ell, i amb l'única condició de plena confiança en Ell, qualsevol persona pot anar a Déu i gaudir del perdó i la vida eterna. Aquesta és la salvació que l'autor d'Hebreus ens prega que no descuidem, pel nostre propi bé, perquè “Com escaparem nosaltres si descuidem una salvació tan gran?” Anem al Salvador, com ens diu Hebreus 4:16*, “Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.”
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
