A qui no li agrada el concepte de descans? Quan sento la paraula “descans” respiro, deixo anar l'aire lentament i tanco els ulls per sentir al meu interior aquesta sensació de relaxació i benestar que tantes vegades anhelem i que experimentem tan poc. Als capítols 3 i 4 d'Hebreus llegim sobre el descans. De manera curiosa, l'autor ens presenta un repòs que el poble hebreu no va arribar a gaudir i que nosaltres podem arribar a tenir si no ens descuidem com ells.
Quan Déu va crear el món en sis dies, va prendre el setè dia i el va apartar com un dia de repòs. No era perquè Déu necessités el descans. Ens diu la Bíblia que Déu no es cansa. Llegim a Isaïes 40:28* “¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.”
Aleshores, en què consistia el descans de Déu? Veiem en el relat de la creació que Déu va prendre temps cada dia de feina per contemplar el que havia fet i avaluar-ho. Déu va veure dia a dia que la seva obra era bona; això era un descans. Hem d'entendre que el setè dia va descansar per contemplar i gaudir allò que havia creat.
Nosaltres, a diferència del Senyor, sí que necessitem descansar el nostre cos físic. No som Totpoderosos, i necessitem dormir i reposar per agafar forces. Però encara més important és el descans interior. Enmig del tràfec diari podem experimentar un descans intern, i malauradament és possible estar en un estat de commoció i agitació interna sense dur a terme cap activitat física. Això de fet és molt comú a la nostra societat, amb massa casos d'inactivitat i depressió.
Déu va oferir al seu poble a l'Antic Testament un descans intern que afectava tots els aspectes de la vida: físicament, psíquicament i espiritualment. Aquest repòs descansa, si em permets dir-ho així, en la confiança plena en Déu. Als versets 18 i 19 del capítol 3 d'Hebreus, llegim: “I, a qui es referia quan va jurar que no entrarien al seu repòs, si no és als rebels? I veiem que no hi van poder entrar a causa de la incredulitat.” HEBREUS 3:18-19*.
La principal causa per la qual no van entrar en el repòs que Déu tenia per a ells i van haver de vagar pel desert durant 40 anys va ser la seva incredulitat. No van tenir fe en el Déu que els havia rescatat dels egipcis. Tot i els miracles que havien presenciat i viscut en les seves pròpies carns, no confiaven plenament en Déu; van dubtar de la seva capacitat de guiar-los i cuidar-los.
Nosaltres podem caure en el mateix error. El repòs que Déu ofereix comença amb la salvació de l'ànima per la fe a l'obra de Crist i continua amb una confiança diària en què Déu és poderós per guiar-nos i cuidar-nos. A Efesis 3:20* “Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica” i a Judes 1:24* diu que “és poderós per a guardar-vos de caure i presentar-vos íntegres i plens de goig davant la seva glòria,”
I a 1 Pere 1:13* ens diu: “Per tant, un cop ben faixat el vostre enteniment, amb serenitat, tingueu una esperança plena en la gràcia que us vindrà el dia de la revelació de Jesucrist.”
Aquesta és la promesa del descans final que ens espera, quan Crist es manifesti el dia del Senyor.
Si hem sentit del descans que Déu vol donar-nos, no endurim el nostre cor, com diu a Hebreus 4:7.
Aquest repòs en Crist no requereix gran esforç de part nostra. Al contrari, el més difícil d'aquest descans és que requereix que deixem de fer i confiem en allò que Ell ja ha fet. En relació amb el descans de Déu després de finalitzar la creació, diu al 4:10*, “perquè el qui ha entrat ja al seu repòs, també ell ha reposat de les pròpies obres, com Déu de les seves.” “Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobediència.”(4:11*). El poble de Déu a l'Antic Testament no va entrar per la seva incredulitat.
I tu? Pots confiar plenament en Crist i gaudir dia a dia del repòs que Déu ha proveït per a cadascú de nosaltres?
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
