Els capítols del 8 al 10 d'Hebreus aprofundeixen sobre la idea que el nostre gran sacerdot, Crist, el qual, com ja hem vist és el nostre perfecte representant davant de Déu, no va haver d'oferir sacrificis múltiples com ho van fer els sacerdots abans que ell, sinó que va oferir un sacrifici que seria suficient per abolir la pràctica dels sacrificis per sempre.
Com va ser això possible? El contingut d'aquests capítols és profund, però una lectura detinguda deixa clara l'obra de Crist i com va poder, d'una vegada per totes, resoldre el problema entre la humanitat i Déu.
Des que l'home va decidir pecar, en desobeir el manament de Déu, tots, en qualsevol moment i qualsevol lloc, som culpables de pecat. No hi ha ningú que hagi viscut la vida d'acord amb els estatuts de Déu i sense fallar cap detall. Déu ha proclamat que la paga del pecat és mort. El poble hebreu tenia un sistema de sacrificis que permetia que cadascú pogués “pagar” el perdó dels seus pecats a través del sacrifici d'un animal pur. En realitat, la sang d'un animal mai no podria cancel·lar el pecat, sinó que era més aviat una representació de la sang de l'Anyell de Déu que vindria a treure el pecat del món. El sacrifici d'animals era una pràctica que mostrava la necessitat de perdó, però no n'hi havia prou. Aquests sacrificis s'havien de dur a terme rere vegada, i fins i tot el sacerdot havia d'oferir primerament pels seus propis pecats.
Déu havia dissenyat un tabernacle on el seu poble podia oferir aquests sacrificis i venir a la seva presència. Al Pentateuc Moisès descriu les instruccions que va rebre de part de Déu sobre com s'havia de construir el tabernacle. El capítol 9 d'Hebreus ens descriu aquesta estructura que viatjava amb el poble hebreu; tenia una zona on el sacerdot es podia rentar per entrar pur al Lloc Sant. Aquí podien entrar els sacerdots, després d'haver-se purificat. Després del segon vel hi havia la part del tabernacle anomenada el Lloc Santíssim, el qual tenia un encenser d'or i l'arca del pacte coberta d'or per tot arreu, on hi havia una urna d'or que contenia el mannà, la vara d'Aaron que va reverdir, i les taules del pacte; i sobre ella els querubins de glòria que cobrien el propiciatori, ens diuen els versets del 3-5. A aquesta zona només podia entrar el sacerdot principal, i només una vegada a l’any. Havies de ser molt especial per entrar a la mateixa presència de Déu, i a més a més preparar-te al detall.
Quan els hebreus per fi van tenir la seva terra, el rei Salomó va edificar el primer temple, el qual tenia aquestes mateixes seccions. Al Lloc Santíssim, la mateixa presència de Déu, només podria entrar el sacerdot principal un cop l'any, com indica el text. Déu havia establert aquest pacte antic amb limitacions. D'aquesta manera, podríem apreciar un nou pacte que havia de venir. Hebreus 8 ens diu, “Perquè si aquell primer hagués estat sense defecte, certament no s'hagués procurat lloc per al segon”. Aquest nou pacte que Déu havia promès no seria com el pacte que Déu havia donat als seus pares al desert. Diu el text que en el nou pacte la llei no estaria escrita en taules, sinó gravada a la nostra ment i al nostre cor. "I seré a ells per Déu, I ells em seran a mi per poble;" diu el verset 10. I diu a més "Perquè seré propici a les seves injustícies, I mai més no recordaré dels seus pecats i de les seves iniquitats”.
A través de la llei podem reconèixer els nostres errors i la nostra incapacitat de complir-la completament i en tot moment. Més gràcies al nou pacte, podem rebre Crist al nostre cor i rebre el perdó de totes les nostres injustícies de manera que Déu mai no recordi els nostres pecats.
Segles més tard, el gran sacerdot promès, aquell el llinatge del qual no era de la tribu de Leví, el Messies que podia representar l'ésser humà de forma perfecta davant Déu, perquè era home i era Déu, va venir a canviar tot aquest sistema que conformava l'antic pacte.
Aquest Jesús per la seva sang vessada en sacrifici pels nostres pecats, diu el verset 9:18* “netejarà les vostres consciències d'obres mortes perquè serviu el Déu viu.” Segons ens diu el capítol 10, allò que la sang dels sacrificis al llarg dels segles no va poder mai aconseguir, Crist ho va aconseguir en un sol sacrifici. Per mitjà d'un sacrifici únic tenim l'herència de la vida eterna, “perquè amb una sola ofrena va fer perfectes per sempre els santificats” (Hebreus 10:14*). Crist, ha pagat una vegada per sempre el preu de la nostra llibertat, la neteja de les nostres consciències. Ara som lliures de culpa, no per res que hàgim fet nosaltres, sinó perquè Crist, en el moment de la seva mort, va esquinçar el vel de separació entre Déu i l'ésser humà. Hi ha accés al Lloc Santíssim; en Crist, la porta és oberta a la presència de Déu. Crist està assegut a la dreta de Déu Pare, i tothom qui accepta el sacrifici de Crist com a seu, té accés directe per sempre. Aquesta és la millor notícia que ens poden donar en qualsevol moment.
Per tant, conclou el capítol 10, ja que tenim aquesta llibertat i tal representant, “acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura; mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,” HEBREUS 10:22-23*.A Ell sigui la glòria pels segles. Amén.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
