Després d'advertir als cristians de la necessitat de discernir entre cristians veritables i aquells que venien a confondre'ls per al seu propi guany, Judes conclou la carta animant-los, recordant-los que malgrat els enganyadors que es poguessin presentar al camí, Déu, que és Totpoderós, és capaç de guardar-nos de qualsevol mal. Gràcies a Déu, com ja ens deia Pau a Romans 8, podem viure aquesta vida amb goig i confiança, sabent que res ni ningú ens pot arrabassar de la mà del nostre Déu. Un cop seus, sempre seus. Per aquest motiu hem de gaudir d'aquesta vida sàviament, alhora que esperem amb ganes el dia que estarem amb Ell per a tota l'eternitat.
Judes, parlant amb els destinataris de la seva carta, els anima al verset 17*: “Però vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist”.
El cristià genuí ha de mantenir fresques a la ment les paraules que Déu ens ha deixat. Tenim una col·lecció de 66 llibres inspirats per Déu. Aquest tresor ha d'estar activament obrant a les nostres vides. Ha de romandre present i funcional a les nostres llars, com Déu va demanar al seu poble a Deuteronomi 6.
El cristià que viu esperant la vinguda del Senyor demostra les veritats que trobem als versets 20-21. El 21 ens presenta l’imperatiu que uneix les diferents accions que presenta l’apòstol. Diu així: “manteniu-vos en l'amor de Déu.” Què ens està demanant el Senyor? Com ens podem mantenir?
La Paraula de Déu ens ensenya que vindrà el dia que estarem cara a cara davant el Salvador, sigui perquè arribi el moment de la nostra mort o perquè estiguem aquí quan Crist vingui a buscar el seu poble i iniciï els temps finals, dels quals parlarem quan llegim el llibre de l'Apocalipsi. A la seva segona vinguda, al judici final, tots compareixerem davant seu, i en primer lloc, el que determinarà el veredicte no tindrà a veure amb les nostres accions a la Terra, sinó si hem confiat en Crist per a salvació.
Mentre esperem la vinguda de nostre Senyor, Déu ens demana que ens mantinguem en l'amor de Déu. Ja hem llegit a altres cartes sobre el seu amor, que va donar la vida per donar-nos perdó, per fer possible un veredicte favorable per mitjà de Crist. Déu ens demana que ens mantinguem en Crist, en l'amor de Déu, gaudint del seu amor i estimant els qui ens envolten com Déu ens ha estimat. Amb aquest encàrrec hauria estat suficient, però Judes enumera tres maneres en què podem guardar-nos així: edificant-nos en la fe, pregant en l'Esperit i esperant en la seva misericòrdia. En primer lloc, ho fem edificant-nos sobre la nostra santíssima fe, diu el text.
Llegim que Crist era la pedra angular, sobre la qual la seva església s'havia d'edificar. Pere compartia com podíem anar edificant-nos sobre la nostra fe: 2 Pere 1:5-7* diu: “Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment; al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat; a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fraternal, l’amor”.
Si no estem edificant, ens estem deteriorant. És important que dia a dia anem avançant, com deia Pau, fins al dia gloriós en què ens trobem a la presència del nostre Senyor.
En segon lloc, Judes ens diu que ens mantinguem en l'amor de Déu pregant a l'Esperit Sant. Tenim el privilegi de poder estar en contacte constant amb Déu per mitjà de la pregària. No hem de descuidar el nostre temps personal amb Déu, perquè és vital per mantenir una relació propera i dinàmica amb el nostre Creador i Salvador. Gràcies a l'Esperit Sant de Déu, sabem com demanar i som guiats a la voluntat divina.
En tercer lloc, ens mantenim en l’amor de Déu esperant la misericòrdia de nostre Senyor Jesucrist per a vida eterna. La mateixa fe que ens va salvar és l’esperança que ens sosté en Crist. En els moments de dificultat, quan el dubte ens pot treure la pau i el goig de l'Esperit, la nostra sòlida esperança en la misericòrdia del nostre Senyor ens guarda en Crist per a vida eterna. Romans 8:32* ens conforta dient: “Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?”. Per això podem dir amb el salmista: “El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.” SALMS 23:1*.
Així que, continuem ferms a la fe, segurs de l'esperança que vindrà. I mentrestant, aquí a la Terra, edifiquem-nos els uns als altres en Crist. Els versets 22 i 23 diuen: “Als uns, que dubten, convenceu-los, salveu-los arrancant-los del foc; i als altres, tingueu-los una compassió prudent, avorrint fins i tot la roba contaminada per la carnalitat.” JUDES 1:22-23*.
Coneixes algú que estigui passant per dubtes en aquest moment? Recordeu-li la veritat de l'evangeli. Tens coneguts que no han confiat en Crist per a salvació i van cap la perdició eterna? Salva'ls, diu Judes. No és que tu els puguis salvar personalment, però els pots oferir la sortida que està disponible en Crist. I els altres, els que no volen saber de Déu, tingues-ne misericòrdia, demana a Déu que els reprengui, mantenint una distància segura, assegurant de no caure tu en els mateixos pecats. Judes parla del perill de contagi; en els temps que vivim podem entendre aquesta referència. Tingues misericòrdia, però també un temor sa que et mantingui net.
Potser penses que aquesta tasca de mantenir-nos en la fe és difícil; tens raó. Però una vegada més, allò que és impossible per a nosaltres, és possible en el Senyor. Per això Judes acaba la carta recordant-nos que Déu és poderós per guardar-nos fins a la fi.“Al qui és poderós per a guardar-vos de caure i presentar-vos íntegres i plens de goig davant la seva glòria, a l’únic Déu, Salvador nostre, per mitjà de Jesucrist, nostre Senyor, sigui la glòria i majestat, imperi i potència, abans de tots els temps, ara i per sempre. Amén.” JUDES 1:24-25*.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
