Un adversari a la història del Nadal és el rei Herodes, que governava el poble jueu quan va arribar el moment del naixement de Jesús.A Mateu 2 llegim el que va passar a Betlem quan la notícia del naixement del Messies va arribar a les orelles d'Herodes.
«Després del naixement de Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, van arribar a Jerusalem uns mags de l’orient, i preguntaven: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist el seu estel a l’orient i hem vingut a adorar-lo.” En sentir-ho, el rei Herodes es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Aleshores, va reunir tots els principals sacerdots i els mestres de la Llei del poble i els preguntava on havia de néixer el Crist. Ells li respongueren: A Betlem de Judea, així ho va escriure el profeta» MATEU 2:1-5 BEC. «Llavors Herodes féu venir d’amagat els mags i esbrinà exactament quan havia aparegut l’estel. Després els envià a Betlem amb aquest encàrrec: “Aneu i informeu-vos bé sobre l’infant, i així que l’hàgiu trobat aviseu-me, perquè jo també vagi a adorar-lo.”» MATEU 2:7-8 BEC. «Advertits en somnis de no tornar vers Herodes, van emprendre la tornada al seu país per un altre camí.» MATEU 2:12 BEC.
A Mateu 2:13-18 llegim la tràgica història de l’extermini que Herodes va dictar: «Així que ells van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i fuig cap a Egipte, i quedat’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.” Aleshores ell es llevà, quan encara era de nit, prengué l’infant amb la seva mare i se n’anà a Egipte; i s’hi va quedar fins a la mort d’Herodes. Així es complia el que havia anunciat el Senyor per mitjà del profeta: D’Egipte vaig cridar el meu fill. Quan Herodes s’adonà que els mags l’havien enganyat, s’enfurismà molt i va fer matar tots els infants de Betlem i de tota la rodalia, des dels dos anys d’edat en avall, segons les dades que havia pogut obtenir dels mags. Així es complia el que va dir el profeta Jeremies: Una veu s’ha sentit a Ramà, plors i molts gemecs: és Raquel que plora pels seus fills, i no vol ser consolada, perquè ja no hi són.»
No s'esmenta aquest relat en altres llibres històrics de l'època, però sabem que Betlem era un poble molt petit. Segurament el nombre de nens assassinats va ser menys de vint. És per això que, malgrat la crueltat i el dolor que això va ocasionar al poble de Betlem, els esdeveniments d'aquest succés no van arribar a ser recopilats pels historiadors. En qualsevol cas, sabem per molts historiadors que Herodes el Gran era un home que es dedicava a aquest tipus d'atrocitats.
En diverses descripcions d'Herodes llegim que “La brutalitat de l'episodi està en harmonia amb el caràcter d'Herodes, tal com Flavi Josep va descriure'l (Antigüedades Judias, 15.3, 3 § 53-56). Flavi Josep va presentar Herodes com un ésser patològicament gelós del seu poder; quan Herodes es feia mala sang, tot el poble es posava nerviós, perquè era capaç de qualsevol cosa. Llegim també sobre aquest malvat rei que alguns dels seus familiars van ser assassinats per ordre seva, ja que sospitava que tractaven de suplantar-lo” (Wikipedia).
Herodes es va sentir amenaçat per un nen. Els mags havien vingut de molt lluny, i afirmaven que venien a adorar el rei que havia nascut. Herodes sabia que el Messies havia de venir. No va trigar a connectar la profecia amb els fets que estaven succeint per saber que el seu regne corria perill. Un home tan pervers com ell, a qui no importava matar membres de la seva pròpia família, en veure que els seus espies no trobaven Jesús, va fer matar tots els nens menors de dos anys. Però per descomptat, Déu ja havia intervingut, manant a Josep i Maria que fugissin cap a Egipte.
Ens relata la darrera part de Mateu 2 la resta de la història: «Així que Herodes hagué mort, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep, a Egipte, i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i vés-te’n a la terra d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.”» MATEU 2:19-20 BEC.
Veiem en aquesta trista història, que un home malvat, afamat de poder, es va sentir amenaçat per un nen, perquè aquest nen era el Messies.Quin ridícul que Herodes pensés que ell podria fer malbé els plans de Déu!
Avui dia n'hi ha encara molts que voldrien desfer-se de Déu. Diuen que Déu no existeix i dissenyen teories per explicar l'origen de la vida sense l'existència de Déu. I tot això ho fan perquè la persona de Déu amenaça. Si hi ha un Déu sobirà que és Rei de Reis, aleshores nosaltres haurem de donar comptes de les nostres accions davant aquest Rei. Què estaran disposats a fer aquestes persones que se senten amenaçades pel Messies? Però sabem que res del que facin no canviarà la realitat. Déu és sobirà i diu la seva Paraula que romandrà per sempre. Isaïes 14:27* ens assegura: «Si el Senyor Totpoderós ho ha determinat, qui podrà evitar-ho? Si ell estén la mà, qui la hi farà retirar?»
El protagonista de Nadal és el Creador i sustentador de l'Univers, segons llegim a Colosencs 1:16-17. Aquest és el Salvador, en el qual confio per a perdó dels meus pecats i el qual em preservarà per a vida eterna.Estàs confiant tu en Ell?
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
