Som a la primera setmana d'aquest darrer mes de l'any.Voldria que aquests dies que ens porten cap a la celebració del naixement de Jesús serveixin de preparació per a una celebració digna d'aquestes vacances que la gent al nostre voltant celebra en la gran majoria dels casos sense un ple coneixement del veritable significat del Nadal.
Preparem-nos perquè siguem nosaltres de les persones privilegiades que arribem a gaudir i celebrar aquest esdeveniment històric tan especial d'una manera digna i plena.
Aquest primer dia examinarem el passatge d'Isaïes 9:6, el qual descriu el Messies que havia de venir. Segles abans del naixement de Crist a Betlem, ja teníem la profecia d'aquell que vindria a portar pau a la terra. Isaïes 9:6* diu així: «Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”»
PAU. Pau és una paraula que se sent com a desig de molts durant tot l'any, i especialment en aquesta època del Nadal. Desitjos de pau al món, pau a casa meva, pau a la feina, o un simple “que em deixin en pau una estona!”Què té la pau que tant ens atrau? A ningú no li agrada viure en constant conflicte.Hi ha una infinitat de queixes i denúncies per conflictes; veiem conflictes a la feina, conflictes a la família, conflictes amb els amics, i ni què parlar dels conflictes en l’ambit mundial. Però potser a l'arrel de tots els conflictes hi ha els conflictes interns. És en aquestes dates quan molts, sense trobar sentit a la seva vida i farts de cercar una pau interior que no aconsegueixen trobar busquen acabar la seva existència, pensant que així finalment trobaran la pau. Això no obstant, no és mai el camí a la pau.
Déu ja ha proveït la Pau que pot transformar la vida d'un mateix i la vida dels del voltant, i que algun dia arribarà a portar veritable pau al món. I tanmateix, ens resistim a la Pau que Déu ja ha donat. Volem pau, però no la que Déu dona. Al llibre del profeta Isaïes llegim que no hi ha pau sense Déu. «No hi ha pau per als impius, diu el meu Déu.»ISAÏES 57:21 BEC. Els impius són aquells, que com la mateixa paraula indica, viuen sense Déu.
Déu fet carn va venir a la Terra per fer possible la pau. Es presenta a si mateix com el Príncep de Pau. Els humans hem rebutjat el Déu Creador des del principi, intentant viure la vida sense Déu. Però Déu, en el seu amor etern i misericòrdia va venir per restaurar la pau entre la creació desviada i el Creador.
Jesús va néixer per morir a la creu. La mort a la creu és el que cadascú de nosaltres hauríem d'haver pagat pel nostre pecat, però Crist, l'únic que mai no va pecar, va concloure el deute de cadascun de nosaltres, els transgressors. Però no es va quedar mort; va ressuscitar el tercer dia, victoriós sobre la mort i el mal.
Això ho va fer perquè tots els qui confien en Crist puguin gaudir de la Pau amb Déu.Ho creguis o no, aquesta pau va més enllà de la nostra comprensió.És aquesta pau personal amb el Príncep de Pau la que ens permet tenir pau amb nosaltres mateixos, amb els nostres familiars i amb tots els que ens envolten. Aquesta pau va des de l’interior i s’estén als altres.
Aquest Nadal, això és el que et desitjo, la pau de Déu que supera tot enteniment.Desitjo que coneguis el Príncep de Pau.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
