«Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafarà el cap i tu li atacaràs el taló.”» GÈNESI 3:14-15 BEC.
La llavor de la dona havia de ferir mortalment la serp, Satanàs. La serp havia guanyat la batalla, i l'home havia pecat, portant maledicció a la humanitat. Però aquí tenim la promesa que la llavor de la dona, és a dir, el Messies que havia de venir, feriria de ferida mortal la Serp. El regne del mal seria ferit al cap, deixant-lo condemnat a una mort inevitable.
Aquesta era la primera profecia del Messies, el que havia de venir a condemnar el pecat de manera rotunda i eterna. Quina mena de ser esperaven els jueus durant els segles que passarien des de la caiguda a l'hort d'Edèn fins que va arribar Crist?
Esperaven un alliberador, algú que els deslliuraria. «i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l’Escriptura: Vindrà de Sió l’alliberador, apartarà la impietat de Jacob.» ROMANS 11:26 BEC. Aquest verset feia una referència al text a Isaïes 59:20 on el Senyor promet a Israel un alliberador, el que redimiria el poble d'Israel.
Tot i això, milers d'anys més tard, el Messies va venir al món en forma de nadó.Només alguns que van ser guiats per l'Esperit de Déu es van adonar que aquest nadó a l'estable, el petit indefens que jeia als braços de Maria era en realitat el Llibertador, aquell que feriria el cap de la serp de manera definitiva.
Fins i tot quan Jesús ja es va fer gran, molts no el veien com el Messies, com l'ungit enviat per Déu per salvar-los. Esperaven un rebel que anés en contra del govern que els dominava, i no obstant Jesús no va actuar com a tal. Pagava els seus impostos i se sotmetia a les autoritats. Només el veiem amonestant els líders religiosos que no vivien com Déu volia. Fins i tot veiem que els seus deixebles esperaven que actués d'una altra manera quan es va acostar l'hora de la seva mort. A Mateu 16: 21-27* llegim: «Des d’aleshores Jesús, el Crist, va començar a explicar als deixebles que havia d’anar a Jerusalem i patir molt a mans dels ancians, dels principals sacerdots i dels mestres de la Llei, ser mort i ressuscitar el tercer dia. Llavors, Pere el prengué a part i es posà a fer-li retrets: “De cap manera, Senyor! No et passarà res d’això!” Però Jesús es girà i digué a Pere: “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.” Tot seguit, Jesús digué als seus deixebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi. Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà. Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?»
Pere li diu que pensi en si mateix, i que eviti aquesta humiliació. Però Jesús li parla efusivament, “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.” Pere, penses com un que té la vista en les coses de la terra; ocupa't dels assumptes celestials! Jesús l'insta no a preocupar-se del benestar terrenal, sinó a ocupar-se dels negocis de dalt.
Veiem que al final del verset 26 no semblava que parlava el Llibertador que esperaven. Però al proper verset els recorda que l’hora de l’alliberament ve. «Perquè el Fill de l’Home ha de venir en la glòria del seu Pare, amb els seus àngels, i llavors pagarà a cadascú segons el seu comportament.» MATEU 16:27BEC.
El dia arribaria que es presentaria com a victoriós, però aquest no era el moment.Crist, ja penjat a la creu del Calvari va rebre les paraules dubtoses dels qui observaven: «La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”» LLUC 23:35 BEC.
Com? l’alliberador, el Salvador no es podia salvar a si mateix? És clar que podia, si això hagués estat el que volia. Però la seva missió era salvar el seu poble dels seus pecats.Mateu 1:21* «Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.»
La seva missió en aquesta terra no era salvar-se a si mateix, ni salvar el poble dels governants d'aquest món. La seva missió anava molt més enllà. Era salvar el seu poble de l'opressió del pecat, i això ho va aconseguir a través del seu sacrifici perfecte a la creu. I com ja hem vist a Mateu 16:27, vindrà en glòria per declarar La seva victòria sobre el maligne.
És en aquesta esperança santa que ens acostem a Nadal joiosos de saber que el Llibertador ja ha vençut la serp.La victòria és segura.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
