Saps quina era la funció del sacerdot?El sacerdot representava els homes davant de Déu. Déu va triar una tribu per atendre les coses del temple, els de Leví, i una família en particular per poder exercir com a sacerdots, la d'Aaron.
Veiem a 1 Samuel 13 l'incident en què Saül, en veure que Samuel no arribava, va oferir sacrifici a Déu, cosa que va ser de gran ofensa, ja que ell no era sacerdot (1 Samuel 13: 8-14). Hi havia també un cert protocol d'higiene i preparació que havia de seguir el sacerdot abans d'entrar a sacrificar quan venia a presentar les ofrenes del poble. A Levític 9 veiem com Aaron es preparava per oferir sacrifici. Déu li demanava fins i tot que primer sacrifiqués per a si mateix per després estar net i així poder oferir el sacrifici per al poble. Hi havia a més requisits per als sacerdots (Levític 21). La Bíblia parla dels fills d'Aaron a Levític 10, denunciant que havien sacrificat indignament.
A més de l'estricte protocol per als sacerdots, el sacerdot principal era l'únic que podia accedir a la presència de Déu. El tabernacle es dividia en dos, i la zona del lloc santíssim, on habitava la presència de Déu, estava reservada exclusivament per al sacerdot principal, i aquest tenia un protocol especial per poder entrar tan sols una vegada a l'any.
Jesús, el naixement del qual celebrem al Nadal, és presentat a les Escriptures com el sacerdot principal que acabaria amb la pràctica de sacrificis. I el més preciós és que Ell no és només el sacerdot perfecte, sinó que és alhora el sacrifici perfecte. En sacrificar-se a si mateix a la creu, portant els nostres pecats davant el Pare per rebre el perdó, no va sacrificar un holocaust qualsevol. Els sacrificis dels sacerdots havien de ser sense taca. Com veiem a Levític 1, només els animals que complien tots els requisits de puresa podien ser utilitzats com a sacrifici. Crist es va oferir a si mateix, l’anyell perfecte i sense taca, per redimir-nos a cadascun de nosaltres dels nostres pecats.
1 Pere 1:18-20* declara: «sabent que no ha estat pas amb coses corruptibles, com l’or o la plata, que heu estat rescatats de la vostra manera banal de viure, heretada dels vostres pares, sinó que ha estat amb la sang preciosa de Crist, com la d’un anyell sense defecte i sense taca, predestinat des d’abans de la creació del món, però manifestat al final dels temps per amor a vosaltres,»
I Hebreus 2:17* diu: «Per això calia que es fes en tot semblant als germans, per tal d’esdevenir el summe sacerdot compassiu i fidedigne en allò que pertoca a Déu, per a expiar els pecats del poble.»T'animo a llegir la secció sencera a la teva Bíblia.
I que preciós és que a l'hora en què Crist va expirar, el vel del temple es va esquinçar, des de dalt a baix, perquè Déu mateix era qui va obrir el camí a la seva presència. Ja no hi havia impediment per accedir a la presència del Pare. Crist, el vel perfecte, va ser esquinçat perquè nosaltres puguem accedir al Pare a través d'Ell.
«Tenint, doncs, un gran pontífex que ha travessat els cels, Jesús, el Fill de Déu, aferrem-nos a la fe que professem. Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat. Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.» HEBREUS 4:14-16 BEC.
Jesús va venir a la terra per ser el nostre sacerdot, el sacerdot principal, i Ell és el sacrifici perfecte que ens permet anar al Pare confiadament. No dubtem a anar a Ell contínuament, ja que a la seva presència hi ha sempre plenitud de goig.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
