Nadal 07- MARIA: Una noia entregada a Déu
Durant uns quants dies hem estat reflexionant sobre la persona del Messies, l'ungit de Déu, enviat a la Terra per redimir els nostres pecats i oferir-nos vida eterna en Crist.
Meditar sobre la persona de nostre Senyor Jesucrist és essencial per preparar els nostres cors per celebrar la seva vinguda en forma humana. Qualsevol altre tipus de preparació ens conduiria a una celebració superficial d'aquesta època tan assenyalada.
Tot seguit reflexionarem sobre els diferents personatges de la història de Nadal segons la Bíblia. Et convido a llegir als evangelis els capítols que narren els esdeveniments relacionats amb la primera vinguda del Messies.
En primer lloc, veiem Maria, la jove verge escollida per Déu per portar al món el nadó que era el Fill unigènit de Déu.No creiem que Maria fos un ésser supernatural. La pregària mateixa de Maria mostra la seva humanitat, la seva humilitat davant la gran responsabilitat que se li atorga, i la submissió a Déu que ella demostrava.
Llegim a Lluc 1:26-38* «Al sisè mes, fou enviat per Déu l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge que es deia Maria i que estava promesa amb un home que es deia Josep, de la descendència de David. Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: “Alegra’t, molt afavorida, el Senyor és amb tu!” Ella va quedar desconcertada davant d’una tal expressió, i pensava quina mena de salutació era aquella. Però l’àngel li digué: “Assossega’t, Maria, que has trobat gràcia davant Déu; concebràs i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús. Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David; regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.” Maria digué a l’àngel: “I com es farà això, si jo no visc amb cap home?” L’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant davallarà damunt teu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el nadó serà sant, i l’anomenaran Fill de Déu. Fixa’t en la teva parenta Elisabet, també ha concebut un fill, ara que ja és gran, i la que era tinguda per estèril ja està de sis mesos. Perquè no hi ha res impossible per a Déu.” Maria digué: “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es realitzi en mi el que tu has dit.” Llavors l’àngel la va deixar.»
Lluc 1:46-50* «Maria digué: La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu que em salva, perquè s’ha fixat en la petitesa de la seva esclava. Vet aquí que, des d’ara, totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha obrat en mi prodigis. El seu nom és sant, i la seva amorositat per als qui el veneren s’estén de generació en generació.»
Maria mai no va permetre que l'adoració que és digna únicament del Messies fos dirigida cap a ella. Les generacions li dirien benaurada, però no per mèrit propi, sinó pel Sant ésser que ella havia de donar a llum. Qualsevol desviació de l'adoració digna del “nostre gran Déu i Salvador Jesucrist” (Titus 2:12-13) és un insult a la Deïtat. I Maria sabia això. Mai va demanar per a ella glòria, tota la glòria era per al seu Senyor.
Imagino Maria quan se li va aparèixer l'àngel anunciant que es quedaria embarassada i donaria a llum Emmanuel, Déu amb nosaltres. Maria estava compromesa per casar-se amb Josep, però encara no havien tingut relacions. En la seva cultura, aquest embaràs portaria deshonra pel seu promès i fins i tot podria significar la mort per a ella. Però Déu va donar a Maria un senyal; li va revelar que Elisabet, la seva cosina, s'havia quedat embarassada a una edat avançada. Maria va accedir a ser usada per Déu, lliurant la seva pròpia voluntat i els seus plans per fer la perfecta voluntat de Déu. Deu haver tingut molts dubtes i temors, però no la veiem titubejant ni preocupada pel que podria passar. Quin exemple de fe, confiança i submissió!
Maria va anar a fer-li una visita a Elisabet i s'hi va quedar uns mesos. Imagino que durant aquest temps, parlarien de moltes coses pràctiques sobre l'embaràs, meditarien sobre la benedicció de portar al món els éssers que portaven al seu ventre, i pregarien perquè l'Esperit Sant protegís Maria i la guiés en aquesta tasca majúscula que havia rebut de Déu mateix. Segurament pregarien per Josep. Com li explicaria tot això? En parlarem, però per ara podem meditar i donar gràcies a Déu per Maria, una serventa disposada a canviar els seus plans de vida per servir al Gran Déu.Sabem que Maria passava temps amb Déu, meditant en allò que li estava esdevenint, i segurament repassant les Escriptures per aprendre sobre el Messies, el qual ella hauria de criar amb Josep.
Veiem que el Senyor la va protegir i la va guiar, donant-li a cada moment el que necessitava per al dia. La seva vida no va ser una sense dificultats. Apunt de posar-se de part, va haver de viatjar a Betlem per empadronar-se. Imagino que havia llegit a les Escriptures que el Messies naixeria a Betlem; potser anava preparada per donar a llum en qualsevol moment. Sabria que no seria en un lloc luxós? Sabia que hauria de fugir a Egipte perquè Herodes no matés el nen? Sabria que viuria sempre sota l'ombra del dubte dels altres quant a la seva puresa? Sabia que el seu fill hauria de patir mort de creu?No van ser pocs els sacrificis de Maria perquè la voluntat del Pare fos feta.Estem disposades a ser usades per Déu?Com diu Déu a Baruc a Jeremies 45, «I tu busques el benefici personal? No el busquis.» Busca millor la grandesa de Déu, i Ell s'assegurarà que totes les teves necessitats siguin suplides, així com Ell va suplir les necessitats de Maria. Busca tu primer el regne de Déu, i Ell afegirà tota la resta.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
