L'evangeli de Lluc narra com l'àngel Gabriel va aparèixer Maria en somnis per comunicar-li els plans que Déu tenia per a ella. He d'inserir aquí que avui dia no hi ha aparicions del Senyor ni dels seus àngels per comunicar la voluntat de Déu. Déu ja ha compartit la seva voluntat per a la humanitat a la seva Paraula, la Bíblia, i és aquí on el Senyor vol que acudim diàriament per conèixer-lo millor.
Un dels dilemes de Maria era el fet que ella estava d’esposada amb Josep, i és clar, encara no estaven casats i encara no havien tingut relacions.Com seria això de quedar embarassada? Com podria explicar a Josep que estava embarassada però no li havia estat infidel? Què opinaria ell? Estaria d’acord amb el pla?
Veiem al llibre de Mateu que Josep no havia rebut paraula del Senyor quan es va assabentar que Maria estava embarassada. Potser va ser després de tornar de casa d'Elisabet que Maria va explicar a Josep que ella estava embarassada, però que era per obra de l'Esperit Sant.
Una història difícil d'escoltar i d'acceptar per a Josep, no creus?Llegim la narració a Mateu 1:18-25* «El naixement de Jesucrist fou així: La seva mare, Maria, era promesa amb Josep, però abans de viure junts es va trobar encinta pel poder de l’Esperit Sant. El seu espòs, Josep, que era un home just i no volia denunciar-la públicament, va decidir de repudiar-la en secret. Mentre s’ho pensava se li va manifestar l’àngel del Senyor, en somnis, i li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria per muller, perquè és pel poder de l’Esperit Sant que ella està encinta. Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.” Tot això succeí per tal que es complís el que el Senyor havia dit pel profeta, quan diu: Mireu, la verge concebrà i infantarà un fill, i el seu nom serà Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres. Quan Josep es va despertar del somni, va fer el que li havia dit l’àngel del Senyor i va prendre Maria per muller. Però no es van ajuntar com a esposos fins que ella infantà el fill, al qual va posar el nom de Jesús.»
El text ens explica que al principi, quan Maria li va donar les notícies, la primera preocupació de Josep fou per Maria. Estaven compromesos, però pel poble jueu això ja era un compromís matrimonial sense haver-se consumat. Ara descobria que Maria estava embarassada i ell no era el pare. La volia creure. Potser ell recordés les Escriptures que indicaven que una verge concebria. Però aquesta era la seva verge d’esposada amb ell. Què dirien al poble? Era impossible que tots sentissin la història que explicava Maria i la creguessin. Encara més, no esperarien que ell la cregués. Totes les opcions eren dolentes per a José. I ell va decidir no presentar càrrecs d'infidelitat contra ella, els quals podrien condemnar-la, així que va optar per abandonar-la en secret. Això probablement hauria significat sortir del poble i mudar-se a un altre lloc. Ara bé, recordem que Josep era el fuster del poble. Tots el coneixien, i tindria el negoci ja ben assegurat.Ara estava disposat a deixar-ho tot i començar de nou en un altre lloc per protegir Maria, la seva dona. Això és amor.
Però veiem al text que Déu no li va permetre fer això. Un àngel del Senyor li va aparèixer per confirmar-li els plans i mostrar-li que ell també era part de la història.Primerament, va establir que ell era descendent de David, d'on havia de venir el Messies. Encara que el nen no fos concebut per Josep, Déu va escollir un pare terrenal que pertanyia al llinatge escollit.
L'àngel li va confirmar la història que ell ja havia escoltat de Maria, assegurant-li que el nadó que Maria portava a la seva matriu era sens dubte engendrat de l'Esperit Sant. I li va explicar que Jesús, el Salvador, venia a salvar de pecat el seu poble. L'àngel li va confirmar que Jesús era el Messies, l'Ungit de Déu, l'Enviat, del qual van parlar els profetes, i que tot el pla per a aquesta nova vida que rebrien a casa era el pla perfecte de Déu.
Així que veiem Josep despertant del somni, i seguint la voluntat de Déu al detall. Va anar a Maria, i la va rebre, casant-se amb ella. Per respectar el pla de Déu, es va abstenir de tenir-hi relacions fins que Maria ja havia donat a llum Jesús. Això era un dels sacrificis que Josep va estar disposat a fer perquè el pla de Déu fos perfectament dut a terme.
Quan va arribar el moment d'anar a Betlem, va portar Maria amb ell, la qual estava per donar a llum ja, probablement sabent que aquest era el pla de Déu per al naixement del Messies. Josep va cuidar Maria i va criar el Fill de Déu, suportant les injúries que la gent diria durant tota la vida de Jesús.
Mateu 13:54-57* ens narra que durant el ministeri de Crist, alguns el menyspreaven, veient-lo com el fill del fuster, i per tant sense autoritat per ensenyar. Però això no va impedir el ministeri gloriós de nostre Senyor.Diu el text: «i se’n va anar a la seva terra, i es va posar a ensenyar-los a la sinagoga, talment que se n’estranyaven molt, i deien: “D’on li vénen a aquest uns tals coneixements i fer miracles? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s’anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? Doncs, d’on treu aquest tot això?” I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els digué: “Enlloc és menyspreat un profeta, sinó en la seva pròpia terra i a casa seva.”»
Quan Jesús va morir a la creu, ja no veiem Josep a la història; probablement ja hauria mort. Però veiem que Déu havia escollit un pare terrenal que cuidés Jesús, l'ensenyés a treballar amb les seves mans (Jesús també és anomenat el fuster), i s'assegurava del seu progrés en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes (LLuc 2:52)
Quina benedicció veure uns pares disposats a criar un fill amb la certesa que aquest nen no els pertanyia, que pertanyia a Déu. És un repte per als qui som pares, d'estar disposats a criar els nostres fills amb la certesa que en realitat no són nostres, sinó veure'ls com allò que realment són, regals de Déu, els quals volem educar per a la glòria de Déu.
En meditar en la història de Nadal, dediquem les nostres vides i la dels de casa nostra perquè portem glòria a l'únic que la mereix.A Ell sigui la glòria.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
