Al llibre de Mateu, just abans del naixement de Jesús, es descriu un altre esdeveniment, el naixement de Joan el Baptista, al qual se'l descriu com el que vindria obrint pas al Messies.
Llegim el relat a Lluc 1:5-20* «En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries, del grup d’Abies, casat amb una descendent d’Aaron que es deia Elisabet. Tots dos eren rectes davant Déu, i seguien correctament tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien cap fill, perquè Elisabet era estèril, i tots dos eren ja d’edat avançada. Una vegada, mentre complia davant Déu el servei sacerdotal corresponent al torn del seu grup, li va tocar per sorteig, segons el costum dels sacerdots, d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Durant l’hora de l’encens, tot el poble restava fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, va tenir un ensurt i es va esverar. Però l’àngel li digué: “No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et donarà un fill i li posaràs per nom Joan. T’ompliràs de goig i ho celebraràs, i tothom s’alegrarà del seu naixement, perquè serà gran davant del Senyor. No tastarà el vi ni el licor, i serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer; convertirà molts dels fills d’Israel al Senyor, el seu Déu; ell mateix anirà davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies per reconciliar de cor els pares amb els fills, i perquè els indòcils tornin al seny dels rectes, a fi de preparar per al Senyor un poble ben disposat.” Llavors Zacaries digué a l’àngel: “Com ho sabré això? Si ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.” L’àngel li va respondre: “Jo sóc Gabriel, l’assistent de Déu; ell m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquest missatge joiós. Mira, ara et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia que això es compleixi, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu moment.»
L'esposa de Zacaries era Elisabet, parent de Maria, no propera, però amb relació familiar, encara que no vivien a prop. Se la descriu al costat del seu marit com a justa i obedient al Senyor. Ens diu el text que tots dos pregaven perquè Déu els donés fills, però no en tenien, i ja no estaven en edat de tenir-los. Això no privava, però, cap dels dos de servir el Senyor fidelment i amb alegria. Veiem Zacaries exercint el seu paper com a sacerdot, i el poble acompanyant-lo en pregària.
L'àngel Gabriel, així com veiem que es va aparèixer a Maria i Josep, va ser també enviat a parlar amb Zacaries, un altre personatge en aquesta història de Nadal.Zacaries i Elisabet, així com Joan Baptista, apareixen en la història com a senyals que apunten al Messies promès.
L'àngel li va dir que tindrien un fill, però a més a més que seria un nen molt especial.Tots els pares consideren els seus fills com a especials, però el fill de Zacaries i Elisabet naixeria per complir una missió molt específica; ell prepararia el camí per al Messies com indicava Isaïes 40:3 i confirma Mateu 3:3.
A Lluc 1:39-45, 56* llegim de la trobada d'Elisabet amb Maria. Després que l'àngel Gabriel li digués a Maria que Elisabet i Zacaries esperaven un nadó, Maria havia decidit anar a visitar Elisabet, i recordem que no hi havia telèfon per avisar de la seva arribada:«Per aquells dies, Maria se n’anà adelerada cap a la regió muntanyenca, a una població de Judà. Va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura li saltà dins el ventre, i Elisabet es va omplir de l’Esperit Sant, i va exclamar en veu alta: “Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l’infant ha saltat d’alegria en el meu ventre. Feliç la qui ha cregut que serà una realitat tot allò que li ha estat comunicat de part del Senyor.” Maria es va quedar amb ella uns tres mesos, i després va tornar a casa seva.»
Elisabet sabia que el Senyor l’havia beneït, permetent quedar-se embarassada del seu marit Zacaries a una edat en què ja havien perdut tota esperança. Sabia que alguna cosa gran estava passant. Recordem que Zacaries, quan va sortir del temple després de la trobada amb l'àngel, va sortir mut, sense poder expressar-se oralment.Elisabet estava embarassada de sis mesos, i Zacaries encara no podia parlar, ja que no rebria la seva veu fins ja nascut Joan Baptista (Lluc 1), i veiem, per cert, que les seves primeres paraules són de lloança a Déu (ho pots llegir a Lluc 1:67-79).
Podem aprendre dels textos que hem llegit que Zacaries, com Josep, va criar el seu fill perquè estigués preparat per complir la voluntat que Déu tenia per a ell, veient que Joan creixia i s'enfortia en esperit, amb la seva família, fins que Déu li va mostrar el ministeri que tenia per a ell.
I veiem Elisabet, que quan va sentir Maria, ja sabia que aquesta era la que portava el Messies al seu ventre; anomenant-la “la mare del meu Senyor.” Joan, al ventre, també va saltar d'alegria a la presència del Crist, encara dins la seva mare.
Així la família al complet, Zacaries, Elisabet i Joan Baptista, van ser des d'un principi, de suport per a Maria, i per a Jesús que havia de néixer, créixer, morir i ser ressuscitat per tota la humanitat.
Que Déu ens ajudi a estar disposades a ser de suport perquè altres compleixin la voluntat de Déu alhora que nosaltres complim allò que Déu ha preparat per a les nostres vides.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
