Som propensos a oblidar-nos de moments claus a les nostres vides, prenent a la lleugera favors rebuts, grans èxits personals o moments memorables. En definitiva, noves experiències ens bombardegen i la nostra ment acaba centrada només en el que ens està passant en el moment.
Per aquesta tendència humana, el Senyor ens escriu a través de Pere per dir-nos que el qui no està creixent en el coneixement de Crist, si és creient, ha oblidat el regal que Déu li ha donat. Diu 2 Pere 1:9 “Ara bé, aquell qui no té aquestes qualitats, no hi veu, és curt de vista, s’ha oblidat que fou netejat dels seus antics pecats.” 2 PERE 1:9*.
De quines coses està parlant? Fe, virtut, discerniment, serenitat, paciència, pietat, afecte fraternal, amor. El qui no viu creixent en la fe donada per l'Esperit Sant, no pot veure més enllà de si mateix, ha oblidat allò que ha rebut de dalt i que ha d'haver transformat la seva vida. És per això que ens demana que “fem ferma la nostra vocació.” És a dir, que confirmem dia a dia la crida de Déu.
Als versets 12 i 13 veiem que Pere els vol ajudar a recordar allò que han adquirit. Diu així: “Per aquesta raó procuraré sempre recordar-vos aquestes coses, encara que les sapigueu i estigueu afermats en la veritat que teniu present. Em sembla que tinc l’obligació d’animar-vos amb les meves advertències, mentre visqui en aquesta tenda de campanya”.
Pere estimava els seus germans i mostrava aquest amor recordant-los les veritats de l'evangeli. L'apòstol havia dedicat la seva vida a compartir allò que havia viscut i après als peus de Jesús. Els havia donat a conèixer el poder de Crist i la seva promesa vinguda, anunciada des d'abans per la profecia més segura, inspirada pel mateix Esperit Sant. Ara Pere sabia que li quedaven pocs dies de vida, però mentre tingués alè, amonestaria els creients, despertant els que s'estaven dormint, portant a la memòria el gran regal de Déu al món i tot el necessari que Déu ens ha donat per triomfar a la nostra vida cristiana. Als versets 3-4 afirma: “També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d’aquell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut. Per aquestes ens ha regalat els preciosos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu participants de la naturalesa divina” 2 PERE 1:3-4*.
Participants de la naturalesa divina; com podem oblidar això i viure com els que no han tastat la gràcia de Déu? Però és no sols possible, sinó fàcil oblidar-nos, amb tot el soroll que tenim a la nostra ment i amb totes les distraccions que la vida ens presenta. És per això que Pere diu que hem de posar tota diligència per mantenir-nos ferms i endavant.
Pere ens adverteix sobre aquells que menyspreen Déu per seguir allò que la seva pròpia carn els dicta, i caminen en concupiscència i immundícia. 2 Pere 2:10* els anomena “temeraris, arrogants,” tossuts, rebels i sense por a parlar malament de les potestats superiors. Aquests són, segons el verset 17: “fonts eixutes i núvols que la torbonada s’enduu, i els espera la fosquedat de les tenebres".I la Paraula diu que rebran “la paga de la seva injustícia, la perdició.” No voldríem ser nosaltres els que rebem aquest “premi de maldat” (2 Pere 2:13-15). Aquests que van en contra de les veritats de la Bíblia, ens diu el capítol 3, verset 5, ignoren la veritat voluntàriament, però nosaltres no hem de ser ignorants.
Contemplant aquest perill i la segura vinguda del nostre Senyor, Pere escriu aquestes dues cartes, perquè sabent la veritat per endavant puguem romandre ferms. Ens diu al 3:2* “a fi que recordeu les paraules que els sants profetes van dir temps abans, i el manament del Senyor i Salvador que us han transmès els vostres apòstols”.No oblidem les paraules de Crist mateix quan va dir a Joan 8:32: “coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.” Tenim tot el necessari per créixer. No oblidem aquestes veritats.
Afirmem la nostra fe a la veritat de l'evangeli, i com llegim a l'últim verset de les cartes de Pere, “creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Salvador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.” 2 PERE 3:18*.
* BEC Bíblia Evangèlica Catalana
